«Las elecciones se ganan en las urnas,
no en los tribunales. Quien quiera ganar las elecciones en los
tribunales, ni cree en el sistema ni tiene nada que aportar a los
ciudadanos».
Aquestes paraules, les pronunciava
l’any 2014 l’actual líder del Partit Popular valencià, Isabel
Bonig, quan encara les urnes no els havien apartat del govern
valencià.
«La justicia no está para hacer
política», afegia. Sembla que aquelles idees ja no són vàlides,
si hem de fer cas de l’estratègia judicialitzadora que el seu
partit porta a terme, en molts casos acompanyat per col·lectius
adscrits a l’extrema dreta, contra iniciatives legislatives de
l’actual govern.
Una diferència notable entre aquella
època i l’actual es troba en el fet que l’acció judicial
d’aleshores es dirigia a investigar i condemnar els casos de
corrupció i enriquiment il·lícit de persones dels governs del
Partit Popular, mentre que l’actual ofensiva conjunta entre
oposició i ramificacions conservadores del sistema judicial apunten,
de manera especial, les lleis destinades a protegir i promoure el
valencià i la igualtat de drets lingüístics de la ciutadania.
Els casos Bárcenas, Gürtel, Brugal,
Nóos, Fabra i el Naranjax, Emarsa, Ràdio Televisió Valenciana,
Blasco i els fons per a Cooperació Internacional, Bankia, la CAM, el
Banc de València, los cuatro trajes de Camps, Calatrava, les
escoles en barracons... no han estat denunciats i investigats per
raons polítiques, sinó per corrupció.
El Decret de
Plurilingüisme en el Sistema Educatiu o el Decret d’Usos
Lingüístics en l’Administració Valenciana han patit persecució
judicial, induïda pels sectors més dretans de la societat
valenciana, només per una raó: pretendre afavorir les condicions
d’ús del valencià per aproximar-lo a les facilitats de què
gaudeix el castellà.
No és el mateix. No pot
ser el mateix.
Des de Castelló per la
Llengua afirmem açò, i expressem ben fort el nostre rebuig per
aquesta estratègia afavorida per la complicitat de certes instàncies
judicials. Les poquíssimes iniciatives legislatives que s’han
produït els últims vint-i-tres anys per protegir la nostra llengua
són dinamitades per principi per part d’aquelles i aquells que ens
voldrien muts.
Però no estem mudes. Fa
set anys que Castelló per la Llengua impulsa la celebració de
l’aniversari de les Normes de 1932 com a símbol de la unitat de la
llengua, com a símbol de pervivència i esperança, i com a símbol
del desig d’una bona part de la societat castellonenca i valenciana
de viure en valencià. També en valencià.
Hem celebrat. Hem
reclamat. Hem argumentat. I hem aconseguit fites importants com que
la Carta Lingüística que vam proposar als partits polítics l’any
2015 siga el full de ruta cap a la normalització lingüística de
l’actual govern de la ciutat.
«Per una escola
valenciana, pública i de qualitat»
«Que no et retallen la
llengua. Pels drets socials i lingüístics»
«Per un país de totes i
tots: escola valenciana, pública i de qualitat»
«Volem viure en
valencià!»
«Trau la llengua! El
valencià, cosa de totes i tots»
«Castelló batega en
valencià. 5 anys d’estima, passió i moviment»
«Sense senyal, no sense
veu: Volem ja À Punt i TV3»
Aquestes han estat les
reivindicacions centrals de Castelló per la Llengua des de 2011.
Tenim un tros de camí
fet, i un bon tros, ben bo, que encara ens queda per recórrer.
«Decidim valencià»,
diem enguany.
Decidim valencià cada
dia. Decidim valencià amb els nostres vots. Decidim valencià amb
orgull i alegria. Decidim valencià amb respecte, tolerància i
hospitalitat. Decidim valencià perquè som valencià i som castellà
i som romanés i som àrab i som anglés i som el món.
I si algú ens vol dir
que no podem decidir o que no tenim dret al valencià afirmem:
PODEM I VOLEM
I DECIDIM VALENCIÀ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada