dijous, 19 de desembre de 2013

Una taula rodona aborda la situació de la llengua catalana al País Valencià

En l'acte, que tancava el cicle de conferències amb el títol “De l'atac a la proposta. Agressions a la llengua i resposta de la societat civil”, hi van prendre part representants d'ACPV, Escola Valenciana, STEPV i el comité d'empresa de RTVV.

Dimecres 18 de desembre, a la Sala d'Actes de l'Institut Ribalta, una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà algunes de les principals entitats de defensa de la llengua i la cultura pròpia al País Valencià, i conéixer l'anàlisi que fan dels atacs al valencià i les propostes de mobilització per a millorar-ne la situació social en els seus diferents àmbits d'actuació.

La taula rodona va comptar amb la participació de Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, Alfons Esteve, membre de l'Institut de Política Lingüística d'ACPV, Xelo Vicente, membre del Comité d'Empresa de RTVV, i Vicent Maurí, portaveu de l'STEPV. L'acte va comptar amb la presentació i la moderació d'Avel·lí Flors, portaveu de Castelló per la Llengua.

La taula es va obrir amb la intervenció de Vicent Moreno, que va contextualitzar la situació sociopolítica de la llengua al País Valencià ara que es compleixen 30 anys de la LUEV. Moreno va denunciar que el Consell ha aprovat un model pretesament plurilingüe que no té en compte que “els únics programes que assoleixen el coneixement de totes dues llengües oficials són els programes d'immersió i d'ensenyament en valencià”, que són els que caldria potenciar. Moreno ha recordat que el govern de Fabra no ha fet ni tan sols un acte per l'aniversari de la LUEV.

De la seua banda, Alfons Esteve va puntualitzar que davant les darreres agressions lingüístiques es fa evident que la lluita per la llengua no s'ha de centrar únicament en l'ensenyament, sinó que cal caminar cap a una política lingüística global, que incidisca en tots els àmbits de la societat. A més, va afegir que “cal un canvi del discurs en defensa de la llengua, que es base en els drets lingüístics i pose com a objectiu irrenunciable la igualtat lingüística” ja que, com va assenyalar, “avui dia els valencianoparlants disposem de menys drets que els castellanoparlants, al País Valencià”.

Tant Vicent Moreno com Alfons Esteve va fer esment de la necessitat de fer valdre els drets lingüístics i van recordar les darreres agressions a diversos ciutadans a Almenara, Borriana, València o Elx pel sol fet d'adreçar-se als cossos de seguretat en valencià; i van explicar que diverses entitats han constituït una plataforma de defensa dels drets lingüístics i han instaurat el 4 de desembre com a “Dia dels drets lingüístics”.

Xelo Vicente va centrar la seua intervenció en el tancament de Canal 9 i va remarcar que “és un dels atacs més greus a la nostra llengua, ja que ens priva de poder disposar d'un mitjà públic en valencià”, i va sentenciat: “Fabra ha escomés un acte colpista amb el tancament de la Ràdio Televisió Valenciana”. A instàncies del públic, Vicente va remarcar que tot i la censura practicada per les diferents direccions de l'ens, alguns treballadors i sindicats han mantingut una actitud de denúncia de la manipulació i de l'arraconament del valencià en la programació.

Finalment, Vicent Maurí va apuntar que la LUEV mai no va ser una llei de normalització lingüística sinó, simplement, una llei de mínims. Va recordar que, cada any, més de 120.000 alumnes no poden exercir el seu dret a estudiar en valencià, i va argumentar que “el nou decret de plurilingüisme no és sinó un nou intent d'arraconar el valencià”, que s'ha aprovat amb l'oposició de tota la comunitat educativa i sense cap voluntat negociadora. Amb tot, va concloure que “la política del PP no és fruit d'una mala gestió, sinó que respon a un objectiu clar: arrasar la nostra llengua”. Va recordar que la política del PP és orquestrada en l'àmbit estatal per la FAES, que els mateixos models que patim s'estan aplicant també a Galícia, a les Illes, etc. i que “cal coordinar la defensa de la lengua amb la resta de Països Catalans: sols no n'eixirem”.

Finalment, en les conclusions Vicent Moreno va assenyalar que els atacs a la llengua i als drets socials en general ens fan retrocedir fins a la situació dels anys 70. Ara més que mai cal defensar els drets socials i lingüístics, i tots els ponents van coincidir en la necessitat peremptòria d'una mobilització extraordinària de la societat valenciana que provoque la convocatòria d'eleccions anticipades i un canvi de govern. També van coincidir en la necessitat que cada ciutadà es convertisca en un activista en defensa de la llengua i faça valer els seus drets en tots els àmbits de la societat.

Avel·lí Flors va tancar l'acte instant a participar de la manifestació del 21 de desembre pels 81 anys de les Normes de Castelló perquè “cal donar exemple d'unitat i dignitat enfront dels atacs”.

Castelló per la Llengua
19 de desembre del 2013

dimarts, 17 de desembre de 2013

Una taula rodona aborda la situació de la llengua catalana a Catalunya, la Franja i les Illes

L'acte, emmarcat en la commemoració dels 81 anys de les 'Normes de Castelló', tindrà continuïtat dimecres 18 de desembre amb una taula rodona sobre les amenaces contra la llengua al País Valencià amb ACPV, Escola Valenciana, l'STEPV i el comité d'empresa de RTVV

Dilluns 16 de desembre a la Sala d'Actes de l'Institut Ribalta una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà els testimonis de les agressions contra la llengua dels valencians en altres territoris on és parlada, a l'hora que es posava sobre la taula les propostes de la societat civil per a contrarrestar les polítiques adverses i fer avançar l'ús social de la llengua catalana.

La taula rodona va comptar amb la participació de Miquel-Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB i ex-portaveu de Som Escola, Natxo Sorolla, sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT i el CUSC-UB, i Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, que van comentar la situació de Catalunya, la Franja i les Illes, respectivament. L'acte va comptar amb la presentació i la moderació de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de l'UJI.

La taula es va obrir amb la intervenció de Natxo Sorolla, que va contextualitzar la situació sociolingüística de la Franja (les comarques catalanoparlants incloses en l'actual comunitat autònoma d'Aragó), que a pesar de l'alt nombre de catalanoparlants inicials presenta deficiències pel que fa al coneixement formal de la llengua i a la transmissió intergeneracional, que comença a ser inestable especialment a l'àrea de Fraga. Sorolla va parlar també del reconeixement institucional de la llengua, que s'ha mogut des d'un reconeixement nul després de la Transició a la instrumentalització per part de grupuscles anticatalanistes que ha culminat amb la polèmica del "LAPAO" en l'última llei de llengües promoguda pel PP-PAR.

De la seua banda, Miquel-Àngel Essomba va fer una aproximació a les polítiques lingüístiques educatives a Catalunya, i va lamentar que "la immersió a l'escola no s'ha acompanyat d'una immersió a la societat" que facilitara l'adhesió a la llengua catalana. Essomba va parlar, també, d'alguns àmbits que encara es resisteixen a la introducció del català (com ara la justícia o la universitat) i va tancar la seua intervenció amb una reflexió al voltant de la plataforma 'Som Escola', un model d'èxit basat en un objectiu comú (la cohesió social), la transversalitat ideològica, els lideratges compartits o la resposta mobilitzadora immediata.

Finalment va arribar el torn d'Iñaki Aicart, que va centrar-se en les polítiques lingüístiques del govern de Juan Ramón Bauzá, basades en la instrumentalització de la qüestió lingüística i l'aliança amb els sectors més espanyolistes i anticatalanistes de les Illes. Les mesures empreses per Bauzá van des de l'eliminació del requisit lingüístic al tancament de TV de Mallorca i l'arraconament del català a IB3, tot i que s'han centrat especialment en l'educació, on s'ha introduït el model trilingüe tot i l'oposició de la comunitat educativa. Aicart va explicar les fortes mobilitzacions entorn de la vaga indefinida de docents i va apuntar algunes reflexions sobre la necessitat d'autogestionar espais de creació cultural i ús lingüístic que no estiguen a la mercè de la voluntat dels governants.

Finalment, es va iniciar un interessant debat al voltant de qüestions com ara la desobediència civil a les polítiques lingüístiques adverses al català i pel manteniment de models socials i pedagògics innovadors i efectius com ara l'escola d'immersió; o la necessitat de mitjans de comunicació que abasten tot el territori per a crear una sensibilitat comuna i treballar les problemàtiques que afecten la llengua d'una manera interdependent entre territoris.

Castelló per la Llengua valorem molt positivament aquesta taula rodona, que ens va permetre aportar el nostre granet de sorra a la creació d'aquesta sensibilitat comuna. Us esperem dimecres 18 a la segona taula, en aquest cas sobre el País Valencià.

Castelló per la Llengua

17 de desembre del 2013

dilluns, 16 de desembre de 2013

Avui s'inaugura el cicle "De l'atac a la proposta" amb una taula rodona amb representants de Catalunya, la Franja i les Illes

El cicle, que organitza Castelló per la Llengua en commemoració dels 81 anys de les Normes de Castelló, finalitzarà dimecres 18 de desembre amb una taula dedicada al País Valencià amb intervencions d'ACPV, Escola Valenciana, STEPV-Iv i el comité d'empresa de RTVV

Avui dilluns 16 de desembre, a les 19h a la Sala d'Actes de l'IES Francesc Ribalta, tindrà lloc la primera de les taules rodones sobre les amenaces contra la llengua catalana en els diferents territoris on és parlada. L'acte comptarà amb les intervencions de tres representants de Catalunya, la Franja i les Illes:
  • Miquel Àngel Essomba (Catalunya). Professor de pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ex-portaveu de la plataforma "Som Escola", que defensa el paper vehicular del català a l'escola de Catalunya.
  • Natxo Sorolla (la Franja). Sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans, parlarà sobre la polèmica del "LAPAO" i les iniciatives de promoció de la llengua en aquestes comarques catalanoparlants d'Aragó.
  • Iñaki Aicart (Illes Balears). Mestre de primària i portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, que va encapçalar la vaga indefinida de docents contra les polítiques educatives de Juan Ramón Bauzá a les Illes.
Us hi esperem, no hi falteu!

dimecres, 11 de desembre de 2013

Més de 40 persones omplin la primera conferència del cicle que commemorar els 81 anys de les 'Normes de Castelló'

Vicent Pitarch, sociolingüista i delegat de l'IEC a Castelló, presenta el seu nou llibre en un acte d'homenatge a Lluís Revest

Avui, 11 de desembre a les 19h i a l'IES Ribalta, s'ha encetat el cicle de conferències en commemoració del 81 aniversari de les Normes de Castelló amb la intervenció de Vicent Pitarch sobre “Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Homenatge a Lluís Revest”.

El sociolingüista ha destacat que les “Normes de Castelló” són hereves indiscutibles de les “Normes Ortogràfiques” de l'Institut d'Estudis Catalans, aprovades el 1913. Pitarch ha situat la relació entre les dues “Normes” en el seu context històric i ha repassat diferents fites d'especial rellevància per a la defensa i la revalorització del valencià: especialment la fi de la dictadura de Primo de Rivera i l'adveniment de la Segona República; i amb anterioritat, la creació de la primera revista nacionalista a Castelló, la proposta d'un alcalde blasquista d'ensenyar el valencià a les escoles i, sobretot, la creació de la Societat Castellonenca de Cultura els anys 1919-20, que edita el seu Butlletí seguint les normes ortogràfiques fabrianes, adoptades per l'IEC el 1913.

Pitarch és un dels principals estudiosos de les “Normes de Castelló” i compta amb una extensa bibliografia publicada sobre la qüestió, una tasca cabdal en la vindicació de les “Normes”. Entre altres, els seus treballs han permès identificar nombrosos signataris de les “Normes”. Tanmateix, entre els signants destaca, en el 50é aniversari de la seua mort, Lluís Revest, figura cabdal en la implantació del valencià culte a Castelló, i que malgrat que era un home profundament de dretes va estar sempre fortament compromés amb la llengua dels valencians.

De tot açò i de més coses parla Vicent Pitarch en el seu darrer llibre, Les Normes de Castelló als cent anys de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Per exemple, i com ell mateix ha assenyalat en la conferència, que “les Normes de Castelló no són més que una mera adaptació –aclimatació– a les Normes de l'IEC. O més ben dit: són el mateix”, en una clara reivindicació de la unitat de la llengua.

En finalitzar l'acte ha aprofitat per a signar-ne alguns exemplars als assistents. Si no hi heu pogut vindre avui, tindreu una altra oportunitat perquè us el signe dissabte 21 de desembre a les 12h a la fira d'entitats, a la Plaça Santa Clara.

dimecres, 4 de desembre de 2013

Una plataforma cívica declara el 4 de desembre com a dia dels drets lingüístics al País Valencià

Les entitats ACPV, ACV Tirant, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet;  els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN  han creat la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i han escollit el 4 de desembre com a data per a celebrar el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià i visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets que sofreixen els ciutadans valencianoparlants.

Els representants d’aquesta plataforma han presentat un escrit a la Delegació del Govern al País Valencià explicitant la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants i han llegit hui un manifest. Aquest mateix document serà presentat a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres Diputacions valencianes, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l’Institut d’Estudis Catalans.

Així mateix, han presentat el document “Què cal fer davant d’una agressió lingüística”, que es un protocol sintètic per a tota la ciutadania que en vulga fer ús. Els documents inclouen els contactes directes de cinc organitzacions a les quals els valencians i les valencianes poden adreçar-se si sofreixen una agressió als seus drets bàsics per motius lingüístics.

En la presentació del Dia dels Drets lingüístics al País Valencià s’ha comptat amb el testimoni de Carles Mateu, que va veure vulnerats els seus drets quan va ser retingut per la Guàrdia Civil durant tres hores per expressar-se en valencià fa vora un any. Aquest conductor d’Almenara va haver de sofrir insults i humiliacions verbals per part dels agents que el van retindre, tres denúncies falses que ascendien a 1.000 euros, la retirada del carnet de conduir durant un any i sis mesos de presó per desobediència a l’autoritat. “Aquest ha estat un cas greu d’agressió i discriminació lingüística, és per això que diversos agents socials valencians ens hem unit perquè persones com Carles Mateu tinguen un espai on poder recórrer per donar-li suport i per solucionar qualsevol vulneració dels drets lingüístics de la ciutadania valenciana”, ha expressat Vicent Moreno, un dels membres d’aquesta iniciativa.

Els integrants d’aquest moviment per la defensa dels drets lingüístics dels valencianoparlants s’ha compromés a elaborar un informe anual amb els casos de valencians i valencianes que denuncien agressions per motius lingüístics i el presentaran cada 4 de desembre a les màximes instàncies autonòmiques, estatals i europees.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Castelló per la Llengua rebutja rotundament el tancament de RTVV

Les entitats que conformem la plataforma Castelló per la Llengua volem expressar el nostre més profund rebuig al tancament de RTVV per part del Partit Popular, que s'havia tancat aquestes setmanes a totes les ofertes de negociació. En un gest propi d'un règim totalitari, han executat RTVV amb nocturnitat i traïdoria malgrat l'exemplar resistència dels treballadors/es de l'ens.

Denunciem la reacció covarda i indigna d'Alberto Fabra i del Govern per a afrontar la situació de RTVV, de la qual són plenament responsables, després d'anys de despesa astronòmica a base de programes escombraria, de promoció de tertulians de la seua corda política, de tractes de favor amb les productores afins al PP i de sucosos contractes de patrocini; després de gairebé dues dècades de manipulació informativa i de manca absoluta de pluralitat informativa als canals de l'ens; després del sistemàtic i progressiu arraconament i residualització del valencià en els continguts.

El tancament de RTVV és el darrer i gravíssim moviment del PP per a arraconar la nostra llengua i combatre la pluralitat informativa en la graella de la TDT, una batalla que va tindre els seus primers passos en la negació de les freqüències d'emissió a InfoTV i en la prohibició de les emissions de TV3 a territori valencià. Així que, si ja partíem d'un panorama d'immens desequilibri a favor del castellà en l'oferta de llengües a la televisió, als valencians i les valencianes ens han deixat amb la ignominiosa xifra de 0 canals, zero!, en la nostra llengua. Més encara: ens han deixat sense cap mitjà audiovisual en què construir-nos i representar-nos com a poble. La careta de pseudovalencianisme anticatalanista lluïda pel PP aquests anys ja no pot tapar més la seua vergonyant condició: són enemics de la llengua i del poble valencià.

Davant d'això, exigim i treballarem per:
  • La dimissió del govern d'Alberto Fabra i el Partit Popular i la convocatòria immediata d'eleccions a les Corts Valencianes. No es poden considerar representants del poble els que actuen descaradament contra els seus drets fonamentals. No acceptem ser privats d'un mitjà de comunicació públic i en la nostra llengua i encara menys sota l'amenaça de degradar -encara més- altres serveis públics com la sanitat i l'educació.
  • La reobertura de les emissions de RTVV i la legalització immediata i la posada en marxa de les emissions de TV3 i IB3 al País Valencià. Els valencians i les valencianes tenim ple dret a disposar, en tot moment, de canals de televisió en la nostra llengua.
Així mateix, volem expressar el nostre suport als treballadors i les treballadores afectades per aquest infame procés i refermar la nostra voluntat de mobilitzar-nos i treballar-hi colze a colze per a construir des d'avui mateix la RTVV que, com a poble, necessitem. Perquè l'objectiu no ha de ser mantenir la RTVV que ens havien deixat: hem d'aprofitar l'embranzida mobilitzadora contra el tancament per a consolidar un nou projecte de RTVV pública, de qualitat, garant de la pluralitat informativa i 100% en valencià.

RTVV no es tanca, Fabra dimissió!

Castelló per la Llengua, 29 de novembre de 2013