Castelló per la Llengua, en suport a les iniciatives per la llengua de les Illes

Des de la plataforma cívica Castelló per la Llengua, integrada per partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions de Castelló de la Plana i entorn, volem manifestar el nostre ple suport a totes les iniciatives per la llengua de les Illes Balears i Pitiüses, sorgides recentment per donar una resposta clara i contundent a l'ofensiva més virulenta contra el català d'ençà de la Dictadura, i que ha iniciat el Partit Popular capitanejat per José Ramón Bauzá.

Hi donem suport convençuts que les iniciatives de Bauzá no s'han d'entendre de manera aïllada: es tracta d'un més dels fronts oberts per la dreta més centralista i contrària a la pluralitat per anorrear les llengües perifèriques de l'Estat. Hi donem ple suport, doncs, convençuts que aquesta lluita és també la nostra, perquè aquesta ofensiva s'acarnissa de manera especial amb la llengua que compartim, a Castelló i les Illes: el català. L'objectiu és ben clar: expulsar la llengua de tots els àmbits en què, amb la mobilització popular i l'acció política, l'havíem aconseguit situar en un cert pla de normalitat. En són mostres inequívoques la batalla contra la vehicularitat del català a l'ensenyament a Catalunya (on tres famílies denunciants tenen molt més pes que el centenar de milers de xiquets a qui es nega l'escolarització en valencià al País Valencià i als quals la justícia presta ben poca atenció), o amb l'anomenat «decret de plurilingüisme» que el govern valencià torna a promoure sense l'acord dels sindicats ni d'Escola Valenciana i que significa la marginació del valencià a les aules. A les Illes, aquesta ofensiva s'està traduint, de moment, en:

• la retirada del requisit lingüístic per a la funció pública, l'única garantia que els ciutadans tinguem dret a dirigir-nos a les institucions en la nostra llengua i a ser entesos i atesos en català. Un requisit que, al País Valencià, mai no s'ha arribat a implantar: només a un 2% dels funcionaris se'ls exigeix el coneixement de la llengua dels valencians.
• la proposta de canvi de topònims (els casos de Maó i Palma, per als quals el PP proposa de retornar als noms franquistes de «Mahón» i «Palma de Mallorca», han centrat les polèmiques), que només persegueix la castellanització i la invisibilització del català.
• com al País Valencià, les diverses propostes de «plurilingüisme» pretesament equilibrat castellà-català-anglès que només cerquen l'arraconament de la llengua a un dels pocs àmbits en què s'havia assolit una certa normalitat: el de l'ensenyament.

Així, doncs, des de Castelló per la Llengua saludem l'autèntic esclat d'iniciatives i reivindicacions de defensa de la llengua que s'està produint a les Illes; iniciatives que compartim i que volen garantir els drets lingüístics, la pluralitat i la cohesió de la societat de les Illes, que volen articulada al voltant de la seua llengua pròpia i històrica. Volem mostrar el nostre suport al Moviment per la Llengua de recent creació i a la manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear aquest diumenge 25 de març a Palma; també als Illencs pel Català i a la manifestació que han convocat divendres dia 23 de març a Barcelona; i a Jaume Bonet, que en una mostra de compromís i dignitat admirable sosté una vaga de fam contra la persecució del català des de fa més de vint dies: ànims i força.

Sabem que els enemics de la diversitat i la pluralitat lingüística i cultural fa massa temps que ens apliquen la màxima del «divideix i venceràs», i el regust secessionista dels discursos de Bauzá denota clarament aquesta voluntat de dividir-nos i d'aïllar-nos. Així doncs, cal que ens plantegem -com ens proposava Joan Fuster, que ens va deixar ara fa 20 anys- que «La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris». Nosaltres, que tenim el ferm compromís de restablir el valencià al centre de la vida del nostre poble, tenim clar que la solidaritat és l'opció correcta -més que correcta, necessària.

Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 22 de març del 2012

Castelló per la Llengua dóna ple suport a la manifestació del 18 de febrer per TV3

Des de la plataforma de defensa de la llengua Castelló per la llengua volem posar de manifest el nostre ple suport a la convocatòria de la manifestació per la recepció de TV3 al País Valencià convocada per Sense Senyal Castelló i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), aquest dissabte 18 de febrer a les 18h a la Farola, i que emplacem la ciutadania a manifestar-se contra aquest atac a la llibertat d'informació i d'expressió.

És intolerable la censura d'un mitjà de comunicació en ple segle XXI, i volem exigir al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que ara que en té l'oportunitat, actue en conseqüència amb el seu posicionament quan era alcalde de Castelló, quan va dir que: «Por qué tenemos que poner barreras para que un pueblo no pueda ver la televisión que ve el otro? ... No tiene ningún sentido».

Creiem que cal reivindicar un espai de comunicació conjunt per a tota la nostra comunitat lingüística, ja que per a sobreviure ens és indispensable disposar de mitjans de comunicació en llengua pròpia. Volem veure TV3 i IB3 (la televisió de les Illes Balears) al País Valencià, i volem que un Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià es puga veure arreu del nostre domini lingüístic.

El 18 de febrer, totes al carrer per TV3 al País Valencià!

Castelló per la llengua
Castelló de la Plana, 16 de febrer del 2012

Més informació: Facebook i bloc d'adhesió a la manifestació

Conferència de Vicent Pitarch a la Llotja del Cànem (20-12-11)

Ahir el filòleg, sociolingüista i membre de la secció filològica de l'IEC VIcent Pitarch va pronunciar, a la Sala de Conferències de la Llotja del Cànem, la conferència "Les Normes de Castelló en la perspectiva dels 80 anys".

Més de 50 persones -algunes de les quals dretes- van seguir la conferència en què Vicent Pitarch va fer un repàs de la significació històrica i present de les Normes de Castelló. La intervenció de Pitarch va comptar amb una primera part de caràcter més marcadament històric, en què va explicar als assistents les necessitats que van menar a la unificació ortogràfica (tenir un model de llengua apte pels usos que una cultura moderna exigia, en la perspectiva del valencianisme del primer terç del segle XX d'articular la societat valenciana entorn de la seua llengua pròpia i històrica, el català). En la segona part, en canvi, Vicent Pitarch es va centrar en l'actualitat i va fer un repàs a les llums i les ombres de la presència i la vitalitat de la llengua al País Valencià. La comunitat lingüística catalana, segons Pitarch, manté una notable vitalitat gràcies -sobretot, si no en exclusiva- a una potent societat civil autoorganitzada en defensa de la llengua i la cultura, amb exemples ben evidents com l'èxit de la llengua a Internet; però també s'observen notables deficiències en l'extensió de l'ús de la llengua o en la congelació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, per exemple.

Amb la conferència de Vicent Pitarch es cloïen les activitats organitzades per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes del 32. Una commemoració que s'ha materialitzat aquest 2011 en desenes de xerrades a centres d'ensenyament secundari i a l'escola oficial d'idiomes, seguides per centenars d'estudiants; en l'acte de presentació de Castelló per la llengua, amb el Fòrum Babel ple a vessar; en un cicle de conferències en què han participat Isidor Marí, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch, i que ha aconseguit omplir durant les tres jornades la sala de conferències de la Llotja del Cànem; i amb l'exitosa jornada de dissabte 17 de desembre, amb una fira en què hi van participar més d'una vintena d'entitats, amb jocs, tallers i contacontes per als infants a càrrec entre d'altres de l'Esplai Pentecosta, de Botafocs i Rosabel Canós, amb un dinar popular amb un centenar llarg de participants, la manifestació que va aplegar milers de persones "Per una escola valenciana, pública i qualitat" i el concert d'Eina, Pirat's Sound Sistema i Almorranes Garrapinyaes amb totes les entrades venudes i la sala plena de gom a gom.

Des de Castelló per la Llengua, doncs, fem una valoració molt positiva dels actes convocats i de la bona resposta de tots els participants en les activitats i de les 186 entitats i dels gairebé 700 particulars adherits a la "Crida a la mobilització" -als quals volem agrair la seua implicació. Tot plegat ens esperona a reempendre la lluita per la plena normalització de la llengua en tots els àmbits amb la vista posada en la celebració dels 80 anys de les Normes de Castelló, el desembre del 2012. Us mantindrem informades de les properes iniciatives.

Salut i gràcies!

Castelló per la Llengua

21 de desembre del 2011, a 79 anys de la signatura de les Normes de Castelló

Fotografies de la manifestació "Per una escola valenciana, pública i de qualitat"

La commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló ha culminat avui amb una gran manifestació, en què vora 3.000 persones han exigit "una escola valenciana, pública i de qualitat". Us n'adjuntem les fotografies de l'inici i l'homenatge a les Normes a la Casa Matutano, amb albades a càrrec de Pep Martí.

Conferències "Castelló en temps de les Normes" a l'IES Sos Baynat i l'IES Ribalta

Conferència al Sos Baynat

Dimecres 14 s'han celebrat dues conferències més, sobre "Castelló en temps de les Normes", als instituts Sos Baynat i Ribalta de la nostra ciutat, totes dues a càrrec d'Antoni Royo, delegat d'Acció Cultural

La primera d'elles, duta a terme a l'institut Sos Baynat, ha comptat amb la presència de més d'un centenar d'alumnes, pertanyents als quatre cursos de Primer de Batxiller del centre, mentre que a la segona, al Ribalta, hi han assistit una cinquantena d'alumnes, dels  dos cursos de Segon de Batxillerat de línia en valencià.

En totes dues, Royo ha explicat la realitat demogràfica, econòmica i lingüística del Castelló dels anys vint i trenta del segle passat, la correlació de les forces polítiques presents al consistori castellonenc d'aquell temps i la seua postura front al valencià, la creació de la Societat Castellonenca de Cultura i el paper que va tenir aquesta institució en l'impuls de la unificació lingüística, així com les negociacions que va mantenir amb escriptors i entitats de la resta del País Valencià per tal de consensuar l'adaptació a terres valencianes de les Normes de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, el procés de signatura i adhesions a les Normes de Castelló i la seua posterior divulgació durant els anys de la República.

Conferència a l'IES Sos Baynat

Conferència a l'IES Ribalta

Crònica de la conferència «2011: l'Any de la Paraula Viva» d'Isidor Marí (IEC)

Una cinquantena de persones han omplert a vessar, el dia 13 de desembre, la sala d'actes de la Llotja del Cànem, en la primera de les tres conferències del cicle que ha organitzat Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló. Els assistents hi hem gaudit del privilegi d'escoltar, a la nostra ciutat, Isidor Marí, filòleg i sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

L'acte l'ha presentat Vicent Pitarch, també membre de la Secció Filològica de l'IEC, que ha volgut ressaltar dues de les facetes d'Isidor Marí: en primer lloc, la seua implicació en el món de la cultura popular, com a estudiós de la cultura popular de les terres de parla catalana, i principalment d'Eivissa -lloc de naixement de Marí- i també com a cantant en diverses formacions de música tradicional i popular, la més coneguda de les quals és Uc. En segon lloc, la seua implicació en la política i la planificació lingüístiques, tant des de l'estudi i la docència (a la UIB i en l'actualitat com a director dels estudis d'Humanitats de la UOC) com en l'àmbit de la gestió, ja que ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, entre els quals els de cap del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), director del centre de terminologia Termcat (1988-1997) i subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1989 i 1996). En la seua vessant cívica, s'hi destaca la participació activa en l'elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona (1996).

Tot seguit ja ha pres la paraula Isidor Marí, que ha assenyalat en primer lloc que la tasca de la Secció Filològica de l'IEC s'insereix en una consciència de comunitat (lingüística, cultural i nacional) de les terres de parla catalana, i que és amb aquesta consciència que enfronten les tasques que tenen encomanades. En primer lloc, ha parlat de la iniciativa de l'«Any de la Paraula Viva», que tracta de celebrar la capacitat expressiva i creativa de la llengua al segle XXI. El nom de la campanya prové de la proposta poètica (la paraula viva, precisament) del poeta barceloní Joan Maragall. És la coincidència del centenari de la mort de Joan Maragall i de Teodor Llorente, i del centenari del naixement de Manuel Sanchis Guarner, d'Enric Valor i de la Secció Filològica de l'IEC mateix que ha motivat la posada en marxa de la campanya. L'«Any de la paraula viva» també farà especial referència a les Normes de Castelló, de les quals es complirà el 80é aniversari coincidint amb el final de la campanya, ja entrat el 2012. Al llarg de la campanya es preveuen diferents iniciatives, com la del DiccionARA, en col·laboració amb el diari Ara, els microespais a TV3 «Català a l'atac», en to humorístic, o les «Festes de la Paraula Viva», que se celebraran entre d'altres llocs a Vila-real i al Grau de Castelló.

El segon gran bloc de la xerrada ha tractat la feina de la Secció Filològica de l'IEC, centrada sobretot en la tasca codificadora: és a dir, en l'establiment d'un model de llengua estàndard per a tota la comunitat lingüística que tinga en compte i valore, però, la diversitat de registres i dialectes que ha de caracteritzar també aquest model comú. Ho ha volgut expressar amb una «imatge marinera», comparant la llengua amb el moviment d'un vaixell: per moure's, el vaixell de vela necessita que faça vent; però a l'hora, si no té un timó per establir una direcció certera, el vaixell està condemnat a anar a la deriva, empés pel vent. Marí ha comparat el vent amb el dinamisme de la llengua, amb la variació dialectal, estilística i de registres, i el timó amb un model de llengua comuna que ens permeta navegar en la direcció que volem. Sense el dinamisme de la variació, la llengua comuna, estàndard, quedaria estancada; però sense el timó de la llengua estàndard, la variació «descontrolada» no ens permetria arribar a bon port. Amb aquest objectiu, de consolidació d'una varietat unida en la diversitat, van actualitzant periòdicament el Diccionari de la Llengua Catalana, per anar incorporant-hi nous mots; o treballen en la nova gramàtica normativa, que preveu que publicaran el 2013, i que dirigeixen entre d'altres el valencià Manuel Pérez Saldanya; han establert els topònims amb el Nomenclàtor; o col·laboren amb organismes com el TermCat, entre altres.  

També ha parlat extensament sobre la voluntat de l'IEC d'integrar acadèmics valencians i illencs, que té una fita important en l'entrada de Manuel Sanchis Guarner i Francesc de Borja Moll a la Filològica, i ha mostrat la gran quantitat d'acadèmics valencians que integra la secció filològica en l'actualitat: Vicent Pitarch, Brauli Montoya, Manuel Pérez Saldanya, Germà Colon, entre altres. Aquesta voluntat integradora i de treball amb el conjunt del territori es complementa per una banda amb la col·laboració amb l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Universitat de les Illes Balears, i de l'altra amb la implantació al territori de l'IEC, que compta amb seus a Castelló, València i Alacant, per exemple. Marí ha delimitat la col·laboració de la secció filològica amb altres institucions a un conjunt de criteris, entre els quals ha remarcat la llibertat d'aquestes institucions respecte dels poders polítics. 

En el debat amb els assistents, Isidor Marí ha dit que és inadmissible la intromissió de la política en els criteris lingüístics, en referència a la qüestió que des del públic havia formulat una tècnica d'assessorament lingüístic sobre la censura de les formes més generals de la llengua per part de l'administració valenciana per tal d'imposar sempre les formes més «genuïnes». Marí ha apuntat que no es tracta sinó d'una interpretació reduccionista i interessada des del poder polític de les propostes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que admet i molts cops recomana l'ús de les formes més generals. També ha volgut reconéixer, a tomb d'aquesta qüestió, la tasca dels professionals i de les entitats cíviques de defensa de la llengua al País Valencià. Finalment, la conversa ha derivat cap a l'ofensiva judicial contra la normalització lingüística a Catalunya, que per Isidor Marí ha començat amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. En aquesta sentència el tribunal ha tractat de legitimar la desigualtat essencial entre el castellà i el català afirmant que totes dues llengües han de gaudir dels mateixos drets a Catalunya, però dient al mateix temps que no es pot equiparar el deure de saber castellà amb el deure de saber català: una contradicció en tots els termes. Davant d'aquest intent de legitimació de la desigualtat entre llengües Isidor Marí ha afirmat que «no podem acceptar res que no siga la igualtat de tracte per a la nostra llengua» i ha dit que «no volem ser diferents de ningú: volem organitzar el plurilingüisme a casa nostra de la mateixa manera que ho fan les societats normals».

L'acte l'ha tancat Vicent Pitarch, fent una breu reflexió al voltant del caràcter de resistència i del sentit cívic del poble valencià, i ressenyant la importància d'una iniciativa com Castelló per la Llengua, que no és sinó una mostra més de la vitalitat de la societat civil valenciana en la defensa de la llengua. Finalment, ha convidat els assistents a participar de les conferències de la Llotja del Cànem i en especial de la manifestació del dia 17 de desembre, «Per una escola valenciana, pública i de qualitat»; a adherir-se si encara no ho havien fet a la «Crida a la mobilització»; i finalment convidant-los a participar, en la mesura de les seues possibilitats, de la plataforma, que continuarà la seua activitat després d'aquesta commemoració.

Xerrada «Castelló en el temps de les Normes» a l'IES Ribalta

Dilluns 12 a les 9 hores va tenir lloc una xerrada a l'institut Ribalta per a alumnes de dos cursos de Primer de Batxillerat, en el marc del projecte de divulgació de les Normes de Castelló pels centres educatius de la ciutat. La xerrada, que duia per títol "Castelló en el temps de les Normes" va anar a càrrec del delegat a Castelló d'Acció Cultural, Antoni Royo, que va situar els alumnes en la realitat demogràfica, econòmica i professional del Castelló dels anys trentes del segle passat.

Royo va fer un repàs de les principals ideologies presents a la ciutat, així com de l'existència de dues branques del valencianisme, una conservadora i catòlica, i l'altra republicana i progressista, que tanmateix es van posar d'acord per adaptar al valencià les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, acceptades ja a Catalunya. I va explicar també el procés de convenciment a personalitats i entitats de la resta del País Valencià per tal que donaren suport a aquesta adaptació, coneguda com a Normes de Castelló, així com el seu posterior procés de divulgació.