Èxit de participació de l'homenatge a Joan Fuster del 25 d'abril al Teatre del Raval

Vora 250 persones omplen el Teatre del Raval en l'acte que recordava l'aplec a la Plaça de Bous de la ciutat, el 25 d'abril del 1982, tot just fa 30 anys.

 

Castelló per la Llengua se suma, amb aquesta iniciativa, a la commemoració del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, obra cabdal per a la represa de la consciència nacional entre el Sénia i el Segura.

 

Intervenció de Vicent Usó

Des de les 19:30h, hora d'obertura de portes, els assistents s'anaven congregant al Teatre del Raval, en una diada de celebració i reivindicació, de retrobament i de record pels qui van protagonitzar l'aplec de fa 30 anys, el del "Tots a Castelló", i d'aprenentatge i de relleu pels qui encara no havien nascut aquell 25 d'abril del 1982. Mentre els assistents anaven prenent seient, últimes indicacions als lectors dels textos i als músics entre bastidors.

I amb puntualitat, a les 20:00h s'obria l'acte amb la projecció d'imatges de l'aplec a la Plaça de Bous, al so de "Serà un dia que durarà anys" d'Ovidi Montllor, i amb un text de Fuster que ens recordava que "El 25 d'abril, a Castelló, entre banderes, crits i cançons ben específics, proclamàvem una vegada més la unitat de la llengua: de la llengua catalana. I era un clamor popular". En aquest fragment de vídeo hi podíem sentir el record a la signatura de les Normes de Castelló -aquell dia es commemoraven precisament els 50 anys de les Normes.

Amb la magnífica conducció de Valentí Pinyot i al so del violoncel de Xusa Puerto -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu "Cant del ocells"- s'iniciava l'itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Lluïsa Pérez, Vicent Usó, Montserrat Ferrer, Toni Albalat, Fàtima Agut, Vicent Pitarch, i Avel·lí Flors com a representant de Castelló per la Llengua. S'hi van poder sentir fragments de l'"homenot" que Josep Pla va dedicar a Fuster, un poema de Miquel Peris i Segarra que retratava el de Sueca, fragments de Nosaltres, els valencians, textos de reivindicació del País Valencià i de denúncia del secessionisme lingüístic, o d'altres en què Fuster parlava sobre Castelló de la Plana. I, per descomptat, uns aforismes i la lectura del seu epitafi ("Ací jau JF. Va morir com va viure: sense ganes") que van ser especialment celebrats pel públic.

Entre tant, s'hi intercalaven dues projeccions més: la primera, de fotos de Joan Fuster al so del seu poema "Criatura dolcíssima" musicat per Lluís Llach; i la segona, de fotos de l'aplec i manifestació del 25 d'abril del 1982, recuperades per a l'ocasió de l'antic arxiu de la UPV. Aquest recorregut acabava amb la projecció íntegra del discurs que Joan Fuster va pronunciar a la Plaça de Bous de Castelló de la Plana aquell 25 d'abril de fa 30 anys, un memorable al·legat a favor de la unitat de la llengua i de la plena normalització social de la llengua dels valencians que arrancava els aplaudiments dels assistents al final, quan proclamava: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!". Un discurs, a més, que lligava els dos fils conductors de l'acte d'ahir -l'homenatge a Joan Fuster i el record de l'aplec a la Plaça de Bous- fent del 25 d'abril i de Castelló la data i el lloc més adients per a aquesta commemoració.

Actuació de Miquel Gil

Tancada així la primera part de l'acte d'homenatge, Valentí Pinyot presentava les actuacions de Miquel Gil i Naia no sense abans recordar als assistents la convocatòria, pel 15 de desembre, d'una manifestació per la llengua que tancarà la celebració del 80è aniversari de les Normes de Castelló i que vol recuperar l'esperit del "Tots a Castelló!" del 25 d'abril del 1982. Així doncs, s'iniciava la part musical de l'acte, en què vam tenir el privilegi de gaudir de la col·laboració de Miquel Gil, que va seduir el públic amb la delicadesa de "Pensant maneres", que va fer riure amb "L'hotel París" de Vicent Andrés Estellés i que va emocionar amb "Lladres". Li prenia el relleu Naia, grup jove, amb músics de diversos indrets del País Valencià, que va sorprendre el públic amb la seua música tradicional i d'autor.

Un final rodó per a un acte que deixava bon gust de boca als assistents i que Castelló per la Llengua valorem ben positivament, com un inici especialment engrescador de la nostra campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló. N'anirem donant notícies.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, a 26 d'abril del 2012

Actuació de Naia

«O ara, o mai». Homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d'abril

25 d'abril del 1982, a la Plaça de Bous

En el 30è aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril del 1982, Castelló per la Llengua homenatja l'escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.

A la plataforma Castelló per la llengua ens complau d'informar-vos i convidar-vos a participar de l'acte d'homenatge a Joan Fuster que hem preparat pel 25 d'abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló a les 20h. L'acte es fa en record del 30è aniversari de l'aplec que, el 25 d'abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromès amb la llengua i l'esdevenidor del nostre poble, hi va tenir un paper destacat, en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d'un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l'acte vol lligar la memòria històrica de l'aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l'aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos (llegits per escriptors de les comarques de Castelló) i l'actuació musical de Miquel Gil i Naia. Les entrades de l'acte es podran adquirir a la llibreria Babel de Castelló i a la seu d'Acció Cultural del País Valencià a la ciutat (C. Mare de Déu de la Balma, 1), a 5 euros o bé a 10 per les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.

Aquest homenatge és el primer dels actes que la nostra plataforma prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.

Castelló per la llengua

Castelló de la Plana, 16 d'abril del 2012

Castelló per la Llengua, en suport a les iniciatives per la llengua de les Illes

Des de la plataforma cívica Castelló per la Llengua, integrada per partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions de Castelló de la Plana i entorn, volem manifestar el nostre ple suport a totes les iniciatives per la llengua de les Illes Balears i Pitiüses, sorgides recentment per donar una resposta clara i contundent a l'ofensiva més virulenta contra el català d'ençà de la Dictadura, i que ha iniciat el Partit Popular capitanejat per José Ramón Bauzá.

Hi donem suport convençuts que les iniciatives de Bauzá no s'han d'entendre de manera aïllada: es tracta d'un més dels fronts oberts per la dreta més centralista i contrària a la pluralitat per anorrear les llengües perifèriques de l'Estat. Hi donem ple suport, doncs, convençuts que aquesta lluita és també la nostra, perquè aquesta ofensiva s'acarnissa de manera especial amb la llengua que compartim, a Castelló i les Illes: el català. L'objectiu és ben clar: expulsar la llengua de tots els àmbits en què, amb la mobilització popular i l'acció política, l'havíem aconseguit situar en un cert pla de normalitat. En són mostres inequívoques la batalla contra la vehicularitat del català a l'ensenyament a Catalunya (on tres famílies denunciants tenen molt més pes que el centenar de milers de xiquets a qui es nega l'escolarització en valencià al País Valencià i als quals la justícia presta ben poca atenció), o amb l'anomenat «decret de plurilingüisme» que el govern valencià torna a promoure sense l'acord dels sindicats ni d'Escola Valenciana i que significa la marginació del valencià a les aules. A les Illes, aquesta ofensiva s'està traduint, de moment, en:

• la retirada del requisit lingüístic per a la funció pública, l'única garantia que els ciutadans tinguem dret a dirigir-nos a les institucions en la nostra llengua i a ser entesos i atesos en català. Un requisit que, al País Valencià, mai no s'ha arribat a implantar: només a un 2% dels funcionaris se'ls exigeix el coneixement de la llengua dels valencians.
• la proposta de canvi de topònims (els casos de Maó i Palma, per als quals el PP proposa de retornar als noms franquistes de «Mahón» i «Palma de Mallorca», han centrat les polèmiques), que només persegueix la castellanització i la invisibilització del català.
• com al País Valencià, les diverses propostes de «plurilingüisme» pretesament equilibrat castellà-català-anglès que només cerquen l'arraconament de la llengua a un dels pocs àmbits en què s'havia assolit una certa normalitat: el de l'ensenyament.

Així, doncs, des de Castelló per la Llengua saludem l'autèntic esclat d'iniciatives i reivindicacions de defensa de la llengua que s'està produint a les Illes; iniciatives que compartim i que volen garantir els drets lingüístics, la pluralitat i la cohesió de la societat de les Illes, que volen articulada al voltant de la seua llengua pròpia i històrica. Volem mostrar el nostre suport al Moviment per la Llengua de recent creació i a la manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear aquest diumenge 25 de març a Palma; també als Illencs pel Català i a la manifestació que han convocat divendres dia 23 de març a Barcelona; i a Jaume Bonet, que en una mostra de compromís i dignitat admirable sosté una vaga de fam contra la persecució del català des de fa més de vint dies: ànims i força.

Sabem que els enemics de la diversitat i la pluralitat lingüística i cultural fa massa temps que ens apliquen la màxima del «divideix i venceràs», i el regust secessionista dels discursos de Bauzá denota clarament aquesta voluntat de dividir-nos i d'aïllar-nos. Així doncs, cal que ens plantegem -com ens proposava Joan Fuster, que ens va deixar ara fa 20 anys- que «La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris». Nosaltres, que tenim el ferm compromís de restablir el valencià al centre de la vida del nostre poble, tenim clar que la solidaritat és l'opció correcta -més que correcta, necessària.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 22 de març del 2012

Castelló per la Llengua dóna ple suport a la manifestació del 18 de febrer per TV3

Des de la plataforma de defensa de la llengua Castelló per la llengua volem posar de manifest el nostre ple suport a la convocatòria de la manifestació per la recepció de TV3 al País Valencià convocada per Sense Senyal Castelló i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), aquest dissabte 18 de febrer a les 18h a la Farola, i que emplacem la ciutadania a manifestar-se contra aquest atac a la llibertat d'informació i d'expressió.

És intolerable la censura d'un mitjà de comunicació en ple segle XXI, i volem exigir al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que ara que en té l'oportunitat, actue en conseqüència amb el seu posicionament quan era alcalde de Castelló, quan va dir que: «Por qué tenemos que poner barreras para que un pueblo no pueda ver la televisión que ve el otro? ... No tiene ningún sentido».

Creiem que cal reivindicar un espai de comunicació conjunt per a tota la nostra comunitat lingüística, ja que per a sobreviure ens és indispensable disposar de mitjans de comunicació en llengua pròpia. Volem veure TV3 i IB3 (la televisió de les Illes Balears) al País Valencià, i volem que un Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià es puga veure arreu del nostre domini lingüístic.

El 18 de febrer, totes al carrer per TV3 al País Valencià!

Castelló per la llengua
Castelló de la Plana, 16 de febrer del 2012

Més informació: Facebook i bloc d'adhesió a la manifestació

Conferència de Vicent Pitarch a la Llotja del Cànem (20-12-11)

Ahir el filòleg, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC VIcent Pitarch va pronunciar, a la Sala de Conferències de la Llotja del Cànem, la conferència "Les Normes de Castelló en la perspectiva dels 80 anys".

Més de 50 persones -algunes de les quals dretes- van seguir la conferència en què Vicent Pitarch va fer un repàs de la significació històrica i present de les Normes de Castelló. La intervenció de Pitarch va comptar amb una primera part de caràcter més marcadament històric, en què va explicar als assistents les necessitats que van menar a la unificació ortogràfica (tenir un model de llengua apte pels usos que una cultura moderna exigia, en la perspectiva del valencianisme del primer terç del segle XX d'articular la societat valenciana entorn de la seua llengua pròpia i històrica, el català). En la segona part, en canvi, Vicent Pitarch es va centrar en l'actualitat i va fer un repàs a les llums i les ombres de la presència i la vitalitat de la llengua al País Valencià. La comunitat lingüística catalana, segons Pitarch, manté una notable vitalitat gràcies -sobretot, si no en exclusiva- a una potent societat civil autoorganitzada en defensa de la llengua i la cultura, amb exemples ben evidents com l'èxit de la llengua a Internet; però també s'observen notables deficiències en l'extensió de l'ús de la llengua o en la congelació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, per exemple.

Amb la conferència de Vicent Pitarch es cloïen les activitats organitzades per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes del 32. Una commemoració que s'ha materialitzat aquest 2011 en desenes de xerrades a centres d'ensenyament secundari i a l'escola oficial d'idiomes, seguides per centenars d'estudiants; en l'acte de presentació de Castelló per la llengua, amb el Fòrum Babel ple a vessar; en un cicle de conferències en què han participat Isidor Marí, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch, i que ha aconseguit omplir durant les tres jornades la sala de conferències de la Llotja del Cànem; i amb l'exitosa jornada de dissabte 17 de desembre, amb una fira en què hi van participar més d'una vintena d'entitats, amb jocs, tallers i contacontes per als infants a càrrec entre d'altres de l'Esplai Pentecosta, de Botafocs i Rosabel Canós, amb un dinar popular amb un centenar llarg de participants, la manifestació que va aplegar milers de persones "Per una escola valenciana, pública i qualitat" i el concert d'Eina, Pirat's Sound Sistema i Almorranes Garrapinyaes amb totes les entrades venudes i la sala plena de gom a gom.

Des de Castelló per la Llengua, doncs, fem una valoració molt positiva dels actes convocats i de la bona resposta de tots els participants en les activitats i de les 186 entitats i dels gairebé 700 particulars adherits a la "Crida a la mobilització" -als quals volem agrair la seua implicació. Tot plegat ens esperona a reempendre la lluita per la plena normalització de la llengua en tots els àmbits amb la vista posada en la celebració dels 80 anys de les Normes de Castelló, el desembre del 2012. Us mantindrem informades de les properes iniciatives.

Salut i gràcies!

Castelló per la Llengua

21 de desembre del 2011, a 79 anys de la signatura de les Normes de Castelló

Fotografies de la manifestació "Per una escola valenciana, pública i de qualitat"

La commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló ha culminat avui amb una gran manifestació, en què vora 3.000 persones han exigit "una escola valenciana, pública i de qualitat". Us n'adjuntem les fotografies de l'inici i l'homenatge a les Normes a la Casa Matutano, amb albades a càrrec de Pep Martí.

Conferències "Castelló en temps de les Normes" a l'IES Sos Baynat i l'IES Ribalta

Conferència al Sos Baynat

Dimecres 14 s'han celebrat dues conferències més, sobre "Castelló en temps de les Normes", als instituts Sos Baynat i Ribalta de la nostra ciutat, totes dues a càrrec d'Antoni Royo, delegat d'Acció Cultural

La primera d'elles, duta a terme a l'institut Sos Baynat, ha comptat amb la presència de més d'un centenar d'alumnes, pertanyents als quatre cursos de Primer de Batxiller del centre, mentre que a la segona, al Ribalta, hi han assistit una cinquantena d'alumnes, dels  dos cursos de Segon de Batxillerat de línia en valencià.

En totes dues, Royo ha explicat la realitat demogràfica, econòmica i lingüística del Castelló dels anys vint i trenta del segle passat, la correlació de les forces polítiques presents al consistori castellonenc d'aquell temps i la seua postura front al valencià, la creació de la Societat Castellonenca de Cultura i el paper que va tenir aquesta institució en l'impuls de la unificació lingüística, així com les negociacions que va mantenir amb escriptors i entitats de la resta del País Valencià per tal de consensuar l'adaptació a terres valencianes de les Normes de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, el procés de signatura i adhesions a les Normes de Castelló i la seua posterior divulgació durant els anys de la República.

Conferència a l'IES Sos Baynat

Conferència a l'IES Ribalta