dimarts, 17 de desembre de 2019

Crònica de la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats»


Divendres passat, 13 de desembre, va tindre lloc en la Llotja del Cànem de Castelló la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats», en el marc de les activitats organitzades per la plataforma Castelló per la Llengua per a commemorar les ‘Normes de Castelló’, signades el 21 de desembre de 1932 a la ciutat.
Com tots sabem, els drets s’han d’exercir. La protecció ha de dur aparellada el dret d’ús. L’ús de la nostra llengua és un dret col·lectiu que moltes vegades és vulnerat, fins i tot saltant-se les lleis i normes vigents autonòmiques, estatals i fins i tot europees. Cal recordar que acaba d’eixir el cinqué informe del Comité d’Experts del Consell d’Europa respecte d’Espanya per a conéixer l'estat de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ser ratificada el 2001. Des d'aleshores, el comité ha alertat de diversos incompliments per part de l'estat espanyol, i aquesta vegada no ha sigut diferent: de fet, l'informe explica que «tot i que el valencià/català té l'estatus de llengua cooficial a tot el territori valencià i la majoria de la població hi és competent, es troba en una situació preocupant especialment en l'administració de l'Estat i en el sistema judicial».
Ens fem la següent pregunta: com poden les administracions assegurar l'atenció en valencià a la ciutadania? Perquè, al País Valencià, vivim una situació de cooficialitat no paritària. És per això que el lema de la commemoració dels 87 anys de les ‘Normes de Castelló’ és «Dret al valencià, igualtat real. RESPECTE», per reivindicar el requisit lingüístic per a la funció pública i una futura Llei d’igualtat lingüística, que millore el marc de l’actual Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) de 1983. També girava sobre aquesta qüestió la taula redona, convocada com a acte previ dels actes que havien de tenir lloc a la Plaça Major dissabte 14 de desembre i que s’han hagut d’ajornar.
L’acte va comptar amb la participació de Zulima Pérez, Directora General de Coordinació del Diàleg Social de Presidència de la Generalitat; Maties Segura, del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura i Alfons Esteve, d’Enllaçats per la Llengua.
La Directora General va recordar la funció de la Generalitat Valenciana de garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la llengua que trien i, doncs, d’atendre a la ciutadania en valencià si així ho vol. Encara que la garantia d’aquest dret s’està implementant més lentament del que seria desitjable, va valorar positivament la LUEV i el Decret d’usos institucionals i administratius de 2017, que ha permès desplegar mesures de formació i acompanyament lingüístic entre el personal funcionari de la Generalitat.
Maties Segura va recordar i definir una sèrie de conceptes importants en el marc de la garantia de l’ús del valencià en l’administració pública i concretament en les universitats, com el de llengua necessària (aquella que ocupa espais d’ús en exclusivitat), la seguretat lingüística (transparència informativa sobre la llengua en què s’impartirà una assignatura, i els mecanismes per a garantir que això es complisca) o la subsidiarietat lingüística (evitar els textos bilingües i usar exclusivament el valencià quan no hi haja problemes de comprensió). Aquests conceptes, combinats amb el requisit lingüístic, serien els elements d’una planificació lingüística que haurien de desplegar les universitats per garantir l’augment de l’ús del valencià.
Finalment, Alfons Esteve va començar la seua intervenció traslladant el suport d’Enllaçats per la Llengua a la plataforma Castelló per la Llengua en la seua reivindicació de commemorar les ‘Normes de Castelló’ a la Plaça Major de la ciutat. En la seua intervenció va defensar l’exigència de la plena competència lingüística en tota l’administració pública, tant la valenciana com l’estatal que s’ubica en territori valencià. Es va preguntar per què no es va aprovar la nova Llei de la funció pública valenciana en 2016, quan hi havia un gran consens al respecte, tot i que va recordar que això no és una limitació per a reformar l’actual i incorporar-hi la plena competència lingüística. Quant a les universitats valencianes, va posar dos exemples de mesures d’èxit, com el cas del requisit lingüístic al PAS de la Universitat Jaume I i el Pla d’Increment de la Docència en Valencià de la Universitat de València.
Els parlaments dels ponents van ser l’inici d’un interessant debat posterior amb les aportacions del públic.
L’acte el van conduir dos membres de Castelló per la Llengua: Èlia Garcia (Plataforma per la Llengua), com a presentadora de l’acte, i Raül Burriel (Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc), com a moderador de la taula.

Cap comentari:

Publica un comentari