dimecres, 7 de novembre de 2012

Crònica de la presentació a Castelló de l'espectacle “Nosaltres, els fusterians”, de rodonorinvictes


El passat 31 d'octubre s'estrenava, a la Casa de Cultura de Castelló, l'espectacle Nosaltres, els fusterians, produït i protagonitzat per l'associació rodonorsinvictes.

L'espectacle, durant el qual els actors Olga Suárez i Lluís Batalla dramatitzen diferents textos de Fuster, es basa sobretot en la correspondència de l'escriptor de Sueca amb els seus amics. Gràcies a això l'actuació s'apropa al Fuster més íntim i desconegut i es constitueix, així, en un homenatge ben singular i original a l'autor en l'any que se'n commemoren els 90 anys del naixement, els 20 de la mort i els 50 de l'obra central: Nosaltres, els valencians.

A l'acte hi van acudir unes 40 persones que van escoltar amb atenció l'impressionant treball de recerca dels artistes del Sènia. Rodonorsinvictes ens van presentar un acte que usava els textos i aforismes més coneguts de Fuster per introduir la seua correspondència privada amb algunes dels les personalitats catalanes més destacades del segle XX: Antoni Comas, Joaquim Molas, Carles Riba, Josep Pla, Raimon, Agustí Bartra i Josep Carner esdevenien coprotagonistes de l'espectacle.

D'aquesta manera, amb Olga i Lluís ens endinsàvem en un recorregut per les diferents facetes de l'autor de Sueca. L'acte començava amb el conegut aforisme “Ja coneixeu l'antic proverbi grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses”, que deixa veure l'especial relació de l'autor amb la filosofia. Ens apropaven al Fuster més sorneguer, que transmetia el seu avorriment a Joaquim Molas en la preparació d'una conferència sobre Joan Roís de Corella, “tractant-se d'un teòleg, Déu està obligat a ajudar-me” i se n'enfotia amb Raimon de la xiulada a Serrat en el seu concert a València.

De la suposada participació de Josep Pla en la Guerra Civil espanyola com a espia del bàndol nacional, Fuster replicava: “Pla era tot, tot! Excepte una persona discreta”. Amb Josep Pla va mantenir una llarga correspondència en què plasmava tant la seua relació més personal com alguns dels debats polítics més interessats al voltant de dos grans obres dels autors. Josep Pla li escrigué una missiva a Fuster demanant-li quines personalitats valencianes considerava més influents per tal d'incloure-les al seu llibre Homenots. Fuster li responia el que acabaria constituint una de les tesis de Nosaltres, els valencians: que el País Valencià era una societat desarticulada, pràcticament un país subdesenvolupat on s'havia practicat sempre una política sucursalista i provinciana. I identificava aquesta problema amb la manca d'una burgesia pròpia i hi entreveia una solució: l'apropament al Principat. De valencians, només en destacava dos: Martí Domínguez i Vicent Ventura. Més endavant li escriuria les seues impressions sobre la incidència i la controvèrsia que havia provocat al País Valencià la seua obra central: Joan Fuster havia esdevingut un homenot.

Amb les cartes a Bartra, en canvi, ens fa reflexionar sobre l'exili, i es considera un exiliat a la mateixa pàtria per la incomprensió que -en alguns- suscitaven les seues idees polítiques: “els que vivim en la dispersió estem igualment exiliats”, “derrotats els de dins i els de fora”.

Finalment, rodonorsinvictes va emocionar el públic amb l'exposició de les vivències i reflexions de Fuster sobre la campanya de desprestigi, amenaces i intents d'assassinat que va sofrir. En el primer atemptat amb bomba escrivia: “Una bomba en la ventana, eso me ocurrió a mí la otra noche”. “De seguir mis rutinas, no estaría escribiendo estas líneas”. Fuster proclamava el seu dret a ser un valencià de Sueca catalanoparlant i catalanista, i atacava la irresponsabilitat dels professors d'universitat que instigaven la campanya d'odi que s'havia emprès. “Qui està disposat a morir per un ideal, està també disposat a matar”. “Totes les ideologies que comencen amb màrtirs, acaben amb Inquisició”, reflexionava. La segona bomba cremava bona part de la biblioteca de Fuster, l'escriptor contestava indignat: “A los que me han obsequiado con Goma 2: yo soy incapaz de matar una mosca y, más aún, de quemar un libro”.

Des de Castelló per la Llengua i la Delegació de Castelló de l'IEC en fem una valoració molt positiva i, en aquest sentit, volem expressar el nostre agraïment més sincer a rodonorsinvictes pels moments tan intensos i vibrants de què ens van fer gaudir.


Castelló per la Llengua, novembre del 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada