 |
| Inici de la xerrada a l'IES Sos Baynat |
El dilluns 12 de desembre, al Sos Baynat, Avel·lí Flors ha començat la roda de presentacions de Castelló per la Llengua a diferents instituts de Castelló, en els quals ha fet una breu explicació sobre les Normes de Castelló i la seua significació (històrica i també en el moment present). Al Sos Baynat hi han assistit un centenar d'alumnes de 2n de Batxillerat. El dimarts 13 de desembre, ara al Penyagolosa, també un centenar d'alumnes han participat de la xerrada, en tres sessions amb alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. El punt i final d'aquesta roda de xerrades, que portaven per títol «Les Normes de Castelló: una aposta per la unitat i la normalitat de la llengua catalana», s'ha posat a l'IES Ribalta el dimecres 14 de desembre, amb la presència d'una seixantena d'alumnes de 1r de Batxillerat.
Durant la xerrada es presentava de manera sumària la plataforma Castelló per la Llengua; es feia un repàs del context social i lingüístic previ a les Normes i del context sociopolític (la proclamació de la II República) que va fer possible l'acord ortogràfic; tot seguit es tractava el procés de signatura de les Normes (el seu signifcat essencial d'acceptació de la reforma de l'IEC -d'acceptació, doncs, d'una normativa unificada per a tot l'àmbit lingüístic català- i d'aposta del valencianisme polític per la vertebració de la societat del País Valencià entorn de la llengua que hi és històrica i pròpia, el català), i finalment unes pinzellades sobre l'evolució sociopolítica de la societat valenciana des de la signatura de les Normes a l'aprovació de la "Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV)". Així, s'ha tractat la qüestió de l'impacte de la dictadura sobre els usos públics de la llengua; el desvetlament cívic i nacional propiciat per l'aparició de Nosaltres, els valencians; la reacció de la dreta més reaccionària en forma d'anticatalanisme rabiós i violent; i finalment l'ambivalència entre l'avanç que suposava la LUEV i el desencís que va generar per les esperances que, inicialment, s'hi havien posat.
En la segona part de la intervenció, s'ha fet esment dels reptes que planteja l'establiment d'una comunitat lingüística viva i cohesionada en la conjuntura actual. Així, s'ha plantejat com les Normes de Castelló marquen dos camins que cal resseguir: en primer lloc, és tan necessari com abans l'establiment del valencià com a llengua vertebradora de la nostra societat, i per a això cal reforçar l'ensenyament en valencià, la creació i suport a mitjans de comunicació que impulsen seriosament usos de prestigi per a la llengua, la integració dels nouvinguts en la llengua del país en contra de l'assimilació al castellà, etc. En segon lloc, cal aprendre de la lliçó d'unitat que representen les Normes: unitat entre els valencians i unitat amb la resta del domini lingüístic, perquè la nostra comunitat només és viable si aglutinem les forces que tenim, que no són poques. Entre d'altres, el potencial demogràfic (de 10 milions de parlants), la nostra posició privilegiada a Internet, el dinamisme i la potència del nostre món editorial i de la traducció, etc. Però per a això cal exigir que les institucions treballen de manera cooperativa, com per exemple ja ho fan totes les Universitats del domini lingüístic català amb la Xarxa Vives d'Universitats.
La xerrada ha volgut ser, per damunt de tot, un al·legat per la recuperació de la nostra autoestima com a poble i per la nostra llengua, i una invitació a participar dels actes organitzats per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló.
La plataforma Castelló per la llengua volem mostrar el nostre agraïment als professors i professores que han col·laborat en l'organització de les xerrades, i esperem poder-hi tornar a comptar l'any vinent; i també esperem poder arribar, l'any que ve, a més centres d'ensenyament secundari de la ciutat.
Durant la xerrada es presentava de manera sumària la plataforma Castelló per la Llengua; es feia un repàs del context social i lingüístic previ a les Normes i del context sociopolític (la proclamació de la II República) que va fer possible l'acord ortogràfic; tot seguit es tractava el procés de signatura de les Normes (el seu signifcat essencial d'acceptació de la reforma de l'IEC -d'acceptació, doncs, d'una normativa unificada per a tot l'àmbit lingüístic català- i d'aposta del valencianisme polític per la vertebració de la societat del País Valencià entorn de la llengua que hi és històrica i pròpia, el català), i finalment unes pinzellades sobre l'evolució sociopolítica de la societat valenciana des de la signatura de les Normes a l'aprovació de la "Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV)". Així, s'ha tractat la qüestió de l'impacte de la dictadura sobre els usos públics de la llengua; el desvetlament cívic i nacional propiciat per l'aparició de Nosaltres, els valencians; la reacció de la dreta més reaccionària en forma d'anticatalanisme rabiós i violent; i finalment l'ambivalència entre l'avanç que suposava la LUEV i el desencís que va generar per les esperances que, inicialment, s'hi havien posat.
En la segona part de la intervenció, s'ha fet esment dels reptes que planteja l'establiment d'una comunitat lingüística viva i cohesionada en la conjuntura actual. Així, s'ha plantejat com les Normes de Castelló marquen dos camins que cal resseguir: en primer lloc, és tan necessari com abans l'establiment del valencià com a llengua vertebradora de la nostra societat, i per a això cal reforçar l'ensenyament en valencià, la creació i suport a mitjans de comunicació que impulsen seriosament usos de prestigi per a la llengua, la integració dels nouvinguts en la llengua del país en contra de l'assimilació al castellà, etc. En segon lloc, cal aprendre de la lliçó d'unitat que representen les Normes: unitat entre els valencians i unitat amb la resta del domini lingüístic, perquè la nostra comunitat només és viable si aglutinem les forces que tenim, que no són poques. Entre d'altres, el potencial demogràfic (de 10 milions de parlants), la nostra posició privilegiada a Internet, el dinamisme i la potència del nostre món editorial i de la traducció, etc. Però per a això cal exigir que les institucions treballen de manera cooperativa, com per exemple ja ho fan totes les Universitats del domini lingüístic català amb la Xarxa Vives d'Universitats.
La xerrada ha volgut ser, per damunt de tot, un al·legat per la recuperació de la nostra autoestima com a poble i per la nostra llengua, i una invitació a participar dels actes organitzats per Castelló per la Llengua en commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló.
La plataforma Castelló per la llengua volem mostrar el nostre agraïment als professors i professores que han col·laborat en l'organització de les xerrades, i esperem poder-hi tornar a comptar l'any vinent; i també esperem poder arribar, l'any que ve, a més centres d'ensenyament secundari de la ciutat.
Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 14 de desembre del 2011
Xerrada a l'IES Sos Baynat (12-12-2011)
Xerrada a l'IES Ribalta (14-12-2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada