Des de la plataforma cívica Castelló per la Llengua, integrada per partits i organitzacions polítiques, sindicats i associacions de Castelló de la Plana i entorn, volem manifestar el nostre ple suport a totes les iniciatives per la llengua de les Illes Balears i Pitiüses, sorgides recentment per donar una resposta clara i contundent a l'ofensiva més virulenta contra el català d'ençà de la Dictadura, i que ha iniciat el Partit Popular capitanejat per José Ramón Bauzá.
Hi donem suport convençuts que les iniciatives de Bauzá no s'han d'entendre de manera aïllada: es tracta d'un més dels fronts oberts per la dreta més centralista i contrària a la pluralitat per anorrear les llengües perifèriques de l'Estat. Hi donem ple suport, doncs, convençuts que aquesta lluita és també la nostra, perquè aquesta ofensiva s'acarnissa de manera especial amb la llengua que compartim, a Castelló i les Illes: el català. L'objectiu és ben clar: expulsar la llengua de tots els àmbits en què, amb la mobilització popular i l'acció política, l'havíem aconseguit situar en un cert pla de normalitat. En són mostres inequívoques la batalla contra la vehicularitat del català a l'ensenyament a Catalunya (on tres famílies denunciants tenen molt més pes que el centenar de milers de xiquets a qui es nega l'escolarització en valencià al País Valencià i als quals la justícia presta ben poca atenció), o amb l'anomenat «decret de plurilingüisme» que el govern valencià torna a promoure sense l'acord dels sindicats ni d'Escola Valenciana i que significa la marginació del valencià a les aules. A les Illes, aquesta ofensiva s'està traduint, de moment, en:
- la retirada del requisit lingüístic per a la funció pública, l'única garantia que els ciutadans tinguem dret a dirigir-nos a les institucions en la nostra llengua i a ser entesos i atesos en català. Un requisit que, al País Valencià, mai no s'ha arribat a implantar: només a un 2% dels funcionaris se'ls exigeix el coneixement de la llengua dels valencians.
- la proposta de canvi de topònims (els casos de Maó i Palma, per als quals el PP proposa de retornar als noms franquistes de «Mahón» i «Palma de Mallorca», han centrat les polèmiques), que només persegueix la castellanització i la invisibilització del català.
- com al País Valencià, les diverses propostes de «plurilingüisme» pretesament equilibrat castellà-català-anglès que només cerquen l'arraconament de la llengua a un dels pocs àmbits en què s'havia assolit una certa normalitat: el de l'ensenyament.
Així, doncs, des de Castelló per la Llengua saludem l'autèntic esclat d'iniciatives i reivindicacions de defensa de la llengua que s'està produint a les Illes; iniciatives que compartim i que volen garantir els drets lingüístics, la pluralitat i la cohesió de la societat de les Illes, que volen articulada al voltant de la seua llengua pròpia i històrica. Volem mostrar el nostre suport al Moviment per la Llengua de recent creació i a la manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear aquest diumenge 25 de març a Palma; també als Illencs pel Català i a la manifestació que han convocat divendres dia 23 de març a Barcelona; i a Jaume Bonet, que en una mostra de compromís i dignitat admirable sosté una vaga de fam contra la persecució del català des de fa més de vint dies: ànims i força.
Sabem que els enemics de la diversitat i la pluralitat lingüística i cultural fa massa temps que ens apliquen la màxima del «divideix i venceràs», i el regust secessionista dels discursos de Bauzá denota clarament aquesta voluntat de dividir-nos i d'aïllar-nos. Així doncs, cal que ens plantegem -com ens proposava Joan Fuster, que ens va deixar ara fa 20 anys- que «La disjuntiva potser fóra: o solitaris o solidaris». Nosaltres, que tenim el ferm compromís de restablir el valencià al centre de la vida del nostre poble, tenim clar que la solidaritat és l'opció correcta -més que correcta, necessària.
Castelló per la Llengua
Castelló de la Plana, 22 de març del 2012
Castelló de la Plana, 22 de març del 2012