dimecres, 14 de desembre de 2011

Crònica de la conferència «2011: l'Any de la Paraula Viva» d'Isidor Marí (IEC)

Una cinquantena de persones han omplert a vessar, el dia 13 de desembre, la sala d'actes de la Llotja del Cànem, en la primera de les tres conferències del cicle que ha organitzat Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló. Els assistents hi hem gaudit del privilegi d'escoltar, a la nostra ciutat, Isidor Marí, filòleg i sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'acte l'ha presentat Vicent Pitarch, també membre de la Secció Filològica de l'IEC, que ha volgut ressaltar dues de les facetes d'Isidor Marí: en primer lloc, la seua implicació en el món de la cultura popular, com a estudiós de la cultura popular de les terres de parla catalana, i principalment d'Eivissa -lloc de naixement de Marí- i també com a cantant en diverses formacions de música tradicional i popular, la més coneguda de les quals és Uc. En segon lloc, la seua implicació en la política i la planificació lingüístiques, tant des de l'estudi i la docència (a la UIB i en l'actualitat com a director dels estudis d'Humanitats de la UOC) com en l'àmbit de la gestió, ja que ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, entre els quals els de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), director del centre de terminologia Termcat (1988-1997) i subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1989 i 1996). En la seua vessant cívica, s'hi destaca la participació activa en l'elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona (1996).

Tot seguit ja ha pres la paraula Isidor Marí, que ha assenyalat en primer lloc que la tasca de la Secció Filològica de l'IEC s'insereix en una consciència de comunitat (lingüística, cultural i nacional) de les terres de parla catalana, i que és amb aquesta consciència que enfronten les tasques que tenen encomanades. En primer lloc, ha parlat de la iniciativa de l'«Any de la Paraula Viva», que tracta de celebrar la capacitat expressiva i creativa de la llengua al segle XXI. El nom de la campanya prové de la proposta poètica (la paraula viva, precisament) del poeta barceloní Joan Maragall. És la coincidència del centenari de la mort de Joan Maragall i de Teodor Llorente, i del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner, d'Enric Valor i de la Secció Filològica de l'IEC mateix que ha motivat la posada en marxa de la campanya. L'«Any de la paraula viva» també farà especial referència a les Normes de Castelló, de les quals es complirà el 80é aniversari coincidint amb el final de la campanya, ja entrat el 2012. Al llarg de la campanya es preveuen diferents iniciatives, com la del DiccionARA, en col·laboració amb el diari Ara, els microespais a TV3 «Català a l'atac», en to humorístic, o les «Festes de la Paraula Viva», que se celebraran entre d'altres llocs a Vila-real i al Grau de Castelló.

El segon gran bloc de la xerrada ha tractat la feina de la Secció Filològica de l'IEC, centrada sobretot en la tasca codificadora: és a dir, en l'establiment d'un model de llengua estàndard per a tota la comunitat lingüística que tinga en compte i valore, però, la diversitat de registres i dialectes que ha de caracteritzar també aquest model comú. Ho ha volgut expressar amb una «imatge marinera», comparant la llengua amb el moviment d'un vaixell: per moure's, el vaixell de vela necessita que faça vent; però a l'hora, si no té un timó per establir una direcció certera, el vaixell està condemnat a anar a la deriva, empés pel vent. Marí ha comparat el vent amb el dinamisme de la llengua, amb la variació dialectal, estilística i de registres, i el timó amb un model de llengua comuna que ens permeta navegar en la direcció que volem. Sense el dinamisme de la variació, la llengua comuna, estàndard, quedaria estancada; però sense el timó de la llengua estàndard, la variació «descontrolada» no ens permetria arribar a bon port. Amb aquest objectiu, de consolidació d'una varietat unida en la diversitat, van actualitzant periòdicament el Diccionari de la Llengua Catalana, per anar incorporant-hi nous mots; o treballen en la nova gramàtica normativa, que preveu que publicaran el 2013, i que dirigeixen entre d'altres el valencià Manuel Pérez Saldanya; han establert els topònims amb el Nomenclàtor; o col·laboren amb organismes com el TermCat, entre altres.  

També ha parlat extensament sobre la voluntat de l'IEC d'integrar acadèmics valencians i illencs, que té una fita important en l'entrada de Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll a la Filològica, i ha mostrat la gran quantitat d'acadèmics valencians que integra la secció filològica en l'actualitat: Vicent Pitarch, Brauli Montoya, Manuel Pérez Saldanya, Germà Colon, entre altres. Aquesta voluntat integradora i de treball amb el conjunt del territori es complementa per una banda amb la col·laboració amb l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de les Illes Balears, i de l'altra amb la implantació al territori de l'IEC, que compta amb seus a Castelló, València i Alacant, per exemple. Marí ha delimitat la col·laboració de la secció filològica amb altres institucions a un conjunt de criteris, entre els quals ha remarcat la llibertat d'aquestes institucions respecte dels poders polítics. 

En el debat amb els assistents, Isidor Marí ha dit que és inadmissible la intromissió de la política en els criteris lingüístics, en referència a la qüestió que des del públic havia formulat una tècnica d'assessorament lingüístic sobre la censura de les formes més generals de la llengua per part de l'administració valenciana per tal d'imposar sempre les formes més «genuïnes». Marí ha apuntat que no es tracta sinó d'una interpretació reduccionista i interessada des del poder polític de les propostes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que admet i molts cops recomana l'ús de les formes més generals. També ha volgut reconéixer, a tomb d'aquesta qüestió, la tasca dels professionals i de les entitats cíviques de defensa de la llengua al País Valencià. Finalment, la conversa ha derivat cap a l'ofensiva judicial contra la normalització lingüística a Catalunya, que per Isidor Marí ha començat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. En aquesta sentència el tribunal ha tractat de legitimar la desigualtat essencial entre el castellà i el català afirmant que totes dues llengües han de gaudir dels mateixos drets a Catalunya, però dient al mateix temps que no es pot equiparar el deure de saber castellà amb el deure de saber català: una contradicció en tots els termes. Davant d'aquest intent de legitimació de la desigualtat entre llengües Isidor Marí ha afirmat que «no podem acceptar res que no siga la igualtat de tracte per a la nostra llengua» i ha dit que «no volem ser diferents de ningú: volem organitzar el plurilingüisme a casa nostra de la mateixa manera que ho fan les societats normals».

L'acte l'ha tancat Vicent Pitarch, fent una breu reflexió al voltant del caràcter de resistència i del sentit cívic del poble valencià, i ressenyant la importància d'una iniciativa com Castelló per la Llengua, que no és sinó una mostra més de la vitalitat de la societat civil valenciana en la defensa de la llengua. Finalment, ha convidat els assistents a participar de les conferències de la Llotja del Cànem i en especial de la manifestació del dia 17 de desembre, «Per una escola valenciana, pública i de qualitat»; a adherir-se si encara no ho havien fet a la «Crida a la mobilització»; i finalment convidant-los a participar, en la mesura de les seues possibilitats, de la plataforma, que continuarà la seua activitat després d'aquesta commemoració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada