2.000 persones fan bategar Castelló pel dret a viure en valencià

Capçalera (foto: @cupnacional)

Avui 13 de desembre, Castelló de la Plana ha viscut tota una sèrie d'actes per commemorar els 82 anys de la signatura de les Normes de 1932, o Normes de Castelló. Uns actes que començaven al matí amb una excursió per la via verda de Benicàssim-Orpesa i el paratge de la Renegà, organitzada pel grup de muntanya Viarany.

A partir de les 11h del matí i a la cèntrica plaça de Santa Clara, més d'una quarantena d'entitats s'han aplegat en una fira per a compartir experiències i lluites, mentre se succeïen tallers infantils i de cultura popular, amb la Conlloga, Botafocs i l'Esplai Pentecosta entre altres, contacontes a càrrec de Rosabel Canós i l'actuació del grup Trobadorets. La fira ha finalitzat amb un dinar de germanor i l'actuació de la rondalla Primer de Maig que ha aplegat més de cent comensals, que prenien forces per a acudir a les 18h de la vesprada a la plaça de la Independència. Des de la Farola mateix ha arrancat l'acte central de les jornades, una multitudinària manifestació amb un lema, Volem viure en valencià, tan simple com difícil de fer realitat amb una Generalitat que hi juga a la contra.

2.000 persones han recorregut el centre de Castelló de manera festiva alhora que reivindicativa. La manifestació s'ha aturat a la casa Matutano -lloc on es van signar les Normes el 1932- on la Conlloga-Muixeranga de Castelló ha fet quatre pilars, simbolitzant les quatre barres, i Pep Martí ha cantat una albada en homenatge a la fita històrica i a la unitat de la llengua. La manifestació ha finalitzat a la plaça de les Aules, on Suso Monforte i Pau Sancho, membres de l'AMPA del col•legi Herrero, han llegit el manifest.

Volem viure en valencià, i tenim tot el dret a fer-ho!

Castelló de la Plana, 13 de desembre del 2014
82 anys de les signatura de les 'Normes de Castelló'

Fira d'entitats (foto: @ampaspubcs)

Taller de dimonis amb Botafors (foto: @espaimenut)

Actuació de Contaclown

Actuació de la Conlloga-Muixeranga de Castelló (foto: @AmaliaGarrigos)

Actuació de Trobadorets

Dinar de germanor

Actuació de la Rondalla Primer de Maig (foto: @VictorTormoR)

Capçalera de la manifestació (foto: @MarinaAlbiol)

Actuació de la Conlloga - Muixeranga de Castelló a la manifestació (foto: @matxinada14)

Homenatge a les 'Normes' davant de la Casa Matutano (foto: @ElisaOrTe)

Parlaments a la Plaça de les Aules (foto: @JERPV)

La Plaça de les Aules plena per a escoltar els parlaments

Ferran Suay: “Quan maltractem una llengua estem maltractant els seus parlants”

Ahir a la vesprada, Ferran Suay va pronunciar a Castelló de la Plana la conferència “Exercir els drets lingüístics”, en un acte emmarcat en la commemoració dels 82 anys de les Normes de Castelló que va aplegar una trententa de persones. Us n'oferim una crònica (vegeu-ne ací el vídeo complet).

L'acte va començar amb la intervenció de Raül Burriel, coordinador de l'ACV Tirant, que va ser l'encarregat de presentar el ponent, Ferran Suary, doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia, càrrec que combina amb la seua participació a ELEN (Equality Language European Network), a la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i al Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, entre altres.

Tot seguit va prendre la paraula Ferran Suay, que va voler aclarir que prenia una perspectiva psicològica, cosa que “significa posar el focus en la conducta individual dels parlants de les llengües”; una perspectiva complementària, doncs, als plantejaments sociolingüístics més habituals. De manera que, per a començar, es va centrar en l'evolució del cervell humà des del primer homínid fins els nostres temps, i la relació entre el desenvolupament del cervell i del llenguatge. Suay explicava que “el cervell ha evolucionat per a fer front a la complexitat de les relacions interpersonals: la grandària del cervell està íntimament relacionada amb la grandària dels grups en què es vivia, per tal de fer front a les interrelacions”.

Per a començar a endinsar els assistents en la qüestió dels drets lingüístics, i com a denúncia de l'etnocentrisme i els prejudicis lingüístics que tot sovint condueixen a la discriminació, el ponent va presentar el cas de la tribu dels yanomamis. Diversos grups d'antropòlegs anglesos van estudiar la tribu a partir del segle XIX, tot i que fins el segle XX ningú entre ells no s'havia molestat a aprendre la seua llengua. Diversos etnògrafs havien observat que els yanomamis disposaven de multitud de paraules per a anomenar diverses plomes d'ocells, però que en canvi no en tenien cap que prenguera el significat més global de “ploma”. D'això, en derivaven que el seu llenguatge (i ells mateixos, com a col·lectivitat) estava menys evolucionat, perquè no havia superat l'etapa de la concreció i tenia menys capacitat d'abstracció. Passaven per alt el fet que la tribu usava les plomes com a sistema monetari, i que com a tal, no es podien permetre de confondre un “bitllet” de 100 amb un de 10. D'aquesta manera, la conferència començava posant en relleu els prejudicis lingüístics, i com aquests prejudicis condueixen al menysteniment d'aquestes llengües i els seus parlants.

Així doncs, el ponent tractava de trencar el prejudici de la major utilitat d'unes llengües sobre les altres i amb el prejudici d'otorgar importància a les llengües en funció del seu nombre de parlants. En aquest sentit, subratllava de bon inici que “no hi ha llengües minoritàries, hi ha llengües que estan minoritzades per raons polítiques” i ho relligava amb els drets individuals dels parlants, entrant ja de ple en el tema central de la conferència: “quan parlem de discriminació o de minorització lingüística estem parlant de discriminació o minorització de les persones, dels  parlants. Per tant, quan maltractem una llengua el que estem fent és maltractar els seus parlants”.

El psicòleg va destacar, a continuació, que els parlants de llegües minoritzades pateixen una indefensió aprehesa, un sentiment d'impotència que condiciona una conducta de subordinació i submissió; tot al contrari dels parlants de llengües majoritzades, que aprehenen una actitud de prepotència, perquè “per educació” espera que tothom canvie a la seua llengua. Aquestes dues actituds comporten adaptacions cognitives distintes: parlar valencià s'associa a ser maleducat, la llengua és vista com a inadequada per a segons quins usos, es considera difícil, vulgar i fins i tot inútil, i s'acaba associant a un sentiment de vergonya. Per contra, parlar castellà “fa educat”, la llengua es considera fàcil, comprensible i útil, i genera un sentiment d'orgull. En definitiva, “la minorització o majorització de les llengües generen actituds lingüístiques que desemboquen en  desigualtat en l'assertivitat i les oportunitats per als seus parlants. Per exemple, que com a client no t'atenguen en la teua llengua provoca una discriminació i un tracte comparativament pitjor”.

Fent un pas més enllà, Suay apuntava que és fonamental que els sistemes democràtics garantisquen els drets lingüístics dels ciutadans: “els drets lingüístics formen part dels drets humans, i en països democràtics les lleis haurien de corregir les desigualtats lingüístiques”. Aquestes mesures correctives es poden dirigir, en primer lloc, a la modificació de les actituds, que acaben afectant, finalment, les conductes dels parlants. I això és a l'abast dels Estats, que poden emprar armes de gran abast, com ara els mitjans audiovisuals o les lleis que defineixen què és “normal”, mitjançant el reforç o el càstig a determinades conductes. La primera norma que s'hauria de dictar, en aquest sentit, és contra el supremacisme, perquè “dir que una llengua és superior a una altra és el mateix que dir que un home és superior a un altre”. Com que no disposem d'aquests instruments, ara per ara, “a nosaltres ens queda l'acció de baix a dalt, des de la ciutadania, i l'acció individual. Tots tenim un marge d'acció individual, amb el qual podem eixamplar l'espai lingüístic i, per tant, incrementar el nostre radi de comoditat”.

Per a procedir a aquest canvi conductual necessitem, en primer lloc, desmuntar els nostres propis prejudicis (parlar valencià no ens fa maleducats, tancats o provincians). En segon lloc, cal acabar amb el que s'ha anomenat bilingüisme imbècil, ja que com a parlants d'una llengua romànica tenim facilitat per a entendre'n i una altra i, sobretot, perquè també és una mostra de respecte aplicar a la resta de persones la presumpció d'intel·ligència i capacitat. És el poder qui posa en circulació aquest model de bilingüisme, i ho fa amb la intenció de convertir en inútil la llengua minoritzada: “si fem les coses en bilingüe, fem inútil el valencià, perquè l'invisibilitza i en dificulta l'aprenentatge”. En tercer lloc, cal “eixir de l'armari: deixar de ser valencianocallants o valencianistes de la secreta, perquè en secret es manté allò que es considera vergonyós”. I, finalment, va demanar als assistents: “autocentrem-nos. Mirem el món des d'on estem, amb els nostres ulls”.

Perquè, en conclusió, “els drets lingüístics s'exerceixen quan parlem, quan parlem en el nostre idioma”.

Volem viure en valencià! Vídeo-convocatòria de la manifestació pels #82anysNormes

Amics i amigues, estem molt contents de presentar-vos el vídeo-convocatòria de la manifestació del ‪13 de desembre‬ del 2014 en commemoració dels 82 anys de les 'Normes de Castelló', que durà per lema "Volem viure en valencià!". El vídeo ha estat produït pel company Sergi Salvador.

 Ens ajudeu a difondre'l a les xarxes socials?

volem viure en valencià

Crida a la mobilització pels 82 anys de les Normes de Castelló

Quin desengany no s'endurien els signants de les “Normes de Castelló” si veieren que, 82 anys després d'aquell acord tan profitós per a impulsar l'ús del valencià, no podem commemorar-les celebrant avanços en la recuperació de la llengua. Tot al contrari, ens trobem immersos en la pitjor ofensiva dels nostres representants polítics contra el valencià des de la dictadura. I no ens emboliquem amb hipèrboles: des de finals del 2013 vivim sense cap mitjà de comunicació audivisual en valencià i en plena involució en la implantació de l'ensenyament en valencià. Les dues principals fites en el tortuós camí de la llengua cap a una certa normalitat, posades seriosament en qüestió –quan no directament curtcircuitades– des de la Generalitat mateix!

Contra tanta ineptitud i desídia –a hores d'ara, ja poc dissimulada insídia– dels nostres governants, els valencians hem de continuar reclamant una cosa aparentment tan poc extraordinària com poder viure la nostra vida quotidiana en valencià. Poder portar els nostres fills i les nostres filles a l'escola pública i que hi puguen aprendre en valencià. Poder asseure'ns al sofà i sintonitzar televisions i ràdios en la nostra llengua. Que ens garantisquen que quan anem al metge o a fer papers a l'Ajuntament podrem ser atesos en valencià. La plataforma Castelló per la Llengua us convidem a no defallir en aquesta batalla per la igualtat de drets i a unir-vos a la manifestació del dia 13 de desembre, en commemoració dels 82 anys de les Normes de Castelló, per a cridar alt i clar que volem viure en valencià, i que tenim tot el dret a fer-ho. Unim esforços:

• Per l'escola pública i en valencià. Volem que es respecten els drets dels pares i la democràcia interna dels centres quan trien implantar el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià, perquè és l'únic que garanteix l'aprenentatge del valencià alhora que facilita l'aprenentatge del castellà i l'anglés.
• Per uns mitjans públics i de qualitat en valencià. Ens avergonyim d'un govern que ens condemna a ser l'única comunitat autònoma amb llengua pròpia sense una RTV en la seua llengua; d'un govern que ens aïlla i ens impedeix, en ple segle XXI, de rebre el senyal d'altres cadenes en la nostra llengua, com TV3, Catalunya Ràdio o IB3.
• Perquè estem farts d'un govern tan obsessionat a conflictivitzar el nom i la naturalesa de la llengua com poc preocupat per l'extensió del seu ús social. Perquè no ens deixarem entabanar per un Partit Popular que, acorralat electorament, pretén jugar per enèsima vegada la carta de les “essències” mentre dinamita sistemàticament els pocs espais d'oxigen per al valencià, aconseguits amb tant d'esforç. Els fets parlen més alt que les paraules i tothom pot veure que l'emperador Fabra va, en realitat, despullat. Nosaltres, de costat del sentit comú, de les institucions científiques i dels tribunals, continuem tossudament treballant –en coordinació amb aquells que de la llengua en diuen català, i tant!– per a garantir la viabilitat de la llengua que compartim en tots els àmbits, com la comunitat lingüística mitjana que podem ser en el context europeu.

Mentre un govern-titella i a mercé de les directrius centralitzadores i uniformadores de l'Estat tracta d'entorpir-nos el pas, nosaltres continuem fent via per a construir un futur d'igualtat i de respecte als drets lingüístics. Per a fer del valencià la llengua d'inclusió i cohesió social al País Valencià, del Sénia al Segura.

Perquè volem un país normal: volem (i tenim dret a) viure en valencià!

Presentació dels actes de commemoració dels 82 anys de les 'Normes de Castelló'

Aquest matí a la Llotja del Cànem la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua ha presentat en roda de premsa els actes en commemoració del 82é aniversari de les Normes de Castelló. A la presentació han intervingut el portaveu de la plataforma, Toni Vizcarro, el delegat a Castelló d’Acció Cultural del País Valencià i membre de la plataforma, Toni Royo, i la coordinadora d’activitats, Maria Nebot.

Toni Vizcarro, ha explicat que la commemoració d’enguany s’insereix  en un cicle marcat pels greus atacs del govern de la Generalitat Valenciana, en mans del Partit Popular (PP), contra la llengua dels valencians –el tancament de RTVV, la prohibició de les emissions de TV3  i Catalunya Ràdio, l’intent de desmantellament de l’escola pública i en valencià o l’enèsim intent de conflictivitzar les “senyes d’identitat” i el nom de la llengua. En resposta als atacs, Castelló per la llengua encara la commemoració de les Normes de Castelló amb la reivindicació i l’afirmació de “VOLEM VIURE EN VALENCIÀ”,  perquè –segons ha explicat- “n’estem farts que les institucions que haurien de vetllar pels nostres drets lingüístics i treballar per l’extensió de l’ús social de la llengua s’entesten a posar-hi obstacles”.

Tot seguit, han passat a explicar els tres eixos de la reivindicació: la defensa de l’escola pública i en valencià, el reclam d’uns mitjans públics i de qualitat en valencià, i la defensa de la unitat i el nom de la llengua.

El mateix Toni Vizcarro s’ha encarregat d’explicar la situació actual de l’ensenyament en valencià a Castelló, on  a l’últim curs s’han suprimit 34 unitats educatives, 32 de les quals eren en valencià. Segons el portaveu, això ha estat així perquè totes les unitats suprimides pertanyien a l’escola pública, mentre que l’educació concertada, que no ofereix ensenyament en valencià, no ha patit cap d’aquestes retallades. A més, ha afegit que és especialment sospitós que la major proporció en tancament de línies en valencià s’haja donat a les comarques de Castelló, que és la zona del País Valencià on més famílies demanen l’ensenyament en valencià. Per finalitzar, ha afirmat que “volem que es respecten els drets dels pares i la democràcia interna dels centres quan trien implantar el programa plurilingüe d’ensenyament en valencià”.

A continuació, ha pres la paraula Toni Royo, qui ha criticat la desaparició del català en els mitjans de comunicació a conseqüència  del que ha qualificat “una política de menyspreu a la nostra llengua, ja que el PP no sols no ha assegurat l’existència de la radiotelevisió pública com a eina de promoció del valencià, sinó que, a més, s’ha encarregat de jutjar i multar aquells que han tractat de fer arribar altres mitjans en català al País Valencià, com és el cas de la persecució d’ACPV per les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio”.

Toni Vizcarro ha tancat l’explicació dels eixos reivindicatius denunciant l’actitud d’un govern obsessionat a conflictivitzar el nom i la naturalesa de la llengua. “Exigim que el PP deixe fer un ús polític de la llengua per tractar de desviar l’atenció dels efectes desastrosos de la seua gestió, les retallades i la corrupció, que s’aplique a complir amb la seua obligació legal: promocionar l’ús del valencià”, ha afirmat el portaveu.

Finalment, Maria Nebot, ha presentat els actes centrals que enguany tindran lloc el 13 de desembre amb les ja tradicionals excursió per les muntanyes de la Plana, fira d’entitats, manifestació, música i festa. La manifestació amb el lema “VOLEM VIURE EN VALENCIÀ” eixirà de les 18h de la plaça de la Independència (la Farola) i finalitzarà amb la lectura d’un manifest a la plaça de les Aules.

Els actes previs comptaran amb les conferències de Xavier Melgarejo i Ferran Suay que parlaran, respectivament, del model finlandés d’educació multilingüe i de com  exercir els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants. A més, enguany, per tal d’abastar un espectre de públic més ampli i d’amplificar la repercussió de la commemoració, les entitats que formen part de la plataforma organitzen nou activitats amb diversos formats a partir del 20 de novembre.

Castelló de la Plana, 13 de novembre de 2014

Vols col·laborar amb les activitats de Castelló per la Llengua?

Castelló per la Llengua és una plataforma que funciona a través de les aportacions econòmiques i de mà d’obra de les organitzacions que en formem part. Però com més mans serem, més i millor treballarem!

Així que si veus necessari continuar fomentant l’ús social de la llengua i vols donar-nos un cop de mà de tant en tant amb la logística o la difusió dels actes, només et demanem un minut:

• Escriu-nos a castelloperlallengua@gmail.com (amb el mot “Voluntariat” com a assumpte del missatge).
• Nosaltres inclourem la teua adreça electrònica a una base de dades de voluntaris. No farem difusió de les teues dades ni les proporcionarem a terceres persones, i te’n podràs donar de baixa sempre que vulgues: només ens ho has de demanar amb un correu electrònic.

A partir d’aquest moment, t’informarem per correu electrònic quan alguna de les activitats de la plataforma requerisca la col·laboració dels voluntaris. Sempre podràs escollir les tasques que preferisques, dedicar-hi més o menys hores, o simplement ignorar el correu si en aquella ocasió no estàs disponible.

 Moltes gràcies, us esperem!

El Partit Popular de Castelló de la Plana veta la proposta declaració per la defensa i la promoció del valencià

La proposta l’havien presentat els grups municipals de Compromís, EUPV i PSPV a l’Ajuntament de Castelló de la Plana i l’havia promoguda la plataforma Castelló per la Llengua.

El passat dijous 18 de setembre, els grups municipals de Compromís, EUPV i PSPV a l'Ajuntament de Castelló de la Plana vam presentar conjuntament una proposta de Declaració Institucional per la defensa i la promoció del valencià, promoguda per la plataforma Castelló per la Llengua. En la proposta es recollien els mandats de la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en relació a la protecció de la llengua pròpia dels valencians i es demanava al Govern de la Generalitat Valenciana que fóra més escrupolós en el seu compliment, promovent l'ús del valencià en la vida pública, especialment en l'educació i els mitjans de comunicació públics.

Ahir dia 22 de setembre vam saber que el grup municipal del Partit Popular (PP) ha decidit vetar l'aprovació de la Declaració per unanimitat en el proper ple de la ciutat. Lamentem profundament la situació i denunciem l'actitud del PP, que impedeix que l'Ajuntament en ple es posicione a favor de complir la legalitat i mantenir activats els mecanismes que vetllen per la defensa i la promoció del valencià. Un veto que, alhora, diu molt sobre el compromís del PP de Castelló respecte la llengua dels valencians i el seu acatament de les polítiques de discriminació del valencià impulsades des de la Generalitat Valenciana, amb el tancament de línies en valencià i de RTVV com a punta de llança.

Els grups municipals de Compromís, EUPV i PSPV i la plataforma Castelló per la Llengua continuarem la nostra tasca de defensa i promoció del valencià i convidem la societat castellonenca a prendre partit en el debat sobre la gestió de les llengües a la nostra ciutat, per damunt dels vetos de l'actual equip de govern.

Castelló de la Plana, 23 de setembre del 2014

Materials i manifest del Correllengua 2014

Els companys d'Acció Cultural del País Valencià ja han enllestit els materials didàctics i el manifest del Correllengua 2014, que enguany fa memòria dels escriptors Joan Roís de Corella i Joan Vinyoli, i que recorrerà els carrers de Castelló de la Plana el proper divendres 3 d'octubre, a partir de les 19:30h, des de l'IES Sos Baynat fins a l'estàtua del Rei en Jaume.

Hi esteu tots convidats, no hi falteu!

Materials

Podeu descarregar tot el Material del Correllengua 2014 des d'aquest enllaç. Hi trobareu les unitats didàctiques d'infantil, primària i secundària en PDF, el cartell A3 de l'Auca, en PDF i JPG, i els cartells A3 del Correllengua, en PDF i JPG.

Manifest infantil

Ha arribat octubre, el mes dels valencians. El dia 9 d’Octubre el rei Jaume I va entrar a València i en va fer la capital d’un regne. Ara recordem eixe dia, el dia del poble valencià. Recordem els nostres orígens i, per tant, qui som.

I el rei Jaume I portà amb ell la llengua, que durant segles ha estat i és la nostra, i que ha donat escriptors importants, des d’Ausiàs March a Vicent Andrés Estellés, des de Roís de Corella a Joan Fuster.

La llengua dels valencians ha patit persecucions i situacions de perill que podien haver-la fet desaparèixer, però ha sobreviscut gràcies a l’estima dels valencians. I només tindrà futur si entre tots en tenim cura i la fem més forta, que vol dir parlar-la sempre, amb familiars i amb amics, en l’escola i en el carrer.

  
Junt amb el mes d’octubre arriba el Correllengua, que és la festa dels valencians que estimem la nostra llengua. El Correllengua recorre escoles i instituts, carrers i places, pobles i ciutats, i per on passa és una festa d’homenatge als nostres escriptors.

Joves i grans volem continuar parlant la llengua de Jaume I, i cuidant-la perquè continue viva i forta. Per això, quan arriba el Correllengua, diem en veu alta:

Visca el Correllengua!
Visca la llengua dels valencians!

Castelló per la Llengua impulsa una proposta de Declaració Institucional per la defensa i promoció del valencià

Avui, 18 de setembre, els grups municipals de Compromís, EUPV i PSPV a l'Ajuntament de Castelló de la Plana han presentat una proposta de Declaració Institucional impulsada per la plataforma Castelló per la Llengua, que es debatrà al proper plenari de l'Ajuntament

La proposta de Declaració s'ha presentat avui coincidint amb les mobilitzacions que tindran lloc aquesta vesprada arreu del País en defensa de l'ensenyament públic, de qualitat i en valencià. Precisament, la iniciativa de Castelló per la Llengua té punt de partida en les mobilitzacions en la recta final del curs passat contra el tancament de línies en valencià a la ciutat, i naix amb la voluntat de ser exportada a altres municipi valencians.

El document proposa al Ple de l'Ajuntament que adopte els següents acords:

• Primer: Demanar al Govern valencià que complisca amb el mandat de la LUEV de promoure l’ús del valencià a tota la vida pública.
• Segon: Demanar al Govern valencià que complisca amb el mandat de la LUEV d’assegurar l’educació en valencià a tots els valencians.
• Tercer: Demanar al Govern valencià que retorne els mitjans de comunicació públics valencians i que, d’acord amb el mandat de la LUEV, hi faça del valencià la llengua d’ús habitual.

El text justifica les seues peticions a partir de la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la LUEV. L'article 3r. de la Constitució Espanyola disposa que "les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts" i afegeix que "la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". També garanteix l'accés als mitjans de comunicació de les diverses llengües de l'estat.

La moció també recorda que l'Estat d'Autonomia estableix que tots els ciutadans tenen dret a conèixer el valencià i a usar-lo en qualsevol àmbit i, per tant, reconeix el dret a rebre l'ensenyament en valencià.

Així mateix, es dóna especial rellevància a les obligacions de la Generalitat Valenciana pel que fa a la protecció i la promoció de la llengua que queden recollides en la LUEV, aprovada fa prop de 31 anys. Aquesta llei estableix que “la Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable (...) amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble” i reconeix que el valencià es troba en una situació de minorització respecte el castellà i, per aquesta raó, calen polítiques institucionals que “acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà” i “garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”.

En definitiva, la Declaració Institucional pretén que els Ajuntaments valencians es pronuncien per a demanar a la Generalitat Valenciana que complisca la legislació i que abandone les seues actuals polítiques lingüístiques que, anant més enllà de la manca de promoció de la llengua, ens porten a una autèntica involució: a l'arraconament de la llengua a l'escola i als mitjans de comunicació i a la vulneració resultant dels drets lingüístics de la població.

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, 18 de setembre del 2014

Una trentena de persones van participar al 'vermut literari' amb Joan Pla al Pinar del Grau

El passat dissabte 7 de juny va tenir lloc l'últim acte del cicle de 'vermuts literaris' organitzats per la Delegació de Castelló de l'IEC i Castelló per la Llengua durant la primavera del 2014. En aquesta ocasió ens acompanyava l'escriptor Joan Pla (Artana, 1942), després del seu pas pels vermuts de l'escriptor borrianenc Joan Garí, de l'historiador novelder Antoni Rico i del filòleg i escriptor castellonenc Lluís Meseguer.

L'acte va tindre lloc, per primera vegada, al Pinar del Grau de Castelló, un marc incomparable per a gaudir de la conversa amb Pla, un dels autors més prolífics i reconeguts de les nostres comarques, especialment en el camp de la narrativa juvenil. En la seua primera intervenció, l'autor va desgranar el paper de l'amor i de la mort com a motors i eixos centrals de moltes de les seues obres, des de la ja mítica Mor una vida es trenca un amor a obres més recents com La violinista de París o Amor i mort a Venècia.

Tot seguit, les intervencions del públic van encaminar el debat cap a la reflexió sobre la literatura adreçada als joves, les diferències amb la literatura per a adults i la posició de l'autor convidat en aquesta discussió. Pla va afirmar que "si és bona, tot és literatura", i va remarcar que és molt difícil "aconseguir que els joves te

l'accepten": cal inspeccionar el seu món i posar-se en el seu lloc, i en aquest sentit va assenyalar que "ser professor a cicles superiors o ESO m'ha ajudat molt". Algunes de les claus, per a l'autor, són emprar "un llenguatge que, sense renunciar a la qualitat lingüística, evite els refistolaments" i ancorar les trames en "temàtiques socialment rellevants: l'avortament, la crisi econòmica, els complexos de joventut, la mala consciència...", que els facen madurar al mateix temps que es diverteixen.

Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'IEC volem agrair la participació dels quatre escriptors convidats en aquesta edició i la bona resposta del públic, que ens animen a preparar-ne la propera edició, de cara a la tardor del 2014. Estigueu atents a les novetats!

Joan Pla a l'últim 'vermut literari' de la primavera 2014, el proper dissabte 7 de juny al Pinar del Grau

Amb l'arribada del bon temps, els 'vermuts literaris' organitzats per Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'IEC es traslladen a l'aire lliure, i arriben per primera vegada al Grau de Castelló, al seu emblemàtic Pinar, el proper dissabte 7 de juny a les 12h.

En aquesta ocasió ens acompanyarà l'escriptor Joan Pla (Artana, 1942), un dels autors de novel·la juvenil més reconeguts de la literatura catalana contemporània d'ençà de la publicació del seu conegudíssim Mor una vida, es trenca un amor (1981), tan llegit per diverses generacions de joves i encara recomanat als instituts d'arreu del país. Des d'aleshores Pla ha publicat més d'una quarantena de títols i ha rebut nombrosos premis de narrativa. Dissabte l'autor ens oferirà una mirada panoràmica a la seua obra a través de dos dels seus temes centrals: la vida i la mort.

Els 'vermuts literaris' són una iniciativa de Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'IEC per a promocionar la literatura catalana a la nostra ciutat en trobades disteses i de proximitat amb els autors de les nostres comarques i de la resta del domini lingüístic. El dia 6 de juny es clou el cicle de vermuts de la primavera 2014, en el qual ens han acompanyat també l'escriptor Joan Garí, l'historiador Antoni Rico i el filòleg Lluís Meseguer.

Recordeu que l'organització us convidem al vermut i que només hi heu de portar les ganes de compartir reflexions, de fer preguntes i en definitiva de passar una bona estona. Us hi esperem!

Esdeveniment a Facebook: enllaç

Castelló per la Llengua, en suport a Jaume Sastre, en vaga de fam per l'escola en català a les Illes

Dissabte 31 de maig a les 10h del matí 'Enllaçats amb les illes' finalitzava la vaga de fam de 24h que va tindre lloc al Centre Cultural Octubre de València, en solidaritat amb el company Jaume Sastre. La plataforma Castelló per la Llengua vam acudir a l'acte per mostrar el nostre suport als companys d'Enllaçats que seguien l'exemple de Jaume Sastre.

Avui 2 de juny ja fa 26 dies que Jaume Sastre Font es troba en vaga de fam per a demanar al president del govern Balear, José Ramón Bauzá, que torne a obrir el diàleg amb docents i sindicats interromput el passat octubre. La vaga de fam és una reacció contra les agressions a la llengua, perquè 'l'educació ha estat segrestada per un govern que actua de manera unilateral i temerària. Després de dos anys, la vaga de fam és una resposta al desprestigi, expedients, imposicions, atacs a la llengua, retallades i al foment de l'escarni contra l'escola pública en català'.

Des de Castelló per la Llengua l'encoratgem en aquesta lluita contra un govern antidemocràtic, que no sap escoltar el que la comunitat educativa i la societat li estan demanant. Aquesta vaga, Jaume, ens encomana la força del teu esperit i ens fa més forts i ens uneix com mai fins ara. La teua lluita és la nostra lluita enfront dels atacs als serveis públics, a la llengua i a la cultura.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 2 de juny del 2014

Èxit de participació en la marató cultural per l'escola en valencià

Samarucs (foto: V. Tormo)

Dissabte 31 de maig el Passeig Ribalta de Castelló de la Plana es va convertir en l'epicentre de la lluita per l'escola pública, de qualitat i en valencià amb una "marató cultural" de més de 7 hores que va congregar unes 3.000 persones al llarg de tota la vesprada i la nit. La iniciativa de Castelló per la Llengua volia posa sobre la taula l'ampli suport dels creadors culturals i l'associacionisme de les nostres comarques a l'ensenyament en valencià i alhora fer gaudir grans i menuts amb desenes d'activitats per a tot tipus de públics. 

La resposta dels assistents, amb ganes de reivindicar i de passar-se-la bé a parts iguals, va ser immillorable. A les 16:30h, el grup Animatic de Produccions Scura va irrompre al parc i va sorprendre les encara poques persones que corríem per allà mentre ens conduïen cap a l'escenari d'activitats infantils. I a les 17h, quan Trobadorets començava la seua actuació, la cosa ja anava de bo: moltes mares i pares, xiquets i xiquetes van cantar i ballar amb entusiasme al seu ritme. Des d'aquell moment ja no va parar d'arribar gent, i les activitats de l'escenari infantil, situat a l'espai del Monòlit als Liberals, van ser un èxit d'assistència i participació del primer a l'últim: tant els contes i les cançons de Contaclown, Valentí Pinyot i Tània Muñoz, com la música dels Samarucs i l'actuació final d'Animatics, ara ja amb molts infants presents que van seguir embadalits la barreja de música, estructures estrambòtiques, vestits acolorits i bon humor del grup.

Conlloga (foto: B. Josep)

No eren, però, les úniques activitats en marxa en aquest espai: simultàniament, els tallers de globoflèxia i maquillatge facial de l'Esplai Pentecosta acumulaven llargues cues fins a les 20h de la vesprada; el taller de pilota valenciana d'Aur Art no podia acollir tots els que s'acostaven a jugar-hi i les birles de la Federació de Jocs Esportius Tradicionals anaven acollint tirades una darrere l'altra. I encara cal sumar, en el mateix espai del Monòlit, els tallers de cultura popular: al taller de cant d'estil de l'Associació Cant d'Estil de Castelló el van seguir el de dimonis amb Botafocs, el de muixeranga amb la Conlloga-Muixeranga de Castelló, i finalment el de danses amb l'Agrupació Folklòrica Millars.

En paral·lel, a les 18:30h començaven les actuacions a l'escenari del Templet: els acústics de Malnom, Tanstupids i Malagana i la performance de poesia i música electrònica de Lluís Roda i el Gat Negre van congregar (sobretot) el públic sense fills a càrrec. La foto d'aquesta vesprada tan intensa es completa amb la fira d'entitats, que va aplegar més de 15 paradetes de col·lectius i editorials que se sumaven, d'aquesta manera, a la reivindicació mentre es donaven a conéixer entre els assistents; i amb el photo-call de la diada, que animava els assistents a traure-li la llengua a José Ignacio Wert i Maria José Català, els principals responsables polítics de l'ofensiva privatitzadora i contra l'ensenyament en valencià.

A poc a poc, molts pares i mares, xiquetes i xiquets anaven desfilant cap a casa per a descansar després de la llarga jornada d'activitat ininterrompuda, i els molts que quedàvem i la nova gent que s'hi incorporava enfrontàvem la recta final de l'acte. A les 21h es començaven a servir entrepans i es donava inici al sopar-tertúlia, que ens convidava a reflexionar sobre "el valencià a l'escola de Castelló" de la mà de Vicent Pitarch, que va parlar-nos dels inicis de la cooperativa El Rotgle, la primera escola bressol en valencià de les nostres comarques; Maite Ibáñez, que representava la transició entre La Bolangera (hereva d'El Rotgle) i La Lluna, projecte encara en marxa i del qual ens va parlar Anna Ferreres; i finalment Suso Monforte, portaveu de l'AMPA del CEIP Herrero, que ens va convidar a participar de les mobilitzacions en marxa contra la supressió d'unitats a la pública i perquè la Conselleria d'Educació respecte la decisió unànime del seu consell escolar de mantenir la línia en valencià. La tertúlia acoloria de tons reivindicatius l'acte, com també ho havien fet els quatre parlaments que es van anar succeint durant la vesprada i la nit: el de les AMPA de les escoles afectades per les supressions (CEIP  Armelles, Bisbe Climent, Blasco Ibáñez, Herrero i Mestre Canós), el d'Escola Valenciana, el de la Plataforma per l'Ensenyament Públic i finalment el de Castelló per la Llengua.

Actuació acústica de Talps

L'acte es va cloure amb més música, a partir de les 22h, amb les actuacions del cantautor Tomàs de los Santos, l'acústic de Talps i la música festiva d'Indezents. Un final energètic perfecte per a activar-nos, perquè açò no ha fet més que començar: les mobilitzacions de les AMPA continuen, ens esperen Benlloch i la Festa per la Llengua el diumenge 8 de juny... Haurem d'eixir moltes més vegades al carrer, és clar, però l'objectiu bé que paga la pena: per l'escola pública, la de tots, per una escola plurilingüe, inclusiva i de qualitat que garantisca l'aprenentatge del valencià i que no el relegue, com alguns sembla que s'entesten a fer, a una posició marginal. Us convidem a prendre-hi part!

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 1 de juny del 2014

PS: moltes gràcies a tota la gent que vau participar de l'acte, a tots els grups de música, contacontes i grups d'esplai i de cultura popular, a la il·lustradora Tica Godoy, als col·lectius i les editorials que van muntar paradetes, i a Metrònom i els tècnics de so, perquè sense vosaltres aquesta iniciativa no hauria estat possible.

Actuació d'Animatics (Produccions Scura)

Actuació de Contaclown

Taller de dimonis amb Botafocs

Actuació de Lluís Roda i el Gat Negre

Actuació en acústic de Malagana

Actuació en acústic de Malnom

Photo-call de la jornada

Actuació de Valentí Piñot (Foto: B. Josep)

Sopar-tertúlia: "El valencià a l'escola de Castelló"

Actuació en acústic de TanStupids

Actuació de Tomàs de los Santos

Actuació de Trobadorets (foto: B. Josep)

Aquest dissabte, marató cultural per l'escola en valencià!

Dissabte 31 de maig, des de les 16:30h i fins a la mitjanit se celebrarà al Passeig Ribalta de Castelló de la Plana una "marató cultural" per l'escola en valencià.

La iniciativa sorgeix en resposta a les supressions d'aules a l'escola pública i a la decisió de la Conselleria d'imposar l'ensenyament en castellà al CEIP Herrero, contra la voluntat de famílies i mestres de donar continuïtat a la línia en valencià. Amb aquest acte volem implicar el món cultural en la defensa de l'escola i alhora ser un altaveu i un suport a les AMPA i els mestres que porten mesos mobilitzant-se.

La "marató cultural" no seria possible sense la participació desinteressada d'artistes, grups de música i de cultura popular, als quals volem mostrar públicament el nostre agraïment. Gràcies a ells hem pogut programar diferents activitats que esperem que faran xalar a xiquets i xiquetes, a mares i pares i als castellonencs en general, les podeu consultar en la següent imatge:

Animació infantil (de 16:30 a 20:30):

• Música amb els grups Trobadorets i Samarucs i contacontes amb Valentí Piñot, Rosabel Canós-Contaclown i Tània Muñoz.
• Jocs i animació infantil amb l'Esplai Pentecosta, jocs tradicionals amb la Federació de Jocs Esportius Tradicionals i taller de pilota amb Aur-Art.

A més, comptarem amb actuacions de circ de carrer a càrrec del grup Animatic (Scura Produccions) de Vila-real.

Cultura popular (de 17h a 21h):

• Tallers participatius de cant d'estil (amb Associació Cant d'Estil de Castelló), de dimonis (amb Botafocs), de muixeranga (amb la Conlloga-Muixeranga de Castelló) i de danses (amb l'Agrupació Millars).

Actuacions musicals

• De 18:30 a 20:30h: Actuacions en acústic dels grups Tanstupids, Malnom i Malagana i performance de música electrònica i poesia amb Lluís Roda i el Gat Negre.
• De 21:45 a 00:00h: Concerts de Tomàs de los Santos (cançó d'autor), Talps  i Indezents.

A més, a partir de les 16:30h hi haurà una fira d'entitats, amb paradetes de material de diferents col·lectius, i a les 21h un sopar-tertúlia. Totes les activitats tindran lloc al Passeig Ribalta, a l'espai entre el Templet i el Monòlit dels Liberals, i hi haurà servei de barra durant tota la vesprada.

Si formeu part d'una associació i voleu organitzar una paradeta a la fira d'entitats, només ens ho heu de fer saber al correu castelloperlallengua ( a ) gmail.com.

Tothom hi està convidat: no hi falteu!

Marató cultural per l'escola en valencià el 31 de maig a Castelló de la Plana

La plataforma Castelló per la Llengua organitza aquesta activitat lúdica i reivindicativa en el marc de la seua campanya "A Castelló, triem valencià!" en defensa de l'escola pública, de qualitat i en valencià 


Dissabte 31 de maig, des de les 17h i fins a la nit se celebrarà a Castelló de la Plana una "marató cultural" per l'escola en valencià, una iniciativa de la plataforma Castelló per la Llengua per a donar  resposta a l'ofensiva privatitzadora i de castellanització de l'escola valenciana i com a mostra de suport a les mobilitzacions contra la supressió d'aules a la pública i la imposició de l'ensenyament en castellà al CEIP Herrero de la ciutat.

Més d'una desena d'artistes, grups de música i de cultura popular i associacions del món del lleure ja han confirmat la seua participació desinteressada en aquest acte, que busca atraure diferents tipus de públic i implicar les famílies i el món cultural castellonenc en la defensa de l'escola pública i en valencià. En els propers dies anirem anunciant els horaris i confirmant els grups participants.

Si formeu part d'alguna associació de cultura popular, grup de música en valencià, de teatre o de dansa, etc. i voleu donar suport a la iniciativa poseu-vos en contacte amb nosaltres a castelloperlallengua@gmail.com i mirarem d'encaixar-hi la vostra participació.

Volem mostrar el nostre agraïment a Tica Godoy per la il·lustració que ens ha fet per al cartell de la convocatòria. Moltes gràcies!

L'obra de teatre 'La calaixera prodigiosa' s'estrena a Castelló el 28 de maig

Castelló per la Llengua tenim el plaer de presentar-vos l'obra de teatre La Calaixera Prodigiosa, un viatge a la riquesa de la llengua catalana de la mà de la companyia teatral Associació Neorural. La representació tindrà lloc en una única funció dimecres 28 a les 20h al Teatre del Raval de Castelló de la Plana, i ben prompte podreu adquirir les entrades anticipades per 5 euros a les Llibreries Argot i Babel de la ciutat.

La Calaixera Prodigiosa és una comèdia que gira al voltant de la unitat de la llengua catalana i les seues variants dialectals. Dos detectius, un mallorquí i l'altra valenciana, ens guiaran en un viatge pels territoris de llengua comuna, on coneixeran diferents personatges i el vocabulari que fan servir. Al final del viatge descobriran la calaixera, on es recullen tots els mots i les definicions que Joan Maria Alcover va compilar per a fer el seu diccionari.

No us la perdeu!

Castelló per la Llengua crida a la participació en la manifestació del 10 de maig per l'escola pública i en valencià

La plataforma Castelló per la Llengua, composada per més de vint associacions, entre partits i organitzacions polítiques, sindicats i entitat cíviques, crida a la societat de les comarques de Castelló a mobilitzar-se massivament aquest dissabte 10 de maig per l'escola pública, de qualitat i en valencià en la manifestació convocada per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, a les 18:30h a la Plaça Maria Agustina de Castelló de la Plana.

Vivim un context de privatització i desmantellament de l'ensenyament públic que s'ha concretat, els darrers temps, en la voluntat de la Conselleria d'Educació de suprimir desenes d'unitats escolars al sistema públic mentre es mantenen les subvencions a les concertades i les ratios excessives a les aules. Aquesta retallada, que tindrà una forta incidència en les comarques del nord del País Valencià (s'hi redueix l'oferta pública en 34 unitats) afectarà especialment les anomenades "línies en valencià" (de les 34 unitats que es vol suprimir, 32 són en valencià), i en alguns casos contra la voluntat expressada pels Consells Escolars de donar continuïtat a l'aula amb ensenyament en valencià.

És a dir: les mesures privatitzadores comporten, a més, una major castellanització de l'ensenyament. La intencionalitat d'aquesta mesura, que compta amb el paraigua ideològic i jurídic de la LOMCE, la fa ben palesa la mateixa Consellera M. José Català quan parla de "reequilibrar l'oferta" lingüística. Una aposta sense fonamentació pedagògica i que oculta, intencionadament, que els Programes d'Ensenyament en Valencià són els únics que assoleixen els resultats que fixa la legislació (un coneixement equilibrat del valencià i el castellà) i que, a més, són els que donen millors resultats en llengües estrangeres. Una proposta ben hipòcrita, d'altra banda, ja que en cap moment es parla de reequilibrar l'oferta a les comarques on la presència del valencià és més minoritària -o, fins i tot, residual.

Davant de tot això, cridem la comunitat escolar (pares i mares, docents i alumnes) i la societat de les comarques de Castelló a moure's:

• Contra la supressió d'unitats escolars, per la revisió dels concerts i per la promoció d'una escola pública i de qualitat, fonament d'inclusió i de cohesió social.
• Per l'escola en valencià, perquè els resultats l'avalen com l'única que garanteix el coneixement del valencià i el castellà al final de l'etapa educativa, i perquè és la que dóna millors resultats en llengües estrangeres. Per tant, és l'única que garanteix la igualtat d'oportunitats dels escolars i els drets lingüístics de la població.

La nostra plataforma continuarà promovent accions de conscienciació i mobilització per l'escola pública, de qualitat i en valencià. Estigueu atents a properes convocatòries.

Dissabte 10 de maig, tothom a la manifestació de la Plataforma per l'Ensenyament Públic!

Dissabte 10 de maig, tercer Vermut Literari de la primavera, amb Lluís Meseguer

Lluís Meseguer (Herbers, 1953)

El proper dissabte 10 de maig (12h, Pati de la Casa de la Cultura, C. Antoni Maura, 4) ens acompanyarà l'escriptor i professor de l'UJI Lluís Meseguer (Herbers, 1953) en el tercer vermut literari d'aquesta primavera de 2014. Els vermuts literaris són una iniciativa de Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans per a promoure la literatura catalana a Castelló de la Plana en l'ambient distés i de proximitat que procura l'hora del vermut.

En aquesta ocasió, tractarem "les cultures contemporànies a Castelló de la Plana" i els darrers "temes i descobriments" sobre els quals ha estat indagant Lluís Meseguer, un dels màxims experts en la cultura i la literatura contemporània de Castelló. Ho demostren, entre d'altres, la seua tesi doctoral sobre el poeta Bernat Artola, les seues edicions del mateix Artola i de Pascual Tirado, l'edició d'una Antologia d'escriptors castellonencs (AVL, 2009) i la seua obra, imprescindible, Castelló literari (UJI-Diputació de Castelló, 2003). Lluís Meseguer ha combinat, a més, la recerca sobre literatura amb la traducció i la creació literària, i ha publicat poesia, narrativa i fins i tot un libretto d'òpera.

Esperem trobar-vos-hi i que ens ajudeu a (re)obrir un diàleg fèrtil i profitós sobre la creació cultural i literària a les nostres comarques. Recordeu que l'organització us convidem al vermut i que només hi heu de vindre amb ganes de xarrar i de compartir pensaments i reflexions. No hi falteu!