dimecres, 27 de novembre del 2019

Castelló per la llengua i el govern municipal s'han reunit avui per trobar solució a la celebració de les Normes de Castelló


  • La plataforma ha recordat que les Normes són BIC i que la Societat Castellonenca de Cultura compleix este desembre 100 anys
  • El govern s’ha compromés a donar resposta a la petició de Castelló per la Llengua demà

A la reunió han assistit per part de Castelló per la Llengua: Maria Nebot, presidenta; Eva Forés, secretària; Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana; Marta Cubedo, delegada d’Acció Cultural a Castelló, Vicent Pitarch, sociolingüista expert en les Normes de 1932 i delegat a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per part del govern municipal han assistit a la reunió: Jorge Ribes, regidor de mobilitat i del grup municipal socialista; Enric Sendra, assessor del grup municipal de Compromís; Raül Beltran, assessor del grup municipal de Unidas Podemos.

La plataforma ha reiterat que demana al govern municipal que les Normes de Castelló es puguen celebrar, tal i com estava previst i amb permís concedit, a la plaça Major de la nostra ciutat.

Els representants de l'Ajuntament s'han compromès a donar resposta a la nostra petició com a molt tard demà després de la Junta de Govern

Castelló per la llengua, per la seua banda, continua animant a la ciutadania a donar suport a la celebració a la plaça Major mitjançant les adhesions (http://castelloperlallengua.blogspot.com/p/adhesions_25.html )) i a les xarxes socials amb l'etiqueta #NormesalaPlaça així com gravar vídeos de suport. Durant el dia d’avui es publicaran els primers vídeos de suport a la celebració de les Normes de 1932 a la plaça Major de Castelló.

dilluns, 25 de novembre del 2019

Castelló per la Llengua emplaça al govern municipal Castelló a tornar-li la plaça Major per a la celebració de les Normes de 1932

  • La plataforma considera que amb la revocació del permís es relega la defensa de la llengua a la invisibilitat
  • Emplaça al govern municipal a repensar la seua decisió i a reunir-se amb la plataforma per trobar una solució
  • Crida a la ciutadania i al teixit associatiu de la ciutat a donar suport en les xarxes socials amb el lema #NormesalaPlaça i a adherir-se a la sol·licitud en aquest enllaç
Els actes commemoratius de les Normes de Castelló s'han celebrat amb normalitat al centre de la ciutat des de 2011, tant amb governs del Partit Popular com del Pacte del Grau. No entenem que un govern format per PSOE, Compromís i Podem, partits que formen part activa de la plataforma i que han ratificat la Carta lingüística impulsada per Castelló per la Llengua fa només dues setmanes, revoquen un permís ja concedit des del 25 d'octubre per a la celebració dels actes a la Plaça Major de la ciutat a només tres setmanes dels actes. Una decisió que, en la nostra visió, indica una falta de sensibilitat en la defensa de la llengua.

Les Normes de Castelló són una de les fites històriques més importants de la nostra ciutat. Avalades per tota la intel·lectualitat de Castelló dels anys 30, independentment de la seua ideologia política. Són un símbol de la defensa de la llengua, de la reivindicació de la seua unitat i, per tant, un símbol d'identitat per a la ciutadania castellonenca. No entenem per què l'Ajuntament considera que l'acte que ha organitzat amb posterioritat a l'anunci dels actes de les Normes i a la concessió dels permisos corresponents és d'interés general i no ho són les Normes de Castelló. És per això que els demanem una explicació pública així com una reunió urgent per tal de trobar una solució de compatibilitat.

Des de la plataforma volem pensar que ha estat una errada de comunicació interna i que els partits del govern reconsideraran la seua postura. Així mateix, emplacem a la ciutadania a donar suport a què les Normes de Castelló se celebren a la plaça Major amb el lema #NormesalaPlaça.

En la comunicació de revocació de l'ocupació s'al·lega com a motiu "El Ayuntamiento de Castelló, a través del Área de Medio Ambiente, va a promover una serie de actividades con el objetivo de la promoción y defensa del medioambiente y la sostenibilidad ambiental en conjunción con el período navideño de los meses de diciembre de 2019 y enero de 2020", que considera incompatible amb els actes convocats per la plataforma. Tanmateix, en la notificació no s'aporta cap documentació ni esment de les activitats concretes, les hores de realització i el plànol d'ocupació. Castelló per la Llengua proposa a l’Ajuntament que trasllade les esmentades activitats a un lloc més relacionat amb el medi ambient com ara el Passeig Ribalta.

Enguany, la plataforma ix al carrer amb la reivindicació "Dret al valencià. Igualtat real" amb la qual vol reclamar una llei d'igualtat lingüística que garantisca els drets dels valencianoparlants a ser atesos en valencià per l'administració. Posem l'èmfasi en la paraula "igualtat" i en la paraula "dret" perquè mentre el personal de l'administració pública no siga competent en valencià el nostre dret formal no està garantit i provoca una situació de desigualtat enfront de la ciutadania que prefereix expressar-se en castellà i que sí que té garantits els seus drets. Que el govern municipal ens haja remès la seua notificació en castellà és una mostra més d'aquesta desigualtat de drets que ens proposem denunciar amb els actes d'enguany.

Castelló per la Llengua té concedit el permís de la plaça Major des del 25 d'octubre. I no ha rebut la revocació fins al 21 de novembre, 3 setmanes abans de la celebració (14 de desembre). En tres setmanes no hi ha temps de preparar tota la documentació que l'Ajuntament fa presentar, i la plataforma es planteja suspendre els actes. Els actes estan anunciats i els serveis contractats a la plaça Major. Relegant a Castelló per la Llengua es relega les més de 20 entitats que en formen part, les més de 40 associacions que cada any participen de la Fira d'Entitats, i totes aquelles que tenen actuacions: Botafocs, Muixeranga de la Plana, Conlloga-Muixeranga de Castelló i TEA&ROCK, un projecte pedagògic amb xiquets amb autisme.

La plataforma ha presentat hui, dilluns 25 de novembre, al·legacions per demanar que se li retorne la plaça Major. En elles es declara que:

  • S'ha comés una infracció de les normes de procediment administratiu comú
  • S'ha comés vulneració del dret a elegir la llengua en els procediments, articles 3.2 de la Constitución, article 6 i 9 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i article 13.c) i 15 de la llei 39/2015, d’1 d’octubre.
  • S'ha comés una desviació de poder.
  • I se sol·licita que se li done trasllat de tota la documentació aportada per l’Ajuntament de Castelló a la que fa referència la resolució (o proposta de resolució) en els Fonaments de dret, paràgraf tercer, per a la vista d’aquesta, poder al·legar el que al seu dret convinga.

divendres, 15 de novembre del 2019

Per la igualtat lingüística real: presentem els actes commemoratius dels 87 anys de les Normes de Castelló

  • Els actes centrals tindran lloc dissabte, 14 de desembre, a la plaça Major de Castelló

  • La plataforma reclama una Llei d’Igualtat Lingüística amb el lema «Dret al valencià, igualtat real»


Com cada any, la plataforma mobilitzadora Castelló per la Llengua –que aplega una vintena d’entitats, associacions, sindicats i partits polítics– ha organitzat uns actes festius i reivindicatius entorn a la commemoració de la signatura de les Normes de 1932 a la nostra ciutat. Els actes centrals de la commemoració tindran lloc el proper 14 de desembre a la Plaça Major de Castelló.

Enguany, la plataforma eixirà al carrer amb el lema Dret al valencià, igualtat real. La voluntat de Castelló per la Llengua és reclamar al govern valencià que s’implemente una Llei d’Igualtat Lingüística en aquesta legislatura. «Malgrat el valor que té la llei d’ús de 1983, considerem que no s’ha arribat a implementar i que a més cal una llei de la funció pública», ha explicat Toni Vizcarro. El portaveu de Castelló per la Llengua ha afegit que «l’única manera de garantir la igualtat real entre els valencianoparlants i els castellanoparlants és que els treballadors públics estiguen capacitats per atendre en valencià a la ciutadania que així ho desitge». «Només així estaran garantits els nostres drets», ha reblat.

Àngels Máñez i Toni Vizcarro durant la presentació dels actes

Com a novetat d'enguany, els actes s’iniciaran a la Casa Matutano a les 10:30h amb un homenatge a les Normes i una cercavila amb la participació de Botafocs. A la plaça Major i a les 11h tindrà lloc la Fira d’entitats, on les organitzacions que promocionen el valencià podran exhibir els seus materials. Durant el matí es podrà gaudir d’un munt de tallers infantils oferits per l’Associació Josep Climent i l’Escola Infantil La Lluna, entre d’altres. Vizcarro ha volgut destacar l’actuació de TEA&ROCK, «un projecte pedagògic per la inclusió de la infantesa que pateix Transtorns de l’Espectre Autista a través de la música i del valencià», i també l’exhibició de muixerangues amb la Muixeranga de la Plana i la Conlloga- Muixeranga de Castelló, «una mostra de cultura popular que també es destaca pel valor del treball en equip i l’ús del valencià com a llengua vehicular i d’integració social».

Pel que fa a la part més reivindicativa, a les 12h es farà la lectura del manifest. «Castelló per la Llengua estem molt contents d’anunciar-vos que la periodista i presentadora d’À Punt Carolina Ferre serà l’encarregada de la lectura», ha avançat el seu portaveu.

Representants de diferents entitat durant la presentació dels actes

Els actes del matí clouran amb un dinar de germanor que donarà pas als actes més festius de la vesprada. Després del dinar Hit Parit ens oferirà un bureo obert a tothom que vulga tocar, ballar i xalar. La jornada es clourà amb tres concerts: a partir de les 18h podrem gaudir dels ritmes jamaicans de Bandits, l'electrònica feminista de Maluks i la música descarada i festiva de Pepet i Marieta.

Convidem a la ciutadania de Castelló de la Plana a convertir de nou la nostra ciutat en un clam en defensa dels drets i les llibertats de totes les valencianes i els valencians. No hi falteu!

Actuació de la Conlloga durant la commemoració dels 86 anys de les Normes de Castelló

dilluns, 13 de maig del 2019

Castelló per la Llengua renova la «Carta lingüística» de la ciutat per a la nova legislatura

  • La plataforma aprova una versió actualitzada del document, impulsat el 2015 i que ha servit de base per a la política de normalització lingüística del «Pacte del Grau» 

  • Castelló per la Llengua convida totes les candidatures concurrents a les municipals del 26 de maig a incorporar les propostes al seu programa, i a adoptar-les si formen part del nou govern municipal

Representants dels més de 20 col·lectius que integren la plataforma Castelló per la Llengua s’han reunit per a actualitzar les seues propostes en matèria de defensa de la igualtat lingüística en una nova Carta lingüística de Castelló 2019. L’entitat recupera així l’esperit de la Carta lingüística de la ciutat, que des del 2015 ha guiat les polítiques lingüístiques desplegades per les forces del «Pacte del Grau». En aquest sentit, el document es proposa com a marc per a la gestió de les llengües a la ciutat en la pròxima legislatura 2019-2023.


Maria Nebot, representant de la plataforma, ha expressat que «en l’actual realitat multilingüe i multicultural de Castelló, el valencià continua en una situació de desigualtat, i els drets dels valencianoparlants no sempre són respectats». «Encara cal promoure l’ús social del valencià si volem caminar cap a una igualtat lingüística efectiva», ha reblat. En aquest sentit, la portaveu ha manifestat que «la Carta lingüística és una proposta que llancem perquè els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals s’hi adherisquen si ho consideren oportú», amb la intenció que «després del 26 de maig el futur govern de la ciutat incorpore les propostes a la seua acció de govern». L’entitat també ha expressat la seua voluntat de reunir-se amb les forces polítiques en disposició de formar govern una vegada passades les eleccions per a estudiar-ne l’aplicació.


La Carta conté 18 propostes centrades en 7 àmbits diferents, començant per l’organització de l’administració municipal i passant per la toponímia i la senyalística, les polítiques d’arrelament, de mitjans de comunicació o de cultura, educació i festa. Entre altres, Castelló per la Llengua proposa vetlar pel respecte a les formes pròpies en valencià de la toponímia menor després de l’oficialització del topònim Castelló de la Plana, una mesura de l’anterior legislatura que valoren «com un guany col·lectiu»; continuar treballant per a la competència lingüística plena de la funció pública municipal, per garantir el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial de la seua preferència; o incrementar l’oferta cultural en valencià fins a arribar a un mínim del 50% en la programació municipal de teatre o música. 

Castelló de la Plana, 14 de maig de 2019

dilluns, 17 de desembre del 2018

Comunicat de Castelló per la Llengua sobre els actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló'

El dissabte 15 de desembre, es van celebrar a la Plaça Major de Castelló els actes que tots els anys organitza la plataforma Castelló per la Llengua per commemorar l’aniversari de la signatura de les ‘Normes de Castelló’, que van suposar la unificació i la modernització de la normativa de la nostra llengua. Durant el matí va tindre lloc la Fira d’Entitats per la Llengua; després hi va haver un dinar de germanor, un acte institucional davant de la Casa Matutano, on es van signar les Normes, i, fins a la nit, concerts de música en valencià.

Molts centenars de persones van passar per la Plaça Major per a participar en la reivindicació «decidim valencià», com deia el lema d’enguany: per a decidir en llibertat, per a poder triar, per a tindre opcions. Aquest missatge va ser compartit per tot el públic que va poder visitar les paradetes de les 40 associacions cíviques i culturals que van omplir la plaça, amb mostres molt representatives de la cultura popular i del teixit social de Castelló, entre altres.

Els concerts dels quatre grups que van actuar van ser en valencià i d’una gran qualitat i diversitat. I en l’acte que es va fer davant de la Casa Matutano, seu de la signatura de les ‘Normes’, es va llegir un manifest en què es parlava de pervivència, d’esperança, d’alegria... i també de la dificultat perquè les lleis destinades a protegir els drets lingüístics de la població es respecten.
 
Castelló per la Llengua lamenta la campanya d’intoxicació partidista i mediàtica centrada en un dels espectacles de què vam poder gaudir dissabte, un concert que d’altra banda ja s’havia fet a la nostra ciutat en altres ocasions (amb el PP governant a l’Ajuntament), i aprofitem l’avinentesa per a expressar el nostre suport incondicional a la llibertat d’expressió dels i les artistes.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, País Valencià, 17 de desembre de 2018

dissabte, 15 de desembre del 2018

«Decidim valencià!»: manifest i fotos dels actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló'

«Las elecciones se ganan en las urnas, no en los tribunales. Quien quiera ganar las elecciones en los tribunales, ni cree en el sistema ni tiene nada que aportar a los ciudadanos».

Aquestes paraules, les pronunciava l’any 2014 l’actual líder del Partit Popular valencià, Isabel Bonig, quan encara les urnes no els havien apartat del govern valencià.

«La justicia no está para hacer política», afegia. Sembla que aquelles idees ja no són vàlides, si hem de fer cas de l’estratègia judicialitzadora que el seu partit porta a terme, en molts casos acompanyat per col·lectius adscrits a l’extrema dreta, contra iniciatives legislatives de l’actual govern.

Una diferència notable entre aquella època i l’actual es troba en el fet que l’acció judicial d’aleshores es dirigia a investigar i condemnar els casos de corrupció i enriquiment il·lícit de persones dels governs del Partit Popular, mentre que l’actual ofensiva conjunta entre oposició i ramificacions conservadores del sistema judicial apunten, de manera especial, les lleis destinades a protegir i promoure el valencià i la igualtat de drets lingüístics de la ciutadania. 

Els casos Bárcenas, Gürtel, Brugal, Nóos, Fabra i el Naranjax, Emarsa, Ràdio Televisió Valenciana, Blasco i els fons per a Cooperació Internacional, Bankia, la CAM, el Banc de València, los cuatro trajes de Camps, Calatrava, les escoles en barracons... no han estat denunciats i investigats per raons polítiques, sinó per corrupció.

El Decret de Plurilingüisme en el Sistema Educatiu o el Decret d’Usos Lingüístics en l’Administració Valenciana han patit persecució judicial, induïda pels sectors més dretans de la societat valenciana, només per una raó: pretendre afavorir les condicions d’ús del valencià per aproximar-lo a les facilitats de què gaudeix el castellà.

No és el mateix. No pot ser el mateix.

Des de Castelló per la Llengua afirmem açò, i expressem ben fort el nostre rebuig per aquesta estratègia afavorida per la complicitat de certes instàncies judicials. Les poquíssimes iniciatives legislatives que s’han produït els últims vint-i-tres anys per protegir la nostra llengua són dinamitades per principi per part d’aquelles i aquells que ens voldrien muts.

Però no estem mudes. Fa set anys que Castelló per la Llengua impulsa la celebració de l’aniversari de les Normes de 1932 com a símbol de la unitat de la llengua, com a símbol de pervivència i esperança, i com a símbol del desig d’una bona part de la societat castellonenca i valenciana de viure en valencià. També en valencià.

Hem celebrat. Hem reclamat. Hem argumentat. I hem aconseguit fites importants com que la Carta Lingüística que vam proposar als partits polítics l’any 2015 siga el full de ruta cap a la normalització lingüística de l’actual govern de la ciutat.

«Per una escola valenciana, pública i de qualitat»
«Que no et retallen la llengua. Pels drets socials i lingüístics»
«Per un país de totes i tots: escola valenciana, pública i de qualitat»
«Volem viure en valencià!»
«Trau la llengua! El valencià, cosa de totes i tots»
«Castelló batega en valencià. 5 anys d’estima, passió i moviment»
«Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3»

Aquestes han estat les reivindicacions centrals de Castelló per la Llengua des de 2011.

Tenim un tros de camí fet, i un bon tros, ben bo, que encara ens queda per recórrer.

«Decidim valencià», diem enguany.

Decidim valencià cada dia. Decidim valencià amb els nostres vots. Decidim valencià amb orgull i alegria. Decidim valencià amb respecte, tolerància i hospitalitat. Decidim valencià perquè som valencià i som castellà i som romanés i som àrab i som anglés i som el món.

I si algú ens vol dir que no podem decidir o que no tenim dret al valencià afirmem:
PODEM I VOLEM
I DECIDIM VALENCIÀ!








dimarts, 11 de desembre del 2018

«En tenim prou amb governs favorables?». Taula redona sobre la justícia i els límits a la promoció del valencià a la Llotja del Cànem

El pròxim divendres 14 de desembre de 2018 tindrà lloc a les 19h a la Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1) una taula redona que abordarà els límits judicials a la promoció del valencià. Un tema de notable interés arran de les sentències del TSJCV que, tot al llarg de la darrera legislatura, han anat posant pals a les rodes de diferents iniciatives de la Generalitat Valenciana per a incrementar l'ús del valencià en diferents àmbits, com el sistema educatiu o els usos administratius, i que emmarcarem en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem sobre la promoció d'altres llengües oficials no castellanes en altres territoris de l'Estat.

La taula redona prendrà com a punt de partida la pregunta «en tenim prou amb governs favorables a la promoció de la llengua?», i per a respondre-la comptarem amb la presència de dues expertes de reconegut prestigi. D'una banda, Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional a la Universitat de València i coautora, amb Anselm Bodoque, de Poder i llengua. Les llengües de l'ensenyament al País Valencià (València, Fundació Nexe, 2016). De l'altra, Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, autora de nombroses publicacions sobre dret lingüístic i coautora de Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (Barcelona, Institut d'Estudis Autonòmics, 2013). Moderarà la trobada Avel·lí Flors, membre de Castelló per la Llengua, professor de Sociolingüística a la Universitat de Barcelona i investigador del CUSC-UB.

L'acte comptarà amb l'assistència de diferents representants d'institucions i moviments cívics implicats en la promoció lingüística com Ignasi Garcia, Regidor de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Castelló de la Plana; Robert Roig, Director Territorial de la Conselleria d'Educació a Castelló; Lluís Meseguer, de la Secció de Foment de l'Ús del Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; o Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana.

La taula redona s'inscriu en els actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló', organitzats per la plataforma Castelló per la Llengua en col·laboració amb l'Ajuntament de Castelló de la Plana, i que culminaran dissabte 15 de desembre amb una jornada festiva i reivindicativa a la Plaça Major de la ciutat.

Us convidem a participar-hi!