Respecte! Dret al valencià, igualtat real: manifest pels 87 anys de les Normes de Castelló

Avui, 21 de desembre de 2019, més d'un centenar de persones i totes les entitats que formem part de Castelló per la Llengua hem participat en un acte d'homenatge als signants de les Normes de Castelló davant de la casa Matutano, al carrer Cavallers de Castelló. Durant l'acte, dues dones sindicalistes, Zulaika Agustí (STEPV-Iv) i Xelo Valls (CCOO), han llegit el manifest que us copiem a continuació. A més, s'ha ofert una ofrena floral. L'acte s'ha clos amb la muixeranga i els pilars que ha alçat la Conlloga-Muixeranga de Castelló.

Respecte! Dret al valencià, igualtat real

El 21 de desembre de 1932, desenes de persones provinents de diferents indrets del País Valencià es van posar d’acord, a Castelló, per signar unes normes ortogràfiques que es coneixerien, a partir d’aquell moment, com a ‘Normes del 32’ o ‘Normes de Castelló’.

Com sabeu, aquest acord, pres sota l’auspici de la Societat Castellonenca de Cultura, que enguany celebra el seu centenari, va representar una ratificació de la unitat de la llengua que les valencianes i els valencians compartim amb la gent de les Illes, de Catalunya, de l’Alguer, de la Catalunya nord, d’Andorra, de les zones catalanoparlants de l’Aragó i Múrcia. Amb ells i amb totes les persones d’arreu del món que s’han fet seua la nostra llengua; que empren les mateixes paraules que nosaltres per a pensar, estimar, treballar, emocionar-se, créixer i entendre el món.

Hui, vuitanta-set anys després, ens apleguem un grup de dones i hòmens a la Casa Matutano. En el lloc precís on va tindre lloc l’acte de signatura de les Normes. Hi som per recordar i commemorar aquell fet, és clar. Però sobretot hi som per a proclamar als quatre vents la nostra voluntat de mantenir viu l’esperit que animava els promotors de les Normes. Perquè, aleshores com ara, no tenim cap més alternativa que la unitat en la diversitat, que l’acostament de sensibilitats diferents. Perquè els reptes que tenim per davant són enormes. Perquè necessitem, contra totes les adversitats, convertir el valencià en una llengua viva, integradora, segura i preparada per als reptes del present i del futur.

Però tindre els instruments, com també sabeu, no sempre significa saber-los utilitzar, o voler fer-ho. Vuitanta-set anys després de la signatura de les Normes de Castelló, i trenta-sis anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, el valencià, el nostre català, segueix sent una llengua forta en alguns aspectes però massa feble en molts altres. Perquè la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants continua a l’ordre del dia:

1. Identificacions i detencions il·legals per fer servir la nostra llengua davant de les forces d’ordre.
2. Estudiants universitàries que no poden seguir les classes en valencià perquè el docent no està prou qualificat, o perquè un sol alumne o alumna demana un canvi.
3. Metges que s’obliden del codi deontològic quan un pacient o una pacient se’ls adreça en una llengua que “no entenen”. O més ben dit: que es neguen a entendre.
4. Tribunals que li diuen al nostre govern, escollit democràticament, que NO es pot comunicar en la llengua pròpia amb els governs de les Illes i Catalunya, perquè el “valencià” i el “català” no són, legalment, la mateixa llengua.
5. En fi, i per a no estendre’ns més, què podem dir de l’aspiració a expressar-nos en valencià en un judici? Això ja forma part del regne estricte de la utopia.

Per això, en els vuitanta-set anys de les Normes, estem al carrer per a reclamar una cosa ben elemental: RESPECTE. Perquè no som ciutadans i ciutadanes de segona. I no ens resignem a que ens tracten com a tals només per parlar la llengua PRÒPIA del País, tan oficial com el castellà. Perquè encara cal dir obvietats com que no hi ha drets sense deures. I que, perquè els ciutadans tinguem dret a expressar-nos en la llengua que preferim, cal garantir que totes les treballadores i els treballadors públics disposen d’una competència lingüística plena. Perquè, un any més, cal recordar que no protegir ni promoure la llengua feble ens porta, inevitablement, a la dissolució del plurilingüisme real de la nostra societat.

El País Valencià necessita ja una nova llei d’igualtat lingüística, que faça possible una convivència real i justa entre les llengües i els seus parlants, i que pose el valencià al centre, com a llengua d’acollida i de cohesió de la societat valenciana. Sabem que això només serà possible si institucions, partits i societat civil remem plegats. Cordialment discrepants quan calga, clar que sí. Però amb objectius comuns a l’horitzó. Aquesta és la gran lliçó, per a la història del valencianisme, dels Huguet, Pizcueta, Revest, Martínez Ferrando o Porcar de 1932.

Amb el mateix esperit de concòrdia i d’entesa eixim al carrer, finalment, per a reclamar a l’equip de govern de l’Ajuntament de la nostra ciutat el que estem plenament convençuts que també desitgen. Perquè totes i tots els qui estem hui ací volem la commemoració de les ‘Normes’ a la Plaça Major. Al lloc i amb la dignitat que es mereixen com a Bé d’Interès Cultural de tot el poble valencià. Per això, una vegada superats els obstacles que impedien els actes el 14 de desembre, demanem garanties que els actes es podran celebrar amb normalitat, a la Plaça Major, el 15 de febrer. La memòria dels signants de les ‘Normes’ bé s’ho mereix.

Per totes aquelles que han precedit, i per totes les que vindran, Castelló per la Llengua vos emplacem a continuar reivindicant els vostres drets. Continuem reclamant la igualtat lingüística real!

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, País Valencià, 21 de desembre de 2019

Acte d’homenatge a les 'Normes de Castelló' i als seus signants

El dia 21 de desembre de 1932, diverses personalitats i entitats culturals valencianes es van adherir a la normativa aprovada pocs dies abans per la Societat Castellonenca de Cultura. L’encapçalament d’aquest document diu «Acceptem les bases ortogràfiques i el vocabulari que integra aquest quadern». A partir d’aquell moment les Normes Ortogràfiques de Castelló van ser publicades en les més prestigioses publicacions valencianes del moment i utilitzades per la gran majoria de publicacions. Constitueixen la base de la unitat de la nostra llengua.

A més, el Decret 189/2016, de 16 de desembre del Consell, declaraven les Normes de Castelló Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC).

La plataforma Castelló per la Llengua, entitat formada per diverses associacions, sindicats, partits i organitzacions polítiques de la ciutat, considerem aquesta data com un símbol de la implicació de la societat en l’estima i defensa del valencià a tots els nivells.

Per això volem celebrar-la anualment i homenatjar els qui ho van fer possible en el seu moment i els qui segueixen fent del valencià una llengua viva, d’ús quotidià al carrer, a l’ensenyament i a les administracions i treballen per dignificar-la en tots els àmbits. Després d'haver acordat ajornar els actes previstos per dissabte 14 de desembre, i sense comptar encara amb garanties per part de l'equip de Govern de l'Ajuntament de Castelló que els actes commemoratius es podran celebrar a la Plaça Major el proper 15 de febrer, com és la voluntat de la plataforma:

Castelló per la Llengua US CONVIDEM a participar en l’ACTE D’HOMENATGE que tindrà lloc a la Casa de les Normes, al carrer Cavallers número 25 el dissabte 21 de desembre a les 12 del migdia.

Us hi esperem!

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, País Valencià, desembre de 2019

Crònica de la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats»

Divendres passat, 13 de desembre, va tindre lloc en la Llotja del Cànem de Castelló la taula redona «El valencià a l’administració: dels drets a les realitats», en el marc de les activitats organitzades per la plataforma Castelló per la Llengua per a commemorar les ‘Normes de Castelló’, signades el 21 de desembre de 1932 a la ciutat.

Com tots sabem, els drets s’han d’exercir. La protecció ha de dur aparellada el dret d’ús. L’ús de la nostra llengua és un dret col·lectiu que moltes vegades és vulnerat, fins i tot saltant-se les lleis i normes vigents autonòmiques, estatals i fins i tot europees. Cal recordar que acaba d’eixir el cinqué informe del Comité d’Experts del Consell d’Europa respecte d’Espanya per a conéixer l'estat de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ser ratificada el 2001. Des d'aleshores, el comité ha alertat de diversos incompliments per part de l'estat espanyol, i aquesta vegada no ha sigut diferent: de fet, l'informe explica que «tot i que el valencià/català té l'estatus de llengua cooficial a tot el territori valencià i la majoria de la població hi és competent, es troba en una situació preocupant especialment en l'administració de l'Estat i en el sistema judicial».

Ens fem la següent pregunta: com poden les administracions assegurar l'atenció en valencià a la ciutadania? Perquè, al País Valencià, vivim una situació de cooficialitat no paritària. És per això que el lema de la commemoració dels 87 anys de les ‘Normes de Castelló’ és «Dret al valencià, igualtat real. RESPECTE», per reivindicar el requisit lingüístic per a la funció pública i una futura Llei d’igualtat lingüística, que millore el marc de l’actual Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) de 1983. També girava sobre aquesta qüestió la taula redona, convocada com a acte previ dels actes que havien de tenir lloc a la Plaça Major dissabte 14 de desembre i que s’han hagut d’ajornar.

L’acte va comptar amb la participació de Zulima Pérez, Directora General de Coordinació del Diàleg Social de Presidència de la Generalitat; Maties Segura, del Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura i Alfons Esteve, d’Enllaçats per la Llengua.

La Directora General va recordar la funció de la Generalitat Valenciana de garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la llengua que trien i, doncs, d’atendre a la ciutadania en valencià si així ho vol. Encara que la garantia d’aquest dret s’està implementant més lentament del que seria desitjable, va valorar positivament la LUEV i el Decret d’usos institucionals i administratius de 2017, que ha permès desplegar mesures de formació i acompanyament lingüístic entre el personal funcionari de la Generalitat.

Maties Segura va recordar i definir una sèrie de conceptes importants en el marc de la garantia de l’ús del valencià en l’administració pública i concretament en les universitats, com el de llengua necessària (aquella que ocupa espais d’ús en exclusivitat), la seguretat lingüística (transparència informativa sobre la llengua en què s’impartirà una assignatura, i els mecanismes per a garantir que això es complisca) o la subsidiarietat lingüística (evitar els textos bilingües i usar exclusivament el valencià quan no hi haja problemes de comprensió). Aquests conceptes, combinats amb el requisit lingüístic, serien els elements d’una planificació lingüística que haurien de desplegar les universitats per garantir l’augment de l’ús del valencià.

Finalment, Alfons Esteve va començar la seua intervenció traslladant el suport d’Enllaçats per la Llengua a la plataforma Castelló per la Llengua en la seua reivindicació de commemorar les ‘Normes de Castelló’ a la Plaça Major de la ciutat. En la seua intervenció va defensar l’exigència de la plena competència lingüística en tota l’administració pública, tant la valenciana com l’estatal que s’ubica en territori valencià. Es va preguntar per què no es va aprovar la nova Llei de la funció pública valenciana en 2016, quan hi havia un gran consens al respecte, tot i que va recordar que això no és una limitació per a reformar l’actual i incorporar-hi la plena competència lingüística. Quant a les universitats valencianes, va posar dos exemples de mesures d’èxit, com el cas del requisit lingüístic al PAS de la Universitat Jaume I i el Pla d’Increment de la Docència en Valencià de la Universitat de València.

Els parlaments dels ponents van ser l’inici d’un interessant debat posterior amb les aportacions del públic.

L’acte el van conduir dos membres de Castelló per la Llengua: Èlia Garcia (Plataforma per la Llengua), com a presentadora de l’acte, i Raül Burriel (Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc), com a moderador de la taula.

Castelló per la Llengua acorda ajornar la commemoració de les ‘Normes de Castelló’ al febrer

• Emplaça l’equip de govern municipal a una negociació franca i oberta perquè els actes commemoratius se celebren el 15 de febrer a la Plaça Major

 Avui, 5 de desembre de 2019, les entitats que integren Castelló per la Llengua han decidit ajornar la commemoració de les ‘Normes de Castelló’ fins al febrer. L’objectiu de la decisió és que es puga celebrar al lloc que, per dignitat, li pertoca: la Plaça Major de Castelló de la Plana. La decisió arriba després que l’equip de govern haja mostrat una manifesta manca de cintura política per a permetre els actes a la Plaça Major, com s’havia autoritzat en un primer moment, o en un altre dels emplaçaments cèntrics proposats per la plataforma després de la revocació del permís.

Aquesta opció ha estat la que ha generat més consens intern d’entre les alternatives plantejades, que contemplaven, d’una banda, celebrar els actes el 14 de desembre en un dels espais oferts per l’Ajuntament en la seua revocació del permís per a la Plaça Major, i de l’altra, dur la commemoració de les ‘Normes’ “a l’exili” i celebrar els actes en una altra localitat.

D’acord amb la decisió presa, Castelló per la Llengua emplacem l’Ajuntament a una negociació franca i oberta perquè els actes commemoratius se celebren el 15 de febrer a la Plaça Major, i avancem que ja hem sol·licitat el permís d’ocupació de la via pública corresponent.

Castelló per la Llengua entenem que de les paraules de Rafa Simó avui en roda de premsa es pot inferir la voluntat de l’Ajuntament de permetre la celebració de les ‘Normes’ a la Plaça Major en la nova data proposada per la plataforma. No entendríem que, després de la mà estesa i la flexibilitat mostrada, no puguem arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts, una vegada superat l’obstacle principal: els actes organitzats per la Regidoria de Mobilitat. 

Castelló de la Plana, País Valencià, 5 de desembre de 2019

Castelló per la Llengua lamenta la decisió de l’Ajuntament de revocar el permís de la Plaça Major per a la commemoració de les ‘Normes’

• Demana una explicació pública raonada i documentada sobre la pretesa incompatibilitat entre les activitats programades per la plataforma i per l’Ajuntament, que «encara ningú ha aclarit en què consistiran»

• Afirma que amb la seua decisió l’Ajuntament invisibilitza la reivindicació dels drets lingüístics i resta dignitat a la commemoració de les ‘Normes de Castelló’

• Baralla traslladar la commemoració de les Normes de Castelló a una altra localitat

Divendres passat, a només tres setmanes dels actes commemoratius de les ‘Normes de Castelló’ organitzats per Castelló per la Llengua, plataforma que aplega més d’una vintena d’associacions de la ciutat, l’Ajuntament de Castelló de la Plana va comunicar-nos que revocava el permís d’ocupació de la Plaça Major de la ciutat per a la celebració de la jornada festiva i reivindicativa programada per dissabte 14 de desembre. El motiu de la revocació –comunicada en castellà– era que l’Ajuntament «va a promover una serie de actividades con el objetivo de la promoción y defensa del medioambiente y la sostenibilidad ambiental en conjunción con el período navideño de los meses de diciembre de 2019 y enero de 2020». Uns actes que, a dia d’avui, encara ningú ha aclarit en què consistiran i per quins motius són incompatibles amb les activitats programades per Castelló per la Llengua, que disposava del permís d’ocupació de la plaça des del 25 d’octubre.

Des de 2011, la plataforma ha pogut celebrar els actes amb tota normalitat amb governs de diferents colors polítics. Actualment, el seguit d’obstacles i negatives de l’actual equip de govern municipal, format per PSOE, Compromís i Podem- Esquerra Unida, integrats en Castelló per la Llengua, si més no fins al dia de hui, condemna la celebració de les Normes de Castelló a una precarietat que no havia patit en cap moment de la seua història.

A partir de divendres mateix, Castelló per la Llengua va plantejar una resposta a tres nivells:

1. A nivell legal, es van presentar al·legacions en què declaràvem que: (a) s’havia comés una infracció de les normes de procediment administratiu comú; (b) s’havia comés vulneració del dret a elegir la llengua en els procediments, articles 3.2 de la Constitución, article 6 i 9 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i article 13.c) i 15 de la llei 39/2015, d’1 d’octubre; i (c) s’havia comés una desviació de poder. Per tot això, sol·licitàvem que se’ns donara trasllat de tota la documentació aportada per l’Ajuntament de Castelló a què fa referència la resolució (o proposta de resolució) en els Fonaments de dret, paràgraf tercer, per, a la vista d’aquesta, poder al·legar el que al nostre dret convinguera. També es van demanar altres 4 espais que tampoc han estat concedits.
2. A nivell ciutadà, vam convidar persones i entitats a expressar a les xarxes socials el seu suport a la recuperació de la Plaça Major per a la commemoració de les ‘Normes’ amb l’etiqueta #NormesalaPlaça, i a adherir-se a una petició al nostre web. En total, s’han recollit prop de 800 adhesions de persones i entitats de la ciutat i més enllà en només 5 dies.
3. Finalment, esteníem la mà a l’Ajuntament i sol·licitàvem a l’equip de govern una reunió a dues bandes per a trobar solucions de compatibilitat entre els actes commemoratius de les ‘Normes’ i els actes que l’Ajuntament havia de «promoure».

L’equip de govern va accedir a una reunió entre representants de Castelló per la Llengua i dels tres grups municipals –PSPV-PSOE, Compromís i Podem–, que va tenir lloc dimecres. Un gest que vam acollir amb esperança, pensant que obriria la porta a una solució satisfactòria per a totes les parts. És per aquest motiu que la nostra decepció va ser majúscula quan ahir, després de la reunió de la Junta de Govern, se’ns va comunicar –després de fer-ho públic en roda de premsa– que l’Ajuntament es reiterava en la decisió de revocar el permís. I ho feia sense aclarir, ni de lluny, els motius pels quals les activitats previstes són incompatibles amb la commemoració de les ‘Normes’ a la Plaça Major. Es pot comprovar en el correu remés pel regidor de mobilitat, Jorge Ribes, a Castelló per la Llengua.

Davant de tot això, i atés que ni les al·legacions, ni les peticions d’informació formulades directament en la reunió mantinguda amb l’equip de govern, ni la resposta del regidor després de la Junta de Govern no han donat resultat fins ara, Castelló per la Llengua tornem a demanar que, pel més elemental respecte, l’Ajuntament de la ciutat es digne a oferir a la ciutadania:

1. Un aclariment sobre les activitats que està programant el mateix dia que les nostres i al mateix espai que teníem concedit des del 25 d’octubre, i sobre les quals encara no hem aconseguit saber res de concret. Ni tan sols sembla que hi haja acord en el nom de l’activitat: hem sentit a parlar d’«activitats d’infraestructura verda», «d’un jardí efímer» (que depén de qui en parla es transforma en «itinerant»), d’una «intalación de grandes dimensiones de carácter navideño» o, de manera genèrica, de “actividades con el objetivo de la promoción y defensa del medioambiente y la sostenibilidad ambiental”.
2. Una explicació pública sobre per què aquestes activitats –que ni tan sols s’han anunciat i que ningú sap aclarir en què consistiran– són de major interès públic que la commemoració de les ‘Normes de Castelló’. I si tenen tant interès públic, com és que (a) no s’han començat a programar fins a 3 setmanes abans de celebrar-se?, (b) encara no s’han anunciat públicament a 2 setmanes d’inaugurar-se (!).
3.   Una explicació pública sobre per què aquestes activitats són incompatibles amb la commemoració de les ‘Normes de Castelló’ a la Plaça Major el dia 14 de desembre. Dit d’una altra manera, volem que aclarisquen per què la celebració d’aquestes activitats, que volem pensar que efectivament són d’interès general, ha de perjudicar necessàriament el normal desenvolupament d’un altre acte que ja estava autoritzat des del 25 d’octubre. Quan hauria estat ben fàcil programar aquestes activitats en altres espais de la ciutat –el Passeig Ribalta, que ens proposen com a alternativa, sembla un emplaçament ideal per un «jardí»– o, encara més, deixar el muntatge i la inauguració de les activitats per diumenge 15, tenint en compte que l’activitat s’allargarà fins al gener. No deu vindre d’un dia, no?

En fi: no ens agrada ser malpensats, però no sembla que siga tot fruit de la casualitat. Perquè és clar que, amb voluntat política, existeixen diferents vies transitables perquè tots dos actes es puguen celebrar, sense interferir-se, a l’espai més emblemàtic de la nostra ciutat. I si del que es tracta no és d’això sinó de deixar clar que l’Ajuntament es desmarca (d’alguns) dels actes programats per la plataforma, la qüestió ja havia quedat resolta en successives reunions prèvies entre la regidoria de Normalització Lingüística i Castelló per la Llengua, amb la retirada del logotip de l’Ajuntament del cartell. És per això que lamentem profundament i que no entenem per què s’ha considerat necessari arribar a aquesta situació, després d’haver confiat en la bona voluntat dels grups municipals i d’haver-los ofert mà estesa en cada reunió i en cada comunicat perquè repensaren la seua decisió –o, arribat el cas, se’n desmarcaren.

No voldríem qüestionar el compromís dels partits del govern amb la defensa i la promoció del valencià. Tots tres formen part de Castelló per la Llengua i s’han adherit a la «Carta lingüística» promoguda per la plataforma com a base per a la seua política lingüística en l’àmbit municipal.

El cert és, però, que ho vulguen o no la seua decisió i els emplaçaments alternatius que ens proposen releguen la plataforma i, el que és més important, invisibilitzen la reivindicació dels drets lingüístics i resten dignitat i rellevància a la commemoració de les ‘Normes de Castelló’. Un esdeveniment històric que el 2016 va ser declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat Valenciana, després que el 2010 s’hagueren aprovat mocions per unanimitat tant a l’Ajuntament com a la Diputació de Castelló. Arraconant la commemoració de les ‘Normes’ no estan donant l’esquena a un acte qualsevol. Francament, ho trobem inacceptable i decebedor.

Com que del que es tracta és de reivindicar els nostres drets lingüístics i de fer-ho mentre commemorem i posem valor el patrimoni cultural de tot el poble valencià, Castelló per la Llengua estem barallant la possibilitat de traslladar els actes a una localitat que situe les ‘Normes’ en el lloc que mereixen, i està mantenint diferents contactes en aquest sentit, que es donaran a conèixer en el moment oportú.

No serà la primera vegada que les ‘Normes’ es commemoren «a l’exili». Però no havíem pensat que un any Castelló de la Plana tornaria a quedar-se sense celebrar les ‘Normes’ justament en les circumstàncies polítiques actuals, amb el vent de cara.

Així i tot, confiem encara que la mobilització ciutadana i la voluntat de diàleg de Castelló per la Llengua ajudarà l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló a buscar una solució consensuada amb la plataforma, que situe la celebració de les Normes de Castelló i la reivindicació del valencià com a llengua de valor, pròpia de la ciutat i de més de deu milions de persones, al centre de la vida social castellonenca, igual que ho ha estat quan s’ha celebrat a la Plaça Major o a la Plaça de Santa Clara, en el passat.

Castelló de la Plana, País Valencià, 29 de novembre de 2019

Fotos de la roda de premsa de presentació del comunicat