270 persones omplen el Teatre Micalet Raval en l'acte que recordava l'aplec a la Plaça de Bous de Castelló, el 25 d'abril del 1982.
Castelló per la Llengua i la Comissió 9 d'octubre se sumen, amb aquesta iniciativa, a la commemoració del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, obra cabdal per a la represa de la consciència nacional entre el Sénia i el Segura.
Des de les 20.30h, hora d'obertura de portes, els assistents s'anaven congregant al Teatre Micalet, en una diada de celebració i reivindicació, de retrobament i de record pels qui van protagonitzar l'aplec de fa 30 anys, el del "Tots a Castelló", i d'aprenentatge i de relleu pels qui encara no havien nascut aquell 25 d'abril del 1982. Mentre els assistents anaven prenent seient, últimes indicacions als lectors dels textos i als músics entre bastidors.
I amb puntualitat, a les 21.00h s'obria l'acte amb la projecció d'imatges de l'aplec a la Plaça de Bous, al so de "Serà un dia que durarà anys" d'Ovidi Montllor, i amb un text de Fuster que ens recordava que "El 25 d'abril, a Castelló, entre banderes, crits i cançons ben específics, proclamàvem una vegada més la unitat de la llengua: de la llengua catalana. I era un clamor popular". En aquest fragment de vídeo hi podíem sentir el record a la signatura de les Normes de Castelló -aquell dia es commemoraven precisament els 50 anys de les Normes.
Amb la magnífica conducció de Josep Manel Casany i al so del piano de Miquel Juan -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu "Cant del ocells"- s'iniciava l'itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Pilar Almeria, Pepa Juan, Francesc Anyó, Albert Iborra i Paco Alegre. S'hi van poder sentir fragments de l'"homenot" que Josep Pla va dedicar a Fuster, fragments de Nosaltres, els valencians, textos de reivindicació del País Valencià i de denúncia del secessionisme lingüístic, o d'altres en què Fuster parlava sobre València. I, per descomptat, uns aforismes i la lectura del seu epitafi ("Ací jau JF. Va morir com va viure: sense ganes") que van ser especialment celebrats pel públic.

Amb la magnífica conducció de Josep Manel Casany i al so del piano de Miquel Juan -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu "Cant del ocells"- s'iniciava l'itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Pilar Almeria, Pepa Juan, Francesc Anyó, Albert Iborra i Paco Alegre. S'hi van poder sentir fragments de l'"homenot" que Josep Pla va dedicar a Fuster, fragments de Nosaltres, els valencians, textos de reivindicació del País Valencià i de denúncia del secessionisme lingüístic, o d'altres en què Fuster parlava sobre València. I, per descomptat, uns aforismes i la lectura del seu epitafi ("Ací jau JF. Va morir com va viure: sense ganes") que van ser especialment celebrats pel públic.
Entre tant, s'hi intercalaven dues projeccions més: la primera, de fotos de Joan Fuster al so del seu poema "Criatura dolcíssima" musicat per Lluís Llach; i la segona, de fotos de l'aplec i manifestació del 25 d'abril del 1982, recuperades per a l'ocasió de l'antic arxiu de l'antiga formació política Unitat del Poble Valencià. Aquest recorregut acabava amb la projecció íntegra del discurs que Joan Fuster va pronunciar a la Plaça de Bous de Castelló de la Plana aquell 25 d'abril de fa 30 anys, un memorable al·legat a favor de la unitat de la llengua i de la plena normalització social de la llengua dels valencians que arrancava els aplaudiments dels assistents al final, quan proclamava: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!". Un discurs, a més, que lligava els dos fils conductors de l'acte d'ahir: l'homenatge a Joan Fuster i el record de l'aplec a la Plaça de Bous de Castelló l'any 1982.

Un final rodó per a un acte que deixava bon gust de boca als assistents i que Castelló per la Llengua valorem ben positivament, com una fita especialment engrescadora pel que fa a la nostra campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada