Dilluns 16 de desembre a la Sala d'Actes de l'Institut Ribalta una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà els testimonis de les agressions contra la llengua dels valencians en altres territoris on és parlada, a l'hora que es posava sobre la taula les propostes de la societat civil per a contrarrestar les polítiques adverses i fer avançar l'ús social de la llengua catalana.La taula rodona va comptar amb la participació de Miquel-Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB i ex-portaveu de Som Escola, Natxo Sorolla, sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT i el CUSC-UB, i Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, que van comentar la situació de Catalunya, la Franja i les Illes, respectivament. L'acte va comptar amb la presentació i la moderació de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de l'UJI.
La taula es va obrir amb la intervenció de Natxo Sorolla, que va contextualitzar la situació sociolingüística de la Franja (les comarques catalanoparlants incloses en l'actual comunitat autònoma d'Aragó), que a pesar de l'alt nombre de catalanoparlants inicials presenta deficiències pel que fa al coneixement formal de la llengua i a la transmissió intergeneracional, que comença a ser inestable especialment a l'àrea de Fraga. Sorolla va parlar també del reconeixement institucional de la llengua, que s'ha mogut des d'un reconeixement nul després de la Transició a la instrumentalització per part de grupuscles anticatalanistes que ha culminat amb la polèmica del "LAPAO" en l'última llei de llengües promoguda pel PP-PAR.
De la seua banda, Miquel-Àngel Essomba va fer una aproximació a les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya, i va lamentar que "la immersió a l'escola no s'ha acompanyat d'una immersió a la societat" que facilitara l'adhesió a la llengua catalana. Essomba va parlar, també, d'alguns àmbits que encara es resisteixen a la introducció del català (com ara la justícia o la universitat) i va tancar la seua intervenció amb una reflexió al voltant de la plataforma 'Som Escola', un model d'èxit basat en un objectiu comú (la cohesió social), la transversalitat ideològica, els lideratges compartits o la resposta mobilitzadora immediata.
Finalment va arribar el torn d'Iñaki Aicart, que va centrar-se en les polítiques lingüístiques del govern de Juan Ramón Bauzá, basades en la instrumentalització de la qüestió lingüística i l'aliança amb els sectors més espanyolistes i anticatalanistes de les Illes. Les mesures empreses per Bauzá van des de l'eliminació del requisit lingüístic al tancament de TV de Mallorca i l'arraconament del català a IB3, tot i que s'han centrat especialment en l'educació, on s'ha introduït el model trilingüe tot i l'oposició de la comunitat educativa. Aicart va explicar les fortes mobilitzacions entorn de la vaga indefinida de docents i va apuntar algunes reflexions sobre la necessitat d'autogestionar espais de creació cultural i ús lingüístic que no estiguen a la mercè de la voluntat dels governants.
Finalment, es va iniciar un interessant debat al voltant de qüestions com ara la desobediència civil a les polítiques lingüístiques adverses al català i pel manteniment de models socials i pedagògics innovadors i efectius com ara l'escola d'immersió; o la necessitat de mitjans de comunicació que abasten tot el territori per a crear una sensibilitat comuna i treballar les problemàtiques que afecten la llengua d'una manera interdependent entre territoris.
Castelló per la Llengua valorem molt positivament aquesta taula rodona, que ens va permetre aportar el nostre granet de sorra a la creació d'aquesta sensibilitat comuna. Us esperem dimecres 18 a la segona taula, en aquest cas sobre el País Valencià.
Castelló per la Llengua
17 de desembre del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada