divendres, 18 de setembre de 2020

Desconfina el valencià! Tret d’eixida als actes pels 88 anys de les ‘Normes de Castelló’

Dissabte 26 de setembre, el Grau es convertirà en el punt d’inici dels actes de commemoració dels 88 anys de les ‘Normes de Castelló’, organitzats com cada any des de 2011 per la plataforma unitària Castelló per la Llengua. La pandèmia global no ha d’aturar la defensa i la promoció del valencià com a llengua comuna i punt de trobada de la societat valenciana, i és per això que els organitzadors afronten la commemoració convidant les valencianes i valencians a “desconfinar el valencià”.

L’acte del dia 26 serà el primer d’una sèrie d’activitats: “la situació de pandèmia i la necessitat de reduir els aforaments ens ha fet replantejar el format de la commemoració”, ha assegurat la presidenta de la plataforma, Maria Nebot. “Hem apostat per esponjar els actes en el calendari, en lloc de centrar-los tots al desembre, i també per convocar-ne més i descentralitzar-los, per a facilitar l’assistència i evitar aglomeracions”. A aquest acte al Grau se n’hi sumarà un altre a Vila-real i dos més a Castelló de la Plana, sempre que la situació sanitària no ho desaconselle. “Totes les activitats convocades comptaran amb protocols anti-COVID-19 i les màximes mesures per a garantir la seguretat dels assistents”, ha reblat Nebot.

L’acte del Grau s’iniciarà a les 10:30h amb una passejada pel Grau antic guiada per membres de l’Associació Cultural la Barraca. Més endavant, a les 11:30h tindrà lloc en format de “vermut literari” la presentació de l’aclamada novel·la L’esperit del temps, guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2019, a càrrec del seu autor, Martí Domínguez. A les 12:45h, una exhibició del ball de dimonis Botafocs precedirà el concert de Tenda amb què es clourà la jornada.

Per a garantir la seguretat dels assistents, per a assistir als actes cal inscriure's prèviament en el formulari que trobareu en aquest enllaç.

diumenge, 2 de febrer de 2020

Dissabte 15 de febrer, actes centrals de la commemoració dels 87 anys de les 'Normes de Castelló'


Per vuité any consecutiu, la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua —que aplega una vintena d’entitats, associacions, sindicats i partits polítics— hem organitzat els actes festius i reivindicatius per a commemorar la signatura de les “Normes de Castelló” l’any 1932 a la nostra ciutat.

Enguany eixim al carrer sota el lema Dret al valencià, igualtat real. La nostra voluntat és exigir al govern valencià que promulgue una Llei d’Igualtat Lingüística en aquesta legislatura, perquè estem convençuts que cal superar el marc de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Una llei aprovada fa més de 35 anys i que ni tan sols s’ha arribat a implementar del tot en aspectes tan sensibles com la plena competència lingüística en la funció pública. Quan sabem que l’única manera de garantir una igualtat lingüística real és assegurar que totes les treballadores i els treballadors públics estan capacitats per atendre la ciutadania en la llengua oficial que prefereixen.


Els actes centrals de la commemoració, que s'han presentat avui en roda de premsa al Menador, tindran lloc, excepcionalment, al febrer, el dissabte 15. Serà així després d’haver-ne hagut d’ajornar la celebració, prevista inicialment el 14 de desembre de 2019, per a garantir que els actes podien tenir lloc en l’espai que mereixen: la Plaça Major de la ciutat.


Paradetes d’associacions i col·lectius de la ciutat, activitats infantils i l’exhibició de les muixerangues de la ciutat seran els plats forts del matí. Després d’un dinar popular, la música i la gresca prendran ja tot el protagonisme. Primer, Hit Parit! amenitzarà una sobretaula de bureo en què tothom està convidat a tocar, cantar i ballar. I a partir de les 19:30h, xalarem de valent amb els ritmes jamaicans de Bandits, l’electrònica feminista de Maluks i la música descarada i festiva de Pepet i Marieta.


Aquesta jornada ha estat precedida d’11 actes previs, organitzats per Castelló per la Llengua i per diferents col·lectius i entitats que en formen part, entre els quals un homenatge als signants de les Normes que va tenir lloc el 21 de desembre davant de la Casa Matutano.


Un any més, convertim Castelló de la Plana en un clam en defensa dels drets i les llibertats de totes les valencianes i els valencians!


Castelló de la Plana, 5 de febrer de 2020

 

dissabte, 21 de desembre de 2019

Respecte! Dret al valencià, igualtat real: manifest pels 87 anys de les Normes de Castelló

Avui, 21 de desembre de 2019, més d'un centenar de persones i totes les entitats que formem part de Castelló per la Llengua hem participat en un acte d'homenatge als signants de les Normes de Castelló davant de la casa Matutano, al carrer Cavallers de Castelló. Durant l'acte, dues dones sindicalistes, Zulaika Agustí (STEPV-Iv) i Xelo Valls (CCOO), han llegit el manifest que us copiem a continuació. A més, s'ha ofert una ofrena floral. L'acte s'ha clos amb la muixeranga i els pilars que ha alçat la Conlloga-Muixeranga de Castelló.


Respecte! Dret al valencià, igualtat real
El 21 de desembre de 1932, desenes de persones provinents de diferents indrets del País Valencià es van posar d’acord, a Castelló, per signar unes normes ortogràfiques que es coneixerien, a partir d’aquell moment, com a ‘Normes del 32’ o ‘Normes de Castelló’.
Com sabeu, aquest acord, pres sota l’auspici de la Societat Castellonenca de Cultura, que enguany celebra el seu centenari, va representar una ratificació de la unitat de la llengua que les valencianes i els valencians compartim amb la gent de les Illes, de Catalunya, de l’Alguer, de la Catalunya nord, d’Andorra, de les zones catalanoparlants de l’Aragó i Múrcia. Amb ells i amb totes les persones d’arreu del món que s’han fet seua la nostra llengua; que empren les mateixes paraules que nosaltres per a pensar, estimar, treballar, emocionar-se, créixer i entendre el món.
Hui, vuitanta-set anys després, ens apleguem un grup de dones i hòmens a la Casa Matutano. En el lloc precís on va tindre lloc l’acte de signatura de les Normes. Hi som per recordar i commemorar aquell fet, és clar. Però sobretot hi som per a proclamar als quatre vents la nostra voluntat de mantenir viu l’esperit que animava els promotors de les Normes. Perquè, aleshores com ara, no tenim cap més alternativa que la unitat en la diversitat, que l’acostament de sensibilitats diferents. Perquè els reptes que tenim per davant són enormes. Perquè necessitem, contra totes les adversitats, convertir el valencià en una llengua viva, integradora, segura i preparada per als reptes del present i del futur.
Però tindre els instruments, com també sabeu, no sempre significa saber-los utilitzar, o voler fer-ho. Vuitanta-set anys després de la signatura de les Normes de Castelló, i trenta-sis anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, el valencià, el nostre català, segueix sent una llengua forta en alguns aspectes però massa feble en molts altres. Perquè la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants continua a l’ordre del dia:
  1. Identificacions i detencions il·legals per fer servir la nostra llengua davant de les forces d’ordre.
  2. Estudiants universitàries que no poden seguir les classes en valencià perquè el docent no està prou qualificat, o perquè un sol alumne o alumna demana un canvi.
  3. Metges que s’obliden del codi deontològic quan un pacient o una pacient se’ls adreça en una llengua que “no entenen”. O més ben dit: que es neguen a entendre.
  4. Tribunals que li diuen al nostre govern, escollit democràticament, que NO es pot comunicar en la llengua pròpia amb els governs de les Illes i Catalunya, perquè el “valencià” i el “català” no són, legalment, la mateixa llengua.
  5. En fi, i per a no estendre’ns més, què podem dir de l’aspiració a expressar-nos en valencià en un judici? Això ja forma part del regne estricte de la utopia.
Per això, en els vuitanta-set anys de les Normes, estem al carrer per a reclamar una cosa ben elemental: RESPECTE. Perquè no som ciutadans i ciutadanes de segona. I no ens resignem a que ens tracten com a tals només per parlar la llengua PRÒPIA del País, tan oficial com el castellà. Perquè encara cal dir obvietats com que no hi ha drets sense deures. I que, perquè els ciutadans tinguem dret a expressar-nos en la llengua que preferim, cal garantir que totes les treballadores i els treballadors públics disposen d’una competència lingüística plena. Perquè, un any més, cal recordar que no protegir ni promoure la llengua feble ens porta, inevitablement, a la dissolució del plurilingüisme real de la nostra societat.
El País Valencià necessita ja una nova llei d’igualtat lingüística, que faça possible una convivència real i justa entre les llengües i els seus parlants, i que pose el valencià al centre, com a llengua d’acollida i de cohesió de la societat valenciana. Sabem que això només serà possible si institucions, partits i societat civil remem plegats. Cordialment discrepants quan calga, clar que sí. Però amb objectius comuns a l’horitzó. Aquesta és la gran lliçó, per a la història del valencianisme, dels Huguet, Pizcueta, Revest, Martínez Ferrando o Porcar de 1932.
Amb el mateix esperit de concòrdia i d’entesa eixim al carrer, finalment, per a reclamar a l’equip de govern de l’Ajuntament de la nostra ciutat el que estem plenament convençuts que també desitgen. Perquè totes i tots els qui estem hui ací volem la commemoració de les ‘Normes’ a la Plaça Major. Al lloc i amb la dignitat que es mereixen com a Bé d’Interès Cultural de tot el poble valencià. Per això, una vegada superats els obstacles que impedien els actes el 14 de desembre, demanem garanties que els actes es podran celebrar amb normalitat, a la Plaça Major, el 15 de febrer. La memòria dels signants de les ‘Normes’ bé s’ho mereix.
Per totes aquelles que han precedit, i per totes les que vindran, Castelló per la Llengua vos emplacem a continuar reivindicant els vostres drets. Continuem reclamant la igualtat lingüística real!
Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, País Valencià, 21 de desembre de 2019





dimarts, 17 de desembre de 2019

Acte d’homenatge a les 'Normes de Castelló' i als seus signants

El dia 21 de desembre de 1932, diverses personalitats i entitats culturals valencianes es van adherir a la normativa aprovada pocs dies abans per la Societat Castellonenca de Cultura. L’encapçalament d’aquest document diu «Acceptem les bases ortogràfiques i el vocabulari que integra aquest quadern». A partir d’aquell moment les Normes Ortogràfiques de Castelló van ser publicades en les més prestigioses publicacions valencianes del moment i utilitzades per la gran majoria de publicacions. Constitueixen la base de la unitat de la nostra llengua.
A més, el Decret 189/2016, de 16 de desembre del Consell, declaraven les Normes de Castelló Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC).
La plataforma Castelló per la Llengua, entitat formada per diverses associacions, sindicats, partits i organitzacions polítiques de la ciutat, considerem aquesta data com un símbol de la implicació de la societat en l’estima i defensa del valencià a tots els nivells.
Per això volem celebrar-la anualment i homenatjar els qui ho van fer possible en el seu moment i els qui segueixen fent del valencià una llengua viva, d’ús quotidià al carrer, a l’ensenyament i a les administracions i treballen per dignificar-la en tots els àmbits. Després d'haver acordat ajornar els actes previstos per dissabte 14 de desembre, i sense comptar encara amb garanties per part de l'equip de Govern de l'Ajuntament de Castelló que els actes commemoratius es podran celebrar a la Plaça Major el proper 15 de febrer, com és la voluntat de la plataforma:
Castelló per la Llengua US CONVIDEM a participar en l’ACTE D’HOMENATGE que tindrà lloc a la Casa de les Normes, al carrer Cavallers número 25 el dissabte 21 de desembre a les 12 del migdia.
Us hi esperem!
Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, País Valencià, desembre de 2019

Crònica de la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats»


Divendres passat, 13 de desembre, va tindre lloc en la Llotja del Cànem de Castelló la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats», en el marc de les activitats organitzades per la plataforma Castelló per la Llengua per a commemorar les ‘Normes de Castelló’, signades el 21 de desembre de 1932 a la ciutat.
Com tots sabem, els drets s’han d’exercir. La protecció ha de dur aparellada el dret d’ús. L’ús de la nostra llengua és un dret col·lectiu que moltes vegades és vulnerat, fins i tot saltant-se les lleis i normes vigents autonòmiques, estatals i fins i tot europees. Cal recordar que acaba d’eixir el cinqué informe del Comité d’Experts del Consell d’Europa respecte d’Espanya per a conéixer l'estat de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ser ratificada el 2001. Des d'aleshores, el comité ha alertat de diversos incompliments per part de l'estat espanyol, i aquesta vegada no ha sigut diferent: de fet, l'informe explica que «tot i que el valencià/català té l'estatus de llengua cooficial a tot el territori valencià i la majoria de la població hi és competent, es troba en una situació preocupant especialment en l'administració de l'Estat i en el sistema judicial».
Ens fem la següent pregunta: com poden les administracions assegurar l'atenció en valencià a la ciutadania? Perquè, al País Valencià, vivim una situació de cooficialitat no paritària. És per això que el lema de la commemoració dels 87 anys de les ‘Normes de Castelló’ és «Dret al valencià, igualtat real. RESPECTE», per reivindicar el requisit lingüístic per a la funció pública i una futura Llei d’igualtat lingüística, que millore el marc de l’actual Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) de 1983. També girava sobre aquesta qüestió la taula redona, convocada com a acte previ dels actes que havien de tenir lloc a la Plaça Major dissabte 14 de desembre i que s’han hagut d’ajornar.
L’acte va comptar amb la participació de Zulima Pérez, Directora General de Coordinació del Diàleg Social de Presidència de la Generalitat; Maties Segura, del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura i Alfons Esteve, d’Enllaçats per la Llengua.
La Directora General va recordar la funció de la Generalitat Valenciana de garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la llengua que trien i, doncs, d’atendre a la ciutadania en valencià si així ho vol. Encara que la garantia d’aquest dret s’està implementant més lentament del que seria desitjable, va valorar positivament la LUEV i el Decret d’usos institucionals i administratius de 2017, que ha permès desplegar mesures de formació i acompanyament lingüístic entre el personal funcionari de la Generalitat.
Maties Segura va recordar i definir una sèrie de conceptes importants en el marc de la garantia de l’ús del valencià en l’administració pública i concretament en les universitats, com el de llengua necessària (aquella que ocupa espais d’ús en exclusivitat), la seguretat lingüística (transparència informativa sobre la llengua en què s’impartirà una assignatura, i els mecanismes per a garantir que això es complisca) o la subsidiarietat lingüística (evitar els textos bilingües i usar exclusivament el valencià quan no hi haja problemes de comprensió). Aquests conceptes, combinats amb el requisit lingüístic, serien els elements d’una planificació lingüística que haurien de desplegar les universitats per garantir l’augment de l’ús del valencià.
Finalment, Alfons Esteve va començar la seua intervenció traslladant el suport d’Enllaçats per la Llengua a la plataforma Castelló per la Llengua en la seua reivindicació de commemorar les ‘Normes de Castelló’ a la Plaça Major de la ciutat. En la seua intervenció va defensar l’exigència de la plena competència lingüística en tota l’administració pública, tant la valenciana com l’estatal que s’ubica en territori valencià. Es va preguntar per què no es va aprovar la nova Llei de la funció pública valenciana en 2016, quan hi havia un gran consens al respecte, tot i que va recordar que això no és una limitació per a reformar l’actual i incorporar-hi la plena competència lingüística. Quant a les universitats valencianes, va posar dos exemples de mesures d’èxit, com el cas del requisit lingüístic al PAS de la Universitat Jaume I i el Pla d’Increment de la Docència en Valencià de la Universitat de València.
Els parlaments dels ponents van ser l’inici d’un interessant debat posterior amb les aportacions del públic.
L’acte el van conduir dos membres de Castelló per la Llengua: Èlia Garcia (Plataforma per la Llengua), com a presentadora de l’acte, i Raül Burriel (Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc), com a moderador de la taula.