Comunicat de Castelló per la Llengua sobre els actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló'

El dissabte 15 de desembre, es van celebrar a la Plaça Major de Castelló els actes que tots els anys organitza la plataforma Castelló per la Llengua per commemorar l’aniversari de la signatura de les ‘Normes de Castelló’, que van suposar la unificació i la modernització de la normativa de la nostra llengua. Durant el matí va tindre lloc la Fira d’Entitats per la Llengua; després hi va haver un dinar de germanor, un acte institucional davant de la Casa Matutano, on es van signar les Normes, i, fins a la nit, concerts de música en valencià.

Molts centenars de persones van passar per la Plaça Major per a participar en la reivindicació «decidim valencià», com deia el lema d’enguany: per a decidir en llibertat, per a poder triar, per a tindre opcions. Aquest missatge va ser compartit per tot el públic que va poder visitar les paradetes de les 40 associacions cíviques i culturals que van omplir la plaça, amb mostres molt representatives de la cultura popular i del teixit social de Castelló, entre altres.

Els concerts dels quatre grups que van actuar van ser en valencià i d’una gran qualitat i diversitat. I en l’acte que es va fer davant de la Casa Matutano, seu de la signatura de les ‘Normes’, es va llegir un manifest en què es parlava de pervivència, d’esperança, d’alegria... i també de la dificultat perquè les lleis destinades a protegir els drets lingüístics de la població es respecten.
 

Castelló per la Llengua lamenta la campanya d’intoxicació partidista i mediàtica centrada en un dels espectacles de què vam poder gaudir dissabte, un concert que d’altra banda ja s’havia fet a la nostra ciutat en altres ocasions (amb el PP governant a l’Ajuntament), i aprofitem l’avinentesa per a expressar el nostre suport incondicional a la llibertat d’expressió dels i les artistes.

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, País Valencià, 17 de desembre de 2018

«Decidim valencià!»: manifest i fotos dels actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló'

«Las elecciones se ganan en las urnas, no en los tribunales. Quien quiera ganar las elecciones en los tribunales, ni cree en el sistema ni tiene nada que aportar a los ciudadanos».

Aquestes paraules, les pronunciava l’any 2014 l’actual líder del Partit Popular valencià, Isabel Bonig, quan encara les urnes no els havien apartat del govern valencià.

«La justicia no está para hacer política», afegia. Sembla que aquelles idees ja no són vàlides, si hem de fer cas de l’estratègia judicialitzadora que el seu partit porta a terme, en molts casos acompanyat per col·lectius adscrits a l’extrema dreta, contra iniciatives legislatives de l’actual govern.

Una diferència notable entre aquella època i l’actual es troba en el fet que l’acció judicial d’aleshores es dirigia a investigar i condemnar els casos de corrupció i enriquiment il·lícit de persones dels governs del Partit Popular, mentre que l’actual ofensiva conjunta entre oposició i ramificacions conservadores del sistema judicial apunten, de manera especial, les lleis destinades a protegir i promoure el valencià i la igualtat de drets lingüístics de la ciutadania. 

Els casos Bárcenas, Gürtel, Brugal, Nóos, Fabra i el Naranjax, Emarsa, Ràdio Televisió Valenciana, Blasco i els fons per a Cooperació Internacional, Bankia, la CAM, el Banc de València, los cuatro trajes de Camps, Calatrava, les escoles en barracons... no han estat denunciats i investigats per raons polítiques, sinó per corrupció.

El Decret de Plurilingüisme en el Sistema Educatiu o el Decret d’Usos Lingüístics en l’Administració Valenciana han patit persecució judicial, induïda pels sectors més dretans de la societat valenciana, només per una raó: pretendre afavorir les condicions d’ús del valencià per aproximar-lo a les facilitats de què gaudeix el castellà.

No és el mateix. No pot ser el mateix.

Des de Castelló per la Llengua afirmem açò, i expressem ben fort el nostre rebuig per aquesta estratègia afavorida per la complicitat de certes instàncies judicials. Les poquíssimes iniciatives legislatives que s’han produït els últims vint-i-tres anys per protegir la nostra llengua són dinamitades per principi per part d’aquelles i aquells que ens voldrien muts.

Però no estem mudes. Fa set anys que Castelló per la Llengua impulsa la celebració de l’aniversari de les Normes de 1932 com a símbol de la unitat de la llengua, com a símbol de pervivència i esperança, i com a símbol del desig d’una bona part de la societat castellonenca i valenciana de viure en valencià. També en valencià.

Hem celebrat. Hem reclamat. Hem argumentat. I hem aconseguit fites importants com que la Carta Lingüística que vam proposar als partits polítics l’any 2015 siga el full de ruta cap a la normalització lingüística de l’actual govern de la ciutat.

«Per una escola valenciana, pública i de qualitat»

«Que no et retallen la llengua. Pels drets socials i lingüístics»

«Per un país de totes i tots: escola valenciana, pública i de qualitat»

«Volem viure en valencià!»

«Trau la llengua! El valencià, cosa de totes i tots»

«Castelló batega en valencià. 5 anys d’estima, passió i moviment»

«Sense senyal, no sense veu: Volem ja À Punt i TV3»

Aquestes han estat les reivindicacions centrals de Castelló per la Llengua des de 2011.

Tenim un tros de camí fet, i un bon tros, ben bo, que encara ens queda per recórrer.

«Decidim valencià», diem enguany.

Decidim valencià cada dia. Decidim valencià amb els nostres vots. Decidim valencià amb orgull i alegria. Decidim valencià amb respecte, tolerància i hospitalitat. Decidim valencià perquè som valencià i som castellà i som romanés i som àrab i som anglés i som el món.

I si algú ens vol dir que no podem decidir o que no tenim dret al valencià afirmem:

PODEM I VOLEM

I DECIDIM VALENCIÀ!

«En tenim prou amb governs favorables?». Taula redona sobre la justícia i els límits a la promoció del valencià a la Llotja del Cànem

El pròxim divendres 14 de desembre de 2018 tindrà lloc a les 19h a la Llotja del Cànem (Carrer Cavallers, 1) una taula redona que abordarà els límits judicials a la promoció del valencià. Un tema de notable interés arran de les sentències del TSJCV que, tot al llarg de la darrera legislatura, han anat posant pals a les rodes de diferents iniciatives de la Generalitat Valenciana per a incrementar l'ús del valencià en diferents àmbits, com el sistema educatiu o els usos administratius, i que emmarcarem en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem sobre la promoció d'altres llengües oficials no castellanes en altres territoris de l'Estat.

La taula redona prendrà com a punt de partida la pregunta «en tenim prou amb governs favorables a la promoció de la llengua?», i per a respondre-la comptarem amb la presència de dues expertes de reconegut prestigi. D'una banda, Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional a la Universitat de València i coautora, amb Anselm Bodoque, de Poder i llengua. Les llengües de l'ensenyament al País Valencià (València, Fundació Nexe, 2016). De l'altra, Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, autora de nombroses publicacions sobre dret lingüístic i coautora de Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (Barcelona, Institut d'Estudis Autonòmics, 2013). Moderarà la trobada Avel·lí Flors, membre de Castelló per la Llengua, professor de Sociolingüística a la Universitat de Barcelona i investigador del CUSC-UB.

L'acte comptarà amb l'assistència de diferents representants d'institucions i moviments cívics implicats en la promoció lingüística com Ignasi Garcia, Regidor de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Castelló de la Plana; Robert Roig, Director Territorial de la Conselleria d'Educació a Castelló; Lluís Meseguer, de la Secció de Foment de l'Ús del Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; o Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana.

La taula redona s'inscriu en els actes commemoratius dels 86 anys de les 'Normes de Castelló', organitzats per la plataforma Castelló per la Llengua en col·laboració amb l'Ajuntament de Castelló de la Plana, i que culminaran dissabte 15 de desembre amb una jornada festiva i reivindicativa a la Plaça Major de la ciutat.

Us convidem a participar-hi!