dimecres, 21 de desembre de 2011

Conferència de Vicent Pitarch a la Llotja del Cànem (20-12-11)

Ahir el filòleg, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC VIcent Pitarch va pronunciar, a la Sala de Conferències de la Llotja del Cànem, la conferència "Les Normes de Castelló en la perspectiva dels 80 anys".

Més de 50 persones -algunes de les quals dretes- van seguir la conferència en què Vicent Pitarch va fer un repàs de la significació històrica i present de les Normes de Castelló. La intervenció de Pitarch va comptar amb una primera part de caràcter més marcadament històric, en què va explicar als assistents les necessitats que van menar a la unificació ortogràfica (tenir un model de llengua apte pels usos que una cultura moderna exigia, en la perspectiva del valencianisme del primer terç del segle XX d'articular la societat valenciana entorn de la seua llengua pròpia i històrica, el català). En la segona part, en canvi, Vicent Pitarch es va centrar en l'actualitat i va fer un repàs a les llums i les ombres de la presència i la vitalitat de la llengua al País Valencià. La comunitat lingüística catalana, segons Pitarch, manté una notable vitalitat gràcies -sobretot, si no en exclusiva- a una potent societat civil autoorganitzada en defensa de la llengua i la cultura, amb exemples ben evidents com l'èxit de la llengua a Internet; però també s'observen notables deficiències en l'extensió de l'ús de la llengua o en la congelació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, per exemple.

Amb la conferència de Vicent Pitarch es cloïen les activitats organitzades per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes del 32. Una commemoració que s'ha materialitzat aquest 2011 en desenes de xerrades a centres d'ensenyament secundari i a l'escola oficial d'idiomes, seguides per centenars d'estudiants; en l'acte de presentació de Castelló per la llengua, amb el Fòrum Babel ple a vessar; en un cicle de conferències en què han participat Isidor Marí, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch, i que ha aconseguit omplir durant les tres jornades la sala de conferències de la Llotja del Cànem; i amb l'exitosa jornada de dissabte 17 de desembre, amb una fira en què hi van participar més d'una vintena d'entitats, amb jocs, tallers i contacontes per als infants a càrrec entre d'altres de l'Esplai Pentecosta, de Botafocs i Rosabel Canós, amb un dinar popular amb un centenar llarg de participants, la manifestació que va aplegar milers de persones "Per una escola valenciana, pública i qualitat" i el concert d'Eina, Pirat's Sound Sistema i Almorranes Garrapinyaes amb totes les entrades venudes i la sala plena de gom a gom.

Des de Castelló per la Llengua, doncs, fem una valoració molt positiva dels actes convocats i de la bona resposta de tots els participants en les activitats i de les 186 entitats i dels gairebé 700 particulars adherits a la "Crida a la mobilització" -als quals volem agrair la seua implicació. Tot plegat ens esperona a reempendre la lluita per la plena normalització de la llengua en tots els àmbits amb la vista posada en la celebració dels 80 anys de les Normes de Castelló, el desembre del 2012. Us mantindrem informades de les properes iniciatives.

Salut i gràcies!

Castelló per la Llengua
21 de desembre del 2011, a 79 anys de la signatura de les Normes de Castelló

dissabte, 17 de desembre de 2011

Fotografies de la manifestació "Per una escola valenciana, pública i de qualitat"

La commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló ha culminat avui amb una gran manifestació, en què vora 3.000 persones han exigit "una escola valenciana, pública i de qualitat". Us n'adjuntem les fotografies de l'inici i l'homenatge a les Normes a la Casa Matutano, amb albades a càrrec de Pep Martí.









dimecres, 14 de desembre de 2011

Conferències "Castelló en temps de les Normes" a l'IES Sos Baynat i l'IES Ribalta

Conferència al Sos Baynat
Dimecres 14 s'han celebrat dues conferències més, sobre "Castelló en temps de les Normes", als instituts Sos Baynat i Ribalta de la nostra ciutat, totes dues a càrrec d'Antoni Royo, delegat d'Acció Cultural

La primera d'elles, duta a terme a l'institut Sos Baynat, ha comptat amb la presència de més d'un centenar d'alumnes, pertanyents als quatre cursos de Primer de Batxiller del centre, mentre que a la segona, al Ribalta, hi han assistit una cinquantena d'alumnes, dels  dos cursos de Segon de Batxillerat de línia en valencià.

En totes dues, Royo ha explicat la realitat demogràfica, econòmica i lingüística del Castelló dels anys vint i trenta del segle passat, la correlació de les forces polítiques presents al consistori castellonenc d'aquell temps i la seua postura front al valencià, la creació de la Societat Castellonenca de Cultura i el paper que va tenir aquesta institució en l'impuls de la unificació lingüística, així com les negociacions que va mantenir amb escriptors i entitats de la resta del País Valencià per tal de consensuar l'adaptació a terres valencianes de les Normes de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, el procés de signatura i adhesions a les Normes de Castelló i la seua posterior divulgació durant els anys de la República.

Conferència a l'IES Sos Baynat

Conferència a l'IES Ribalta

Crònica de la conferència «2011: l'Any de la Paraula Viva» d'Isidor Marí (IEC)

Una cinquantena de persones han omplert a vessar, el dia 13 de desembre, la sala d'actes de la Llotja del Cànem, en la primera de les tres conferències del cicle que ha organitzat Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló. Els assistents hi hem gaudit del privilegi d'escoltar, a la nostra ciutat, Isidor Marí, filòleg i sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'acte l'ha presentat Vicent Pitarch, també membre de la Secció Filològica de l'IEC, que ha volgut ressaltar dues de les facetes d'Isidor Marí: en primer lloc, la seua implicació en el món de la cultura popular, com a estudiós de la cultura popular de les terres de parla catalana, i principalment d'Eivissa -lloc de naixement de Marí- i també com a cantant en diverses formacions de música tradicional i popular, la més coneguda de les quals és Uc. En segon lloc, la seua implicació en la política i la planificació lingüístiques, tant des de l'estudi i la docència (a la UIB i en l'actualitat com a director dels estudis d'Humanitats de la UOC) com en l'àmbit de la gestió, ja que ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, entre els quals els de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), director del centre de terminologia Termcat (1988-1997) i subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1989 i 1996). En la seua vessant cívica, s'hi destaca la participació activa en l'elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona (1996).

Tot seguit ja ha pres la paraula Isidor Marí, que ha assenyalat en primer lloc que la tasca de la Secció Filològica de l'IEC s'insereix en una consciència de comunitat (lingüística, cultural i nacional) de les terres de parla catalana, i que és amb aquesta consciència que enfronten les tasques que tenen encomanades. En primer lloc, ha parlat de la iniciativa de l'«Any de la Paraula Viva», que tracta de celebrar la capacitat expressiva i creativa de la llengua al segle XXI. El nom de la campanya prové de la proposta poètica (la paraula viva, precisament) del poeta barceloní Joan Maragall. És la coincidència del centenari de la mort de Joan Maragall i de Teodor Llorente, i del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner, d'Enric Valor i de la Secció Filològica de l'IEC mateix que ha motivat la posada en marxa de la campanya. L'«Any de la paraula viva» també farà especial referència a les Normes de Castelló, de les quals es complirà el 80é aniversari coincidint amb el final de la campanya, ja entrat el 2012. Al llarg de la campanya es preveuen diferents iniciatives, com la del DiccionARA, en col·laboració amb el diari Ara, els microespais a TV3 «Català a l'atac», en to humorístic, o les «Festes de la Paraula Viva», que se celebraran entre d'altres llocs a Vila-real i al Grau de Castelló.

El segon gran bloc de la xerrada ha tractat la feina de la Secció Filològica de l'IEC, centrada sobretot en la tasca codificadora: és a dir, en l'establiment d'un model de llengua estàndard per a tota la comunitat lingüística que tinga en compte i valore, però, la diversitat de registres i dialectes que ha de caracteritzar també aquest model comú. Ho ha volgut expressar amb una «imatge marinera», comparant la llengua amb el moviment d'un vaixell: per moure's, el vaixell de vela necessita que faça vent; però a l'hora, si no té un timó per establir una direcció certera, el vaixell està condemnat a anar a la deriva, empés pel vent. Marí ha comparat el vent amb el dinamisme de la llengua, amb la variació dialectal, estilística i de registres, i el timó amb un model de llengua comuna que ens permeta navegar en la direcció que volem. Sense el dinamisme de la variació, la llengua comuna, estàndard, quedaria estancada; però sense el timó de la llengua estàndard, la variació «descontrolada» no ens permetria arribar a bon port. Amb aquest objectiu, de consolidació d'una varietat unida en la diversitat, van actualitzant periòdicament el Diccionari de la Llengua Catalana, per anar incorporant-hi nous mots; o treballen en la nova gramàtica normativa, que preveu que publicaran el 2013, i que dirigeixen entre d'altres el valencià Manuel Pérez Saldanya; han establert els topònims amb el Nomenclàtor; o col·laboren amb organismes com el TermCat, entre altres.  

També ha parlat extensament sobre la voluntat de l'IEC d'integrar acadèmics valencians i illencs, que té una fita important en l'entrada de Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll a la Filològica, i ha mostrat la gran quantitat d'acadèmics valencians que integra la secció filològica en l'actualitat: Vicent Pitarch, Brauli Montoya, Manuel Pérez Saldanya, Germà Colon, entre altres. Aquesta voluntat integradora i de treball amb el conjunt del territori es complementa per una banda amb la col·laboració amb l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de les Illes Balears, i de l'altra amb la implantació al territori de l'IEC, que compta amb seus a Castelló, València i Alacant, per exemple. Marí ha delimitat la col·laboració de la secció filològica amb altres institucions a un conjunt de criteris, entre els quals ha remarcat la llibertat d'aquestes institucions respecte dels poders polítics. 

En el debat amb els assistents, Isidor Marí ha dit que és inadmissible la intromissió de la política en els criteris lingüístics, en referència a la qüestió que des del públic havia formulat una tècnica d'assessorament lingüístic sobre la censura de les formes més generals de la llengua per part de l'administració valenciana per tal d'imposar sempre les formes més «genuïnes». Marí ha apuntat que no es tracta sinó d'una interpretació reduccionista i interessada des del poder polític de les propostes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que admet i molts cops recomana l'ús de les formes més generals. També ha volgut reconéixer, a tomb d'aquesta qüestió, la tasca dels professionals i de les entitats cíviques de defensa de la llengua al País Valencià. Finalment, la conversa ha derivat cap a l'ofensiva judicial contra la normalització lingüística a Catalunya, que per Isidor Marí ha començat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. En aquesta sentència el tribunal ha tractat de legitimar la desigualtat essencial entre el castellà i el català afirmant que totes dues llengües han de gaudir dels mateixos drets a Catalunya, però dient al mateix temps que no es pot equiparar el deure de saber castellà amb el deure de saber català: una contradicció en tots els termes. Davant d'aquest intent de legitimació de la desigualtat entre llengües Isidor Marí ha afirmat que «no podem acceptar res que no siga la igualtat de tracte per a la nostra llengua» i ha dit que «no volem ser diferents de ningú: volem organitzar el plurilingüisme a casa nostra de la mateixa manera que ho fan les societats normals».

L'acte l'ha tancat Vicent Pitarch, fent una breu reflexió al voltant del caràcter de resistència i del sentit cívic del poble valencià, i ressenyant la importància d'una iniciativa com Castelló per la Llengua, que no és sinó una mostra més de la vitalitat de la societat civil valenciana en la defensa de la llengua. Finalment, ha convidat els assistents a participar de les conferències de la Llotja del Cànem i en especial de la manifestació del dia 17 de desembre, «Per una escola valenciana, pública i de qualitat»; a adherir-se si encara no ho havien fet a la «Crida a la mobilització»; i finalment convidant-los a participar, en la mesura de les seues possibilitats, de la plataforma, que continuarà la seua activitat després d'aquesta commemoració.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Xerrada «Castelló en el temps de les Normes» a l'IES Ribalta

Dilluns 12 a les 9 hores va tenir lloc una xerrada a l'institut Ribalta per a alumnes de dos cursos de Primer de Batxillerat, en el marc del projecte de divulgació de les Normes de Castelló pels centres educatius de la ciutat. La xerrada, que duia per títol "Castelló en el temps de les Normes" va anar a càrrec del delegat a Castelló d'Acció Cultural, Antoni Royo, que va situar els alumnes en la realitat demogràfica, econòmica i professional del Castelló dels anys trentes del segle passat.

Royo va fer un repàs de les principals ideologies presents a la ciutat, així com de l'existència de dues branques del valencianisme, una conservadora i catòlica, i l'altra republicana i progressista, que tanmateix es van posar d'acord per adaptar al valencià les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, acceptades ja a Catalunya. I va explicar també el procés de convenciment a personalitats i entitats de la resta del País Valencià per tal que donaren suport a aquesta adaptació, coneguda com a Normes de Castelló, així com el seu posterior procés de divulgació.


dilluns, 12 de desembre de 2011

Crònica de les xerrades sobre les «Normes de Castelló» al Sos Baynat, el Penyagolosa i el Ribalta

Inici de la xerrada a l'IES Sos Baynat
El dilluns 12 de desembre, al Sos Baynat, Avel·lí Flors ha començat la roda de presentacions de Castelló per la Llengua a diferents instituts de Castelló, en els quals ha fet una breu explicació sobre les Normes de Castelló i la seua significació (històrica i també en el moment present). Al Sos Baynat hi han assistit un centenar d'alumnes de 2n de Batxillerat. El dimarts 13 de desembre, ara al Penyagolosa, també un centenar d'alumnes han participat de la xerrada, en tres sessions amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. El punt i final d'aquesta roda de xerrades, que portaven per títol «Les Normes de Castelló: una aposta per la unitat i la normalitat de la llengua catalana», s'ha posat a l'IES Ribalta el dimecres 14 de desembre, amb la presència d'una seixantena d'alumnes de 1r de Batxillerat.

Durant la xerrada es presentava de manera sumària la plataforma Castelló per la Llengua; es feia un repàs del context social i lingüístic previ a les Normes i del context sociopolític (la proclamació de la II República) que va fer possible l'acord ortogràfic; tot seguit es tractava el procés de signatura de les Normes (el seu signifcat essencial d'acceptació de la reforma de l'IEC -d'acceptació, doncs, d'una normativa unificada per a tot l'àmbit lingüístic català- i d'aposta del valencianisme polític per la vertebració de la societat del País Valencià entorn de la llengua que hi és històrica i pròpia, el català), i finalment unes pinzellades sobre l'evolució sociopolítica de la societat valenciana des de la signatura de les Normes a l'aprovació de la "Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV)". Així, s'ha tractat la qüestió de l'impacte de la dictadura sobre els usos públics de la llengua; el desvetlament cívic i nacional propiciat per l'aparició de Nosaltres, els valencians; la reacció de la dreta més reaccionària en forma d'anticatalanisme rabiós i violent; i finalment l'ambivalència entre l'avanç que suposava la LUEV i el desencís que va generar per les esperances que, inicialment, s'hi havien posat.

En la segona part de la intervenció, s'ha fet esment dels reptes que planteja l'establiment d'una comunitat lingüística viva i cohesionada en la conjuntura actual. Així, s'ha plantejat com les Normes de Castelló marquen dos camins que cal resseguir: en primer lloc, és tan necessari com abans l'establiment del valencià com a llengua vertebradora de la nostra societat, i per a això cal reforçar l'ensenyament en valencià, la creació i suport a mitjans de comunicació que impulsen seriosament usos de prestigi per a la llengua, la integració dels nouvinguts en la llengua del país en contra de l'assimilació al castellà, etc. En segon lloc, cal aprendre de la lliçó d'unitat que representen les Normes: unitat entre els valencians i unitat amb la resta del domini lingüístic, perquè la nostra comunitat només és viable si aglutinem les forces que tenim, que no són poques. Entre d'altres, el potencial demogràfic (de 10 milions de parlants), la nostra posició privilegiada a Internet, el dinamisme i la potència del nostre món editorial i de la traducció, etc. Però per a això cal exigir que les institucions treballen de manera cooperativa, com per exemple ja ho fan totes les Universitats del domini lingüístic català amb la Xarxa Vives d'Universitats.

La xerrada ha volgut ser, per damunt de tot, un al·legat per la recuperació de la nostra autoestima com a poble i per la nostra llengua, i una invitació a participar dels actes organitzats per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló.

La plataforma Castelló per la llengua volem mostrar el nostre agraïment als professors i professores que han col·laborat en l'organització de les xerrades, i esperem poder-hi tornar a comptar l'any vinent; i també esperem poder arribar, l'any que ve, a més centres d'ensenyament secundari de la ciutat.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 14 de desembre del 2011

Xerrada a l'IES Sos Baynat (12-12-2011)

Xerrada a l'IES Ribalta (14-12-2011)

dijous, 8 de desembre de 2011

Noves seccions al bloc de Castelló per la llengua

A una setmana dels actes centrals de la commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló, us presentem tres noves seccions del bloc:

En primer lloc, a la secció «Les Normes» ja podeu visitar el resum que hem elaborat sobre la història de les Normes de Castelló, les lliçons que creiem que ens ensenyen i la interpretació que en fem a Castelló per la llengua quan les prenem com a guia per a la nostra actuació.

També inaugurem dues seccions més: en la de «Material» hi podreu trobar tot el material gràfic que anem generant des de la plataforma, així com el bànner animat, perquè en pugueu fer difusió en els vostres espais web i a les xarxes socials. La de «Premsa», finalment, vol ser una eina al servei dels mitjans de comunicació, i s'hi aniran penjant els dossiers i notes de premsa que anirem generant. 

I recordeu que, ben aviat, comença el cicle de conferències a la Llotja del Cànem, que obrirà el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí, el dimarts 13 de desembre a les 19:30.



dilluns, 5 de desembre de 2011

La premsa de Castelló es fa ressò de la presentació de Castelló per la llengua

Us adjuntem les imatges del ressò que els diaris Mediterráneo i Qué! (aquest últim en valencià) s'han fet de la presentació de Castelló per la llengua a les seues edicions en paper.

Diari Mediterráneo (1/12/11)

Diari Qué! (1/12/11)

Seguim endavant en la recta final dels actes en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló: us esperem al cicle de conferències i als actes centrals i la manifestació del dissabte 17 de desembre. Fins llavors!

dijous, 1 de desembre de 2011

Crònica de l'acte de presentació de Castelló per la llengua a Babel

Avui, 30 de novembre, ha tingut lloc a la Llibreria Babel la presentació de la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua. A l'acte hi han assistit unes 60 persones, que han escoltat les intervencions d'Avel·lí Flors i Vicent Pitarch.

Ambdós representants han incidit en la importància de la creació d'una plataforma unitària que aglutine totes les tendències polítiques i socials de Castelló amb l'objectiu comú de la defensa de la llengua.
En primer lloc ha intervingut Avel·lí Flors, que ha explicat el caràcter plural, unitari i apartidista de la plataforma, així com l'essència ideològica compartida: la lluita indefugible per la unitat de la llengua i pel dret a viure plenament en valencià. Això es concreta, en els actes previstos pel desembre, en tres reivindicacions essencials:

- la consolidació d'una escola valenciana, pública i de qualitat, ja que es considera  que l'ensenyament  és una eina fonamental perquè el català esdevinga efectivament la llengua vertebradora de la societat valenciana.
- la necessitat de la recepció de TV3, IB3 i Canal 9 al País Valencià, les Illes i Catalunya, per a la creació d'us espai comunicatiu compartit.
- el reconeixement sense embuts de la unitat de la llengua per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que cal defugisca els projectes isolacionistes, de creació d'un model lingüístic separat de la resta de les varietats del català.

Per acabar la seua intervenció ha anunciat tots els actes que Castelló per la Llengua ha preparat en motiu del 79é aniversari de les Normes de Castelló, principalment el cicle de conferències a la Llotja del Cànem i la manifestació del 17 de desembre, dia central de la celebració, en què també es realitzarà una fira d'entitats al matí i un concert com a cloenda festiva.

Per la seua banda, Vicent Pitarch ha remarcat el treball que ha estat fent la plataforma els últims mesos en la difusió de les Normes de Castelló i de la mobilitzacio del 17 de desembre a centres d'ensenyament com l'Escola Oficial d'Idiomes i els instituts Politècnic, Ribalta i Sos Baynat. Però ha centrat la seua comunicació en el fet històric de la signatura de les Normes.

Així, ha parlat la significació de l'impuls a unes normes ortogràfiques per part d'uns intel·lectuals i una societat civil no recolzada per l'estructura d'un estat o corona. Una operació essencialment política, que partia de la necessitat d'establir un model de llengua que fóra capaç d'esdevenir element vertebrador de la societat, a través de la producció cultural i del seu ús en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, també l'ensenyament públic, laic i en valencià acompleix aquesta funció de cohesió i vertebració de la societat. Finalment, el sociolingüista ha remarcat el valor del fet que tant la signatura de les Normes i els posteriors actes de commemoració, així com la consolidació dels programes d'ensenyament en valencià i la mateixa iniciativa de Castelló per la llengua han partit d'entitats cíviques, sense el suport de les institucions.

La presentació ha acabat amb la invitació a fer difusió dels actes previstos i a retrobar-nos al cicle de conferències i a la manifestació del 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència de Castelló de la Plana. 

Castelló per la llengua, a 30 de novembre del 2011