volem viure en valencià

Crida a la mobilització pels 82 anys de les Normes de Castelló

Quin desengany no s'endurien els signants de les “Normes de Castelló” si veieren que, 82 anys després d'aquell acord tan profitós per a impulsar l'ús del valencià, no podem commemorar-les celebrant avanços en la recuperació de la llengua. Tot al contrari, ens trobem immersos en la pitjor ofensiva dels nostres representants polítics contra el valencià des de la dictadura. I no ens emboliquem amb hipèrboles: des de finals del 2013 vivim sense cap mitjà de comunicació audivisual en valencià i en plena involució en la implantació de l'ensenyament en valencià. Les dues principals fites en el tortuós camí de la llengua cap a una certa normalitat, posades seriosament en qüestió –quan no directament curtcircuitades– des de la Generalitat mateix!

Contra tanta ineptitud i desídia –a hores d'ara, ja poc dissimulada insídia– dels nostres governants, els valencians hem de continuar reclamant una cosa aparentment tan poc extraordinària com poder viure la nostra vida quotidiana en valencià. Poder portar els nostres fills i les nostres filles a l'escola pública i que hi puguen aprendre en valencià. Poder asseure'ns al sofà i sintonitzar televisions i ràdios en la nostra llengua. Que ens garantisquen que quan anem al metge o a fer papers a l'Ajuntament podrem ser atesos en valencià. La plataforma Castelló per la Llengua us convidem a no defallir en aquesta batalla per la igualtat de drets i a unir-vos a la manifestació del dia 13 de desembre, en commemoració dels 82 anys de les Normes de Castelló, per a cridar alt i clar que volem viure en valencià, i que tenim tot el dret a fer-ho. Unim esforços:

• Per l'escola pública i en valencià. Volem que es respecten els drets dels pares i la democràcia interna dels centres quan trien implantar el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià, perquè és l'únic que garanteix l'aprenentatge del valencià alhora que facilita l'aprenentatge del castellà i l'anglés.
• Per uns mitjans públics i de qualitat en valencià. Ens avergonyim d'un govern que ens condemna a ser l'única comunitat autònoma amb llengua pròpia sense una RTV en la seua llengua; d'un govern que ens aïlla i ens impedeix, en ple segle XXI, de rebre el senyal d'altres cadenes en la nostra llengua, com TV3, Catalunya Ràdio o IB3.
• Perquè estem farts d'un govern tan obsessionat a conflictivitzar el nom i la naturalesa de la llengua com poc preocupat per l'extensió del seu ús social. Perquè no ens deixarem entabanar per un Partit Popular que, acorralat electorament, pretén jugar per enèsima vegada la carta de les “essències” mentre dinamita sistemàticament els pocs espais d'oxigen per al valencià, aconseguits amb tant d'esforç. Els fets parlen més alt que les paraules i tothom pot veure que l'emperador Fabra va, en realitat, despullat. Nosaltres, de costat del sentit comú, de les institucions científiques i dels tribunals, continuem tossudament treballant –en coordinació amb aquells que de la llengua en diuen català, i tant!– per a garantir la viabilitat de la llengua que compartim en tots els àmbits, com la comunitat lingüística mitjana que podem ser en el context europeu.

Mentre un govern-titella i a mercé de les directrius centralitzadores i uniformadores de l'Estat tracta d'entorpir-nos el pas, nosaltres continuem fent via per a construir un futur d'igualtat i de respecte als drets lingüístics. Per a fer del valencià la llengua d'inclusió i cohesió social al País Valencià, del Sénia al Segura.

Perquè volem un país normal: volem (i tenim dret a) viure en valencià!